Guanyar-se la nota

“Si fos per mi us hauria aprovat a tots, però alguns de vosaltres no ho heu volgut”. Amb aquestes paraules em vaig adreçar als meus alumnes de primer de l’ESO en una assignatura de reforç de català que imparteixo una hora a la setmana. Tots els alumnes que em van presentar les tres feines que demanava van aprovar amb millor o pitjor nota. Els que van suspendre, en la seva majoria, va ser perquè no me n’havien entregat cap ni una. I que consti que els ho vaig anar repetint cada vegada que ens trobàvem a classe i que, fins i tot el darrer dia, abans d’haver de posar les notes i fer l’avaluació, vaig entrar en una classe d’una altra assignatura i els vaig recordar que era l’última oportunitat per lliurar-me les feines. Quan després els vaig cantar els resultats de la primera avaluació ningú va poder rondinar ni donar-me les culpes. Ho vaig fer expressament perquè tots fossin conscients que la nota del trimestre era fruit del seu treball i esforç. Ni de la mala sort, ni per la seva capacitat d’aprenentatge.

Malauradament, sovint els alumnes es despreocupen de les seves obligacions acadèmiques i estan massa acostumats que els donem infinites oportunitats per aprovar. És més, crec que juguen amb la possibilitat que molts dels seus companys s’apuntin a la lliga del no fer res per fer trontollar les credencials del professor. He vist força companys preocupadíssims per la gran quantitat de suspensos que els sortien en posar les notes, i que temien que això s’interpretés com que no havien fet correctament la seva feina. Res més lluny de la realitat. Puc dir, per experiència, que per molt que deixis l’ànima davant dels alumnes, sempre n’hi haurà que no ho voldran aprofitar i preferiran que els suspenguis eternament.

He hagut d’avaluar grups dificilíssims que suspenien en massa i recordo que jo ho passava molt pitjor que ells. També sé de docents que, sense entrar a valorar el seu compromís amb l’ensenyament, aprovaven tothom per sistema, sense un criteri raonable, tenint en compte que si els aproves a tots difícilment tindràs problemes ni amb la direcció del centre ni amb els pares. Esclar que això de posar notes numèriques sembla que té els dies comptats i potser s’haurà trobat la manera que sembli que tot va bé sense que ningú sàpiga exactament ni què, ni per què.