10/12/2016

Fent el maniquí a classe

2 min

Tinc classes complicades on sé que si els poso de seguida exercicis en comptes d’explicar-los res tot funciona millor. Entenent per millor que no hauré d’expulsar ningú per boicotejar-me i tindré una estona els alumnes treballant mecànicament, amb menys crits. Des de fa uns mesos formo part del Col·lectiu Pere Quart, que defensa i reivindica el valor de la literatura a l’ensenyament secundari. Per sort alterno aquestes classes complicades amb les del batxillerat, que em reconforten, segons el dia, i em reconcilien amb la civilització. Enguany imparteixo una optativa de literatura catalana a un grup de trenta-vuit alumnes. Per a mi és un dels reptes d’aquest curs, fer que entenguin i valorin les lectures obligatòries marcades pel departament d’Ensenyament i que tot plegat generi un debat apassionant i enriquidor entre docent i alumnes.

Tot i que ells hi intervenen molt sovint, les quatre hores que faig a la setmana voregen la classe magistral que tanta angúnia els fa a alguns defensors de les noves pedagogies. Pels resultats que estic obtenint aquest primer trimestre, i pels comentaris d’alguns dels alumnes, crec que s’ho estan passant prou bé. En general, les hores ens volen i sempre tenim ganes que arribi la propera sessió. Tot això més enllà de la nota que treguin. Amb alguns d’aquests alumnes fa tres anys que hi treballo i he pogut comprovar com han evolucionat. Un creixement que culminarà finalment a la universitat. En aquest sentit, em preocupa que en algunes facultats lamentin el baix nivell amb el qual arriben ara els alumnes. Ve a ser la mateixa queixa que tenim els de secundària quan ens adonem de les greus mancances dels que comencen primer de l’ESO.

Des de fa anys al professorat se li exigeix que faci les classes dinàmiques i divertides, o si no pot ser acusat de ser un mal docent. És més, ja hi compten els pares, els alumnes i fins i tot les direccions dels centres. Potser per no sentir-nos culpables acceptem totes aquestes modes divertidíssimes que apareixen i desapareixen per internet i televisió, que si fem coreografies, playbacks o el maniquí de torn, i pobre d’aquell professor que no es presti a participar-hi, que serà titllat d’amargat i de pertànyer a la vella escola, encara que per dins pensi que els nois ja tenen quinze anys i potser ja seria hora que aprenguessin a escriure.

stats