Cristina Serret

Les croquetes

Ja ho deia el poeta Miquel Martí i Pol: “Se’ns esmolen les dentetes quan la mare fa croquetes”. I és que les croquetes aconsegueixen l’impossible: agradar a tothom. Avui t’expliquem els secrets que s’amaguen dins d’aquestes delícies arrebossades

Les croquetes / MARTA CAYUELA Zoom

La croqueta, de prop

Les croquetes són bocinets de pasta arrebossada. El farcit es fa amb beixamel i un altre ingredient al gust, com pollastre o pernil. Un cop es té la pasta, se’n fa la forma i es passa per ou i pa ratllat. Després es couen en oli calent i se serveixen calentones, acabades de fer, i en grans quantitats: les croquetes mai no van soles.

Com és la croqueta perfecta?

Per fora ha de ser daurada, sense estar torrada. En mossegar-la ha de ser cruixent, i hem de notar el farcit cremós, però sense ser pastós. Fer-les així no és tan fàcil com sembla, però tampoc hem de patir gaire: hi ha croquetes imperfectes que són boníssimes.

A good-looking shape

The croquette is usually kneaded into a cylinder shape

Les estrelles de la cuina d’aprofitament

Les croquetes són una bona mostra de la cuina d’aprofitament. És a dir, fer servir menjar que ha sobrat per preparar un altre plat. És el mateix que fem amb els canelons, les truites o les crestes.

Tot és ‘croquetable’?

Què hi podem posar, a dins d’una croqueta? Gairebé tot el que ens dicti la imaginació. Carn, pernil, peix, marisc, hortalisses, bolets, formatge, llegums… O una barreja de tots!

Did you know?

January 16th is International Croquette Day. You can celebrate it by eating lots of homemade croquettes

Croqueta = cruixenteta

La croqueta no és un invent català, ni tan sols espanyol. Ho sabem perquè els receptaris més antics amb la fórmula per preparar-les són francesos. El nom també és un derivat de la llengua veïna: croqueta ve del francès croquer, que vol dir cruixir. D’aquí la croquette, que es podria traduir com cruixenteta.