FAMÍLIES... PARLEM-NE

Identitat i autoestima

No calen grans anàlisis teòriques per avaluar com la canalla va adquirint la seva identitat associada al creixement i a les oportunitats que els donem: “Pots fer”, “Això ja no toca”, “Ara sí perquè ja ets gran”... Des de nadons saben que el xumet a l’escola bressol no cal i aquest és un gest que va associat a la identitat: “Ja soc gran”. Tot i que sembla que poden ser grans només a estones, perquè ara és més freqüent veure canalla de 3, 4 o 5 anys amb xumet pel carrer o en un cotxet per no cansar-se.

Com es veu aquesta canalla? Es veuen grans? Deu ser difícil tenir la identitat de gran amb aquesta actitud i utilitzant aquest estri, quan molts altres ja es desplacen caminant, en patinet, en bicicletes, tot xerrant, i que es miren la gent amb una carona de satisfacció com si ens diguessin: “Mira què faig! Ja soc gran!” Potser algú pensa que és anecdòtic, que encara són petits, però l’autoimatge i l’autoestima es van construint en funció d’aquestes experiències, que, de fet, no s’acaben a l’etapa infantil.

Veiem a primària com cal portar-los la bossa perquè pesa, com les escoles han de posar un rètol que diu “No s’admeten esmorzars ni bosses durant l’horari d’escola” i com es focalitza en la família el control de les responsabilitats de la canalla. Cal que els anem obrint un espai de creixement i aprenentatges, atenent tot allò que poden anar fent progressivament i que els generarà satisfacció. Es poden sentir grans i afavorirem l’autoestima i l’autoimatge positiva de sentir que van creixent.

Una feina que tampoc no s’acaba ni a secundària ni a l’hora d’anar a buscar feina, de matricular-se a la universitat, de fer gestions. Creiem que és millor estar al seu costat per resoldre-ho, però quina autoimatge poden tenir si van a la tutoria de la universitat, als 18 anys o més, amb el pare i la mare? ¿Anar a buscar feina acompanyats és manca de confiança o és que no volem deixar de controlar-los? ¿Potser ens fa mal que creixin? ¿No hem entès que educar és donar-los oportunitats i que tinguin autoconfiança per obrir-se camí?

Si els anem prenent oportunitats per créixer quan siguin més grans necessitaran ajuda per donar-los la confiança que els hem pres. No pot ser que sigui tan mínima la diferència entre l’entrada a l’escola bressol, a l’empresa o als estudis superiors. Han passat 18 anys.