Ara és el moment: Revaloritzeu-vos!

“Aquests joves no respecten res!”, “No es fan responsables de les seves accions!”, “No pensen abans d’actuar!” Sovint sentim, o fem, generalitzacions d’aquest estil, emmarcant-les en la “crisi de valors” que apareix cíclicament.

I amb la mateixa freqüència cíclica, inevitablement, algun il·luminat proclama: “Això dels valors hauria de ser una assignatura!”

Però el primer que necessita l’educació en valors no és una assignatura, sinó tenir clar en quins valors volem educar: què considerem prioritari per a la nostra família, per als nostres alumnes? Respecte? Responsabilitat? Honradesa? Ambició? Generositat? Solidaritat? Treball?

I llavors cal preguntar-se: què en farem, d’aquests valors?

Podem infondre’ls, com si fos una infusió: nosaltres tenim la versió bona del valor i la dipositem en els fills i en els alumnes. Però tota infusió necessita la temperatura adequada: que estiguem infonent valors no vol dir que s’estiguin rebent! Podem transmetre’ls, però potser la nostra transmissió de valors és com si fos per la ràdio i en canvi ells estan escoltant una llista de l’Spotify. Podem fer-los descobrir els valors, però per trobar valors, o rovellons, o pinyons, o cargols... cal tenir-ne ganes. Podem inculcar-los, però això vindria a ser allò de “Tu seràs com siguis, però aquí (quan aquí és el nen) el valor entra. I tant, si entra!”

I podem... encarnar-los! I crec que això és el millor: els valors han de tenir un rostre humà. Al cap i a la fi, ¿de qui hem après més solidaritat: de qui ens en va parlar o de qui hem vist compartint generosament? ¿De qui hem après més pau, de qui ens en va parlar o de qui ens feia sentir en pau només d’estar al seu costat? Per això, si voleu fills o alumnes respectuosos, encarneu el respecte. Si els voleu responsables, encarneu la responsabilitat. Si els voleu alegres, encarneu l’alegria!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: no tingueu por d’encarnar els valors que voleu per als vostres fills, per als vostres alumnes. I si els voleu lliures, encarneu la llibertat i defenseu-la. A casa i al carrer. La vostra i la de tothom. Perquè, com deia Jean de la Bruyère: “Quan un innocent és injustament condemnat, el fet afecta a tota la humanitat”.