EN FAMÍLIA

Abjurar de la memòria

Edmondo de Amicis, l’autor de Cuore, en què es basava (molt remotament) la sèrie de dibuixos animats Marco, va publicar el 1872 un llibre titulat Spagna, en què relata un llarg viatge pel nostre país. Al primer capítol explica com va fer amics a Barcelona: “Solia passar la tarda amb alguns joves catalans, passejant arran de mar, a la llum de la lluna, fins ben avançada la nit. Tots sabien una mica d’italià, i els agradava molt la nostra poesia; de manera que per hores i hores no fèiem més que declamar versos, ells de Zorrilla, d’Espronceda, de Lope de Vega, jo de Foscolo, de Berchet, de Manzoni [...]. Em van recitar versos en llengua catalana”. ¿On trobaríem ara joves capaços de recitar, durant hores, poemes en català i castellà, i de gaudir fent-ho? Era una època en què aprendre de memòria estava ben considerat. Els nens aprenien poemes, fets històrics, dates, noms de reis, noms de ciutats, rius i muntanyes, les preguntes i respostes del catecisme, fórmules matemàtiques, la taula periòdica... El que et queda quan sembla que ho has oblidat tot és la “cultura general”.

Vaig viure el final d’aquella època. No vaig estudiar la mítica llista dels reis gots, però sí uns quants versos d’Espronceda i Lope, i també de Bécquer i Rubén Darío. Però els experts en educació ja havien començat a abjurar de la memòria. Aprendre de memòria, deien, és inútil i perjudicial; tot canvia molt ràpidament, el que els nens necessiten no és saber coses que, total, es troben a l’enciclopèdia o a internet, sinó comprendre les coses i “aprendre a aprendre”. El resultat: vaig plorar en llegir sobre aquells joves que podien recitar poemes durant hores, perquè tot el meu repertori no donaria ni per a vint minuts; i els meus fills ni tan sols això van aprendre en tots els seus anys d’escola, i quan jo recitava alguna petita estrofa em miraven amb sorpresa, com qui descobreix que el seu pare és faquir o nigromant.

Ara dedico les hores lliures a recitar mentalment aquells poemes, a recuperar els mig oblidats i a intentar afegir-ne algun altre. I els nens i joves, que tenen la capacitat i el desig d’aprendre, però a qui han privat de la possibilitat d’estudiar coses rellevants, no coneixen els reis gots, però memoritzen les genealogies i batalles del Senyor dels anells o de Joc de trons.