Destí Balaguer: or, or!

Sabeu que les aigües del riu Segre porten or? Sí, costa de veure, però d’haver-n’hi, n’hi ha. Avui us proposem convertir-vos per un dia en buscadors d’or. Anem cap a Balaguer. Allà han obert el Centre d’Interpretació de l’Or, on us ensenyaran a buscar aquest preuat metall.

Potser no us ho hauríeu imaginat mai, que a Catalunya hi hagués or... A les muntanyes dels Pirineus hi ha filons d’or i els rius que neixen allà arrosseguen petits fragments d’aquest material i els porten aigües avall. Per això, a molts quilòmetres de distància, a Balaguer, en podem trobar a les lleres del riu Segre.

Fa molts anys que la gent d’aquesta població va al riu a buscar or. Mai no s’han fet rics perquè en troben en petites quantitats, petitíssimes. Però durant una època els va ajudar a sobreviure. Era com un complement del sou. Fa més de 600 anys, però, quan es va descobrir Amèrica, ho van deixar estar perquè allà n’hi havia un munt i portaven vaixells carregats d’aquest metall. Llavors als veïns de Balaguer ja no els sortia a compte perquè no els pagaven gaire pel que trobaven. Anys més tard hi van tornar, però ho van haver de deixar un altre cop perquè la matèria que feien servir per extreure’l, el mercuri, era molt perjudicial per a la salut de les persones. I ara ja només hi van per passar l’estona i entretenir-se. Us hi apunteu?

Descobriu per què tothom vol or

Perquè és un metall molt valuós: és molt brillant, no es fa malbé, es pot modelar com si fos plastilina, no fa al·lèrgia… Vaja, que té moltes qualitats. Per això, i perquè és un material escàs, és un dels metalls més buscats de la Terra i és considerat un element de riquesa.

¿Sabeu que un quilo d’or pot arribar a costar 40.000 euros? Però no correu a buscar-ne! A Catalunya no us fareu rics perquè per aconseguir-ne 20 grams al riu Segre hauríeu de netejar 10.000 tones de sorra o, cosa que és el mateix, buidar-ne 400 camions! Millor que ho feu per passar l’estona, oi?

Conegueu una mica d’història

La primera moneda que es va crear al món era d’or. Perquè abans la gent el que feia era intercanviar coses: si en necessitava una, n’hi oferia una altra a qui l’hi podia proporcionar. Si volia una peça de carn, per exemple, entregava a canvi tomàquets. Però la cosa es va complicar perquè de vegades la gent volia coses però no tenia res que pogués interessar a l’altra persona. Per això van començar a fer servir mesures de valor i van acabar apareixent

les monedes. Al principi eren d’or i, ¿sabíeu que la gent les retallava? Si comprava un pollastre i valia mitja moneda d’or, tallava la moneda en dues i n’entregava una part... Ara les monedes ja no són d’aquest metall, però els bancs guarden molt d’or en lingots.

Busqueu or a casa

Segur que en teniu més a prop del que us penseu. No cal que correu a buscar les joies de la mare o el pare. També hi ha or als ordinadors i fins i tot als telèfons mòbils! Algunes peces petites amb què s’han fet aquests aparells contenen or en quantitats petites, perquè aquest metall té propietats aïllants i deixa passar l’electricitat. Però no proveu de treure’l, aquest or, que no n’hi trobareu gaire i fareu malbé el mòbil! L’or es fa servir, a més, en mil i una coses més: en aparells mèdics, en les naus que viatgen a l’espai... També és un ingredient d’algunes cremes i, fins i tot, d’alguns plats de menjar.

Feu de buscadors d’or per un dia

Al Centre d’Interpretació de l’Or de Balaguer organitzen cada estiu expedicions al riu Segre per anar a buscar or. Ells us facilitaran tots els estris que necessiteu. Calçats amb unes botes d’aigua i equipats amb un pic i una pala, un cubell de terra i l’àbac -l’eina clau per buscar or, una espècie de plat però amb una mena d’esglaonets en un dels cantons perquè l’or no s’escapi- baixareu a la vora del riu i us ensenyaran a destriar la sorra de l’or. Ja veureu que no és difícil però que cal molta paciència per trobar-ne… Molta sort! De ben segur que marxareu a casa amb alguna palleta de record a la butxaca…

Fem càlculs... Somiem una mica. Si aconseguíssiu la missió impossible de buidar 400 camions de sorra i trobéssiu 20 grams d’or, ¿quants diners aconseguiríeu?

Convertiu-vos en uns experts: és or o no?

Alguns materials brillen tant com l’or però no ho són, com la pirita o la mica. ¿Sabíeu que els anomenen l’or dels babaus? Aneu amb compte! Però, com podeu saber si el que heu trobat al riu és or de veritat o no? Us donem un truc: poseu-hi la mà a sobre per fer ombra, perquè no hi toqui el sol. Segueix brillant? Eureka! Heu trobat or. No brilla? Doncs paciència perquè toca seguir buscant.

Sovint l’or es barreja amb altres materials perquè és un metall tou. Si es fes un anell només d’or es deformaria fàcilment. Per això hi ha or de 24 quirats, de 22, de 18, de 12... Heu de saber que el de 24 quirats és el més pur de tots. I ¿sabíeu que hi ha or de diferents colors en funció del metall amb què es barreja? Hi ha or groc però també n’hi ha de blanc, de rosa i fins i tot de negre.

A la recerca d’altres joies d’art

Un cop acabada l’expedició a Balaguer, ¿què us sembla passar la tarda descobrint altres joies però no d’or sinó d’art? A Penelles, un poble que és a un quart d’hora en cotxe de Balaguer, se les van enginyar per aconseguir atreure gent encara que no tinguessin or. Van proposar a artistes d’arreu que vinguessin a omplir de grafitis les façanes dels carrers. Ara és com un museu a l’aire lliure. Podeu anar voltant pel poble i anar descobrint grafitis o podeu comprar un mapa on indiquen quins grafitis hi ha i on són. N’hi ha un munt i per a tots els gustos. Quin és el vostre preferit? Si vosaltres fóssiu un artista i us proposessin fer un grafiti a Penelles, què dibuixaríeu? Doncs feu un esbós en un quadern i guardeu-lo de record. Som-hi!