TRINITAT GILBERT

La força educativa de L'Auditori

L’Auditori de Barcelona va retre fa uns dies un homenatge a Maria Assumpció Malagarriga, que durant 15 anys en va dirigir el servei educatiu

L'Auditori va fer un homenatge a Assumpció Malagarriga / MAY ZIRCUS Zoom

L’Auditori de Barcelona va homenatjar el diumenge 21 de gener Maria Assumpció Malagarriga, que en va dirigir el servei educatiu durant 15 anys. L’ictus que va patir fa més de dos anys, quan era en un congrés sobre cant coral a Porto, l’ha allunyat de la feina al servei educatiu de L’Auditori.

“Una de les conseqüències del meu ictus és l’afàsia”, explicava Malagarriga a L’Auditori, ple de gom a gom, el dia de l’homenatge. “Em costa parlar, escriure i llegir”, comentava perquè el públic entengués la proesa que li suposava vertebrar un discurs i, encara més, tenint en compte l’emoció que sentia, ja que més de 700 músics, cantaires, mestres, pedagogs, il·lustradors i professionals li havien preparat un concert amb fragments interpretats en directe dels espectacles impulsats per ella mateixa.

De la seva feina a L’Auditori, Malagarriga en va destacar tot el que no oblidarà mai. I en va fer una llista. 1) El profund silenci dels concerts escolars, dels nens de dos anys. 2) L’ambient de treball a les reunions de creació d’un projecte nou. “Ens anàvem reunint, fins que un dia es produïa un «Paf, ja ho tenim!» I a partir d’aquí, a caminar”. 3) “La por i l’emoció de cada vegada que estrenàvem un concert, després d’un procés de creació tan llarg i profund”. 4) “L’explosió de so dins meu, cada any, en el primer assaig, a la primera Cantània”. 5) “Recordo la creació de la coral de secundària a l’Escola del Mar. Era dificilíssim, jo cada dia acabava l’assaig plorant, era molt dur. Però sabia que funcionaria. I, al final, va funcionar... Em trobava grups de nens cantant sols al pati i mestres assajant a les escales”.

UN REFERENT

Al Palau de la Música Catalana, el seu director, Joan Oller, defineix Maria Assumpció Malagarriga com una “persona compromesa a millorar la vida de les criatures amb la música”. Oller va coincidir amb ella a L’Auditori, quan ell n’era el director (del 2001 al 2011), i per això s’atreveix a fer-ne un retrat minuciós. Entre els valors professionals de Malagarriga, en destaca “la intel·ligència, la sensibilitat i l’exigència, sempre centrats en el resultat”.

Joan Oller assenyala que Malagarriga li ha ensenyat que els concerts per a criatures són “una inversió per omplir de públic adult en un futur”. A més, Oller assegura que d’ella ha après que la música ha de ser sempre el centre, “per damunt de narradors i escenografies”. I el tercer aprenentatge, el més personal, “la capacitat de no rendir-se mai davant de l’esforç d’un repte”. I exemplifica: “Amb més de 50 anys va aprendre anglès”. I ara “ha aconseguit recuperar-se d’un ictus”, afirma Oller.

Entre els valors professionals de Malagarriga, destaquen “la intel·ligència, la sensibilitat i l’exigència, sempre centrats en el resultat”

Curiosament, al concert-homenatge del 21 de gener Malagarriga es va definir a ella mateixa com a tossuda. Ara bé, “els terapeutes i els metges diuen que tinc força de voluntat o que soc constant”. I continuava explicant: “En el fons és una manera de ser. Quan tens clara una cosa i saps que funcionarà, no l’has de deixar”.

I ho afirmava amb la seguretat que dona l’ofici dedicat a la música. En el cas de Maria Assumpció Malagarriga, 44 anys. Va començar com a mestra de música a infantil, i va continuar a primària i secundària, en escoles de música, com la de l’Orfeó Català, dirigint corals, i treballant a l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, que cada dia s’havia reunit amb Malagarriga quan treballaven juntes, ressalta la gran feina que L’Auditori ha fet al llarg de tots aquests anys per lligar la música amb l’educació. “Abans dels concerts familiars, fem formació per a les famílies, perquè considerem que tot el que viuen les criatures a casa és molt important, i, per tant, els pares han de tenir les eines per fer descobrir als fills la força de la música”.

Gainza recorda que el servei educatiu treballava en equip amb músics, il·lustradors, pedagogs, directors d’escena, i que tots junts creaven els concerts i tot el que els envoltava: programa de mà, disc i formació per als pares i per als mestres. “Per això cada concert tenia una força especial; els músics hi tocaven sense partitura; es movien mentre tocaven”, recorda. Tot estava molt ben treballat, perquè la música entrés ben endins de les criatures.

Tot aquest llegat el recull el servei educatiu de L’Auditori i també Apropa Cultura, un departament que treballa per poder oferir la programació de L’Auditori a 3 euros. “La Maria Assumpció va inspirar l’Apropa, i actualment el model s’ha estès i reproduït a altres indrets”, conclou Gainza.