FAMÍLIES... PARLEM-NE

Escoltar la canalla

Per què insistim tant en la necessitat d’escoltar la canalla? És evident que, en el marc de les relacions familiars, cal saber què pensen, per què tenen una idea o una altra, com interpreten el món que els fem viure i, sobretot, com reaccionen davant de les nostres respostes. En aquest context sembla ben lògic escoltar, perquè conviure és conèixer i valorar les seves idees per entendre millor les demandes que ens fan i també perquè després puguin entendre les respostes que els donem.

És molt interessant veure la percepció que té la canalla de les coses i com canvia en funció de l’edat, un canvi lògic per la seva experiència i per la d’aquells que els envolten. Per això escoltar afavoreix poder compartir i, sobretot, educar i guiar. Però escoltar no vol dir complaure’ls en tot el que demanen, sobretot vol dir saber explicar bé el nostre pensament per afavorir la comunicació i que entenguin la lògica educativa i funcional de les nostres respostes i propostes necessàries per a l’organització familiar. I per afavorir la comprensió de la realitat en què està immersa la família.

Un estudi recent ha posat en evidència que la canalla demana que els dediquem més temps. Genial, però això no vol dir que no tinguin l’atenció de la família sinó que en volen més. La seva demanda és interessant però -sempre peròs!- cal fer-los entendre que les persones adultes els prestem menys atenció de la que voldríem i voldrien perquè ens hi veiem obligats. Els hem d’ajudar a entendre que hi ha una sèrie d’obligacions i necessitats de tota la família i altres d’individuals que cal resoldre. I no sempre arribem a tot.

¿Aquesta demanda infantil ha de generar sentiment de culpa o ha de ser un punt de partida perquè els puguem mostrar que són molt importants però no el centre del món? Quan fan aquesta demanda de temps, ¿són capaços de valorar que ja és estar amb la família fer conjuntament feines domèstiques? Aprofitem la seva demanda d’atenció per mostrar-los que els seus desitjos són compartits i per explicar-los que han de ser comprensius, perquè puguin tenir una visió de la realitat més àmplia i passar del jo infantil a entrar en el nosaltres. Les exigències laborals i, en menor mesura, les necessitats socials, tenen un lloc i la vida adulta no ha de girar, sí o sí, al voltant de la canalla.