LA SETENA HORA

Aules hospitalàries

Una societat decent és aquella que dona prioritat en les seves accions a les persones i als col·lectius més vulnerables. Aquella que té cura de qui més ho necessita, que no li regateja esforç i companyia, tendresa, carícia i reconeixement de la seva singularitat, marcada per contextos durs de la vida. Una societat decent s’encarna, per exemple, en les aules hospitalàries. Vam tenir ocasió de constatar-ho quan vam anar, abans de Sant Jordi, a visitar nenes i nens hospitalitzats per portar-los uns quants llibres. És una iniciativa que impulsa el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil. Una iniciativa excel·lent, perquè és una iniciativa decent, que afavoreix la vida dels nens i nenes que estan hospitalitzats.

Ho concretem en Can Ruti, però l’experiència es repeteix a molts altres hospitals. Arribes a la sala on t’espera un grup de criatures i de joves. Les visites acostumen a unir escriptors, escriptores, il·lustradors i il·lustradores. Un tàndem enriquidor. Com sempre passa en aquesta mena d’activitats, mirades intenses que t’acullen. I comença la conversa. De tant en tant, un nen abandona el grup perquè el reclamen per fer-li una prova mèdica i aquesta sortida et recorda on ets. La il·lustradora treu un paper i comença a dibuixar. Tots s’hi afegeixen; el resultat és un esplèndid mural que embellirà el passadís. Ara entra un metge, ens saluda, somriu a tothom i dedica paraules de reconeixement. Després anem a les habitacions on trobem els que no poden abandonar el llit, acompanyats de les seves famílies. Els saludes i els abraces i sents una mena d’escalf que t’humanitza. I, sorpresa, perquè entra la doctora Valenta amb un nas vermell, vestida de manera singular. Rialles. Ella fa broma i, llavors, surt d’aquella sala per sota la porta la por per la malaltia. Voldries que no tornés a entrar...

I sempre, al costat de tots i de cadascun, acaronant i amb paraules bellíssimes, hi ha la mestra, una persona molt important a la vida d’aquestes criatures, en aquests moments farcits de preguntes que fan por i la mestra allà, amb les seves inseguretats i les seves angúnies, repartint el que sap donar: un immens amor cap als més vulnerables. Per uns instants t’oblides dels mals del món i penses que aquesta mena de persones alguna cosa salven.