Grans regals de les nostres vides
En un dia ple de màgia com avui, hi ha preguntes que podem fer-nos les famílies i podem convidar les criatures a fer-se. Ens les podem formular també quan fan la carta el Reis, però també altres dies de l’any. Preguntes com ara quins són els regals més bonics i importants de les nostres vides. Quines són les coses veritablement essencials i imprescindibles per sentir-nos bé per dins i de quines en podem prescindir sense gaires dificultats. Què hi ha a les nostres vides que ja és un regal i que els Reis no ens podrien portar mai. Què no cal que ens portin perquè ja ho tenim. A qui i a què posaríem els llaços de regal més grans i bonics, perquè ens escalfen al cor dia sí i dia també.
Per fer-ho una mica més solemne i incrementar la màgia, potser podrien ser els mateixos Reis els que ens portin algunes d’aquestes preguntes en targes arribades d’Orient. Ens podem proposar el joc familiar d’atorgar uns quants llaços a grans regals de les nostres vides que no es venen en cap botiga. Podria estar bé, també, que els Reis ens portin una capsa de regal bonica i buida per a tota la família, per posar-hi tot allò no material que ens acarona per dins i ens fa bella la vida. Per omplir-la dels regals simbòlics que anem rebent cada dia i que no es poden embolicar amb paper. Una capsa perquè en el decurs de l’any acabat d’encetar hi anem posant paperets o símbols de tot de coses que potser no són tangibles però que les podem veure amb els ulls del cor, les podem sentir o gaudir a dins nostre, o simplement respirar. Coses que no surten en cap catàleg i que no es poden comprar enlloc, però que són autèntics regals de les nostres vides i del nostre dia a dia, i que convé molt que les puguem valorar, agrair i atresorar.
Es tracta de contraposar els valors essencials del viure i conviure als excessos materialistes de dies com avui. De fer bona aquella frase d’Anthony J. D’Angelo que diu que les coses més importants de la vida no són coses. De ser conscients i de fer veure als fills i filles que els regals més extraordinaris no arriben embolicats en papers de coloraines. Que el nostre més gran tresor no és tenir coses sinó tenir-nos. Que el millor regal som nosaltres mateixos i tot allò gratuït o poc costós i sovint invisible que siguem capaços d’oferir-nos i compartir.
