Detalls de l’estiu

El ritme de les vacances permet fixar-se en detalls que sovint passen desapercebuts en el vertigen del dia a dia. Per exemple, analitzar com juguen els nens a la platja. Trobes famílies molt unides en què pares i fills interactuen. Nens que van ben protegits amb crema solar i gorra i a qui el pare, la mare o l’avi no treu els ulls de sobre. Però també trobes famílies en què, a part d’escridassar-se i ser poc discrets, cada membre campa al seu aire. Nens que no s’ofeguen perquè tenen més prudència que els pares, que confien cegament en el socorrista. Em sorprèn la quantitat de pares i mares que van tatuats de dalt a baix. Que quedi clar que cadascú és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos i que prefereixo la gent sense complexos, però al meu entendre alguns pares necessitarien assessorament o més bon gust abans d’estampar-se per sempre segons què a la pell, que també és un model a seguir per als fills. De fet, es veuen nois i noies molt joves que ja mostren una gran diversitat de tatuatges; a aquest ritme aviat els faltarà pell. I després hi ha l’escampall de porqueries que alguns maleducats deixen a la sorra, com si no volguessin trobar una platja neta quan arriben.

Potser els fills haurien d’adoctrinar una mica els seus pares i mares, perquè aquestes qüestions d’higiene i respecte pels altres les treballem constantment a les escoles i als instituts. El temps en família permet fer moltes altres activitats. Més enllà que alguns nois es passin hores solitàries i sedentàries jugant amb els mòbils o a les consoles, avorrits més que distrets, també és un bon moment per llegir i practicar esport. Amb els meus fills hem intentat fer una mica de tot i t’adones que estar les vint-i-quatre hores amb ells durant unes quantes setmanes seguides demana esforç i molta paciència, però també és ideal per conèixer-los millor.

Si decideixes tenir fills, en realitat és el que toca. Amb els meus també ens relaxa veure pel·lícules junts, noves i velles. N’hem vist unes quantes d’aquestes de superherois venjatius que tant d’èxit han tingut últimament i m’ha sorprès el seu missatge. Segons els bons, ells necessiten disposar de les armes més potents de l’Univers per si venen els dolents poder-los esclafar sense haver de negociar la pau. El missatge, amagadet entre efectes especials, em va semblar, com a mínim, poc educatiu.