El Marc m’explica que el seu menor d’edat a càrrec (MEC) ha descobert que té testicles: “Mira, papa, què tinc aquí sota!” En néixer no tenim ni punyetera idea ni del maquinarini del programari amb què venim equipats. I descobrir-ho és un gran plaer. Si et deixen. Cada vegada menys, però encara hi ha progenitors anguniosos perquè el seu MEC es remena, acaricia i descobreix el seu cos. Sobretot els genitals, que són parts del cos que provoquen desmais a segons qui només d’anomenar-los. Especialment els femenins. I especialment si dius “clítoris”, “vagina” o “vulva”. I encara hi ha qui confon vagina i vulva. I encara hi ha qui en llegir aquestes darreres dues frases es remou inquiet. Vagina, clítoris, vulva. He, he, he.
Quan estava embarassada del MEC número 3, la MEC número 1 tenia sis anys i una curiositat innata. No entenia per on sortiria el seu germà del meu cos. Jo li vaig dir que per la vagina, i ella, tota resoluta, em va etzibar: “A veure, mama, treu-te les calces i ensenya-m’ho”. I ho vaig fer, esclar. I l’hi vaig explicar. De passada també li vaig ensenyar que totes dues teníem clítoris, un botó màgic per donar gustet. I allò li va encantar. Tant, que mitja hora després, quan la seva amiga Rita ens va venir a veure, la MEC va rebre-la entusiasmada cridant: “Ritaaaaaaa, tenim clítoriiiiiiiiis!” En aquell moment em vaig voler fondre, ho reconec. Amb els progenitors de la Rita sempre hem sigut bons amics, per sort, però aquella paraula, clítoris, catorze anys enrere creava encara més disrupció que no pas ara.
Evidentment, no va passar res. O sí: que les dues nenes van dedicar la tarda a observar-se el cos i petar-se de riure. Tot la mar de normal.
He de confessar-vos que no he entès mai aquest tabú absurd sobre determinades parts del nostre cos. O l’he entès massa i m’hi he rebel·lat a partir de la reivindicació de la normalitat i la naturalitat. Soc una progenitora que mai ha amagat el seu cos als MEC, ni tampoc quan tinc la regla. Soc també una progenitora que fa topless i que tampoc entén les dones que no en fan perquè troben que els seus pits no són prou bonics. Als MEC els he explicat sempre que no té res a veure amb l’estètica, sinó amb el fet de sentir-se còmoda i lliure de fer el que fan els homes sense que ningú s’exclami. Simplement, és anar amb els mugrons a l’aire, com fan ells. Per tant, visca els descobriments infantils i la naturalitat!
