L’EXPLORADOR REPRIMIT

Calen mestres i escoles?

Tot i ser un professional públicament atrapat per l’adolescència, he passat bona part de l’últim curs dedicat a preservar l’escola i a dignificar l’educació pública, enmig de debats innovadors sovint tecnocràtics, gairebé de màrqueting, academicismes de l’administració i invasions de la institució escolar per part dels grups de poder. Com a resultat d’aquesta feina compartida, veurà la llum en les pròximes setmanes el llibre 'Fer de mestre quan ningú sap per a què serveix'.

El curs està a punt de començar. A les escoles i els instituts, vells i nous mestres iniciaran (reiniciaran) la seva professió. Però, què és fer de mestre? Què és una escola? ¿Podem tenir una escola al servei de ciutadanes i ciutadans lliures? ¿És obligatori descobrir com són els alumnes i parlar amb les seves famílies? ¿Podem tenir una escola nova amb administracions i professionals caducs? Com és l’escola de la diversitat universal? Què no podem deixar d’ensenyar i ells i elles no poden deixar d’aprendre? Què passaria si no tinguéssim escola?... Amb aquests interrogants i unes quantes desenes més he escrit un manual de dubtes per als professionals de l’escola i per als pares i mares que els pròxims dies tornaran a deixar les criatures a les seves mans.

No es pot ser mestre sense formular-se un seguit de preguntes que busquen permanentment resposta en la vida diària de l’aula. En la professió de mestre sempre es té la urgència de relacionar la utilitat o inutilitat dels nostres sabers amb la realitat de les persones per a les quals volem arribar a ser una oportunitat educativa. Sempre necessitarem trobar la connexió entre la meravellosa explicació de les causes de la Revolució Industrial i els neguits reals d’una vida adolescent. Sempre buscarem enginy professional per aconseguir que un infant s’ho passi pipa enfangant-se després d’haver estat creatiu en una tauleta. Als manuals sempre manca la pàgina que explica la inserció de l’aprenentatge en la vida de cada infant. No es pot ser professor sense descobrir per què aprenen i com aprenen, sense descobrir si hem aconseguit ficar-nos dins del seu món. Cada dia pensem com resoldre el puzle contradictori de les imposicions de l’escola oficial, els desitjos vitals del nostre alumnat, les exigències socials, la nostra voluntat que aprenguin allò que els farà persones, felices i cultes.