A.F.

Decàleg per fer un bon ús dels videojocs a casa

A Espanya hi ha més de 24 milions d'espanyols que juguen a jocs digitals

El joc ha de començar en un lloc social i, més tard, passar a un espai privat / GETTY Zoom

La indústria del joc digital en totes les modalitats i dispositius és actualment el primer motor mundial en l'àmbit de l'entreteniment. L'any 2018 va generar 134.900 milions de dòlars, amb un creixement d'un 10,9%, segons la companyia Newzoo. A Espanya, 24,6 milions de persones juguen a videojocs i el sector genera més de 2.000 milions d’euros en ingressos, cosa que situa el país com el 9è mercat més important del món. Però encara avui continua arrossegant una imatge socialment controvertida. "El que està mal vist és qualsevol recurs cultural que no és associat a l'alta cultura", explica Daniel Aranda, professor dels estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC i membre del grup de recerca GAME. "S'associa el 'bon entreteniment' amb tot el que té a veure amb l'alta cultura, i el que en queda fora és jutjat des de la 'por social' o el pànic moral: al que no coneixem, hi atribuïm una etiqueta negativa", exemplifica Aranda. Aquest procés ja l'han viscut altres tecnologies que en el seu moment es van convertir en novetat, com la televisió i el telèfon. Davant d’aquest escenari és important destapar alguns falsos mites i oferir consells per fer un bon ús dels videojocs:

  1. Jugar a videojocs és bo. "El videojoc és una màquina d'aprenentatge, en què el jugador ha de superar un repte, i aquest se supera aprenent quines són les regles del joc, amb esforç, enginy i dedicació", afirma Aranda. Alguns estudis mostren que entre els beneficis i les competències de jugar-hi, hi ha la capacitat de fomentar la concentració, l'interès pel descobriment, el compromís a llarg termini, l'optimació de recursos i la seva administració, i l'afany per millorar les nostres competències en l'univers del videojoc.
  2. No hi ha un barem d'hores de joc correcte o incorrecte. "No hi ha un "ús normal tipus" de dedicació als videojocs: cada família ha de decidir el temps que consideri correcte, segons els seus valors familiars", explica.
  3. És important revisar el codi PEGI i els gameplays abans de comprar un joc. Els codis PEGI donen una idea del tipus de contingut que té el joc i l'edat recomanada, una informació que tots els videojocs porten a la caràtula o a la web. Els gameplays són talls de fragments d'alguna partida a YouTube. "Aquests recursos donen a les famílies informació sobre el joc i sobre la temàtica per poder-nos fer una idea de la línia del videojoc", afirma l'expert. Hi ha altres recursos de consulta que s'ofereixen, com la Guia per als pares, una secció d'informació que tenen tots els jocs. Tanmateix, Aranda adverteix que "pot no ser gaire fiable perquè prové de la mateixa indústria, i pot ser més útil fer cerques i llegir opinions sobre el videojoc a internet".
  4. Són eines de relació social. "La gràcia del videojoc és jugar en grup, perquè es creen "xarxes de joc social" i com més social és el joc més èxit té", explica Aranda. Cada vegada més, els videojocs aprofundeixen en les versions multijugador i hi aposten.
  5. Els jocs en modalitat en línia són una oportunitat per interactuar. Per a l'expert, és una qüestió que ha de decidir la família, que ha de determinar i pautar si el menor ha de jugar més o menys en línia segons l'edat, la maduresa i el tipus de joc. El format en línia pot fer preveure més perills, però també augmenta les habilitats relacionals, explica Aranda, que afegeix que, progressivament, quan es vagi fent gran, anirà jugant més amb desconeguts que amb coneguts. 
  6. Els videojocs han de formar part de la conversa a casa. En l'àmbit domèstic és important que la família estigui al corrent dels progressos i que sigui un tema de conversa més. "Els videojocs han de ser un tema de debat ordinari a la família, que hi sigui present, i no un input sobre el qual només diem "No hi juguis tant…", considera Aranda. 
  7. És necessària la supervisió d'un adult. "Sempre hi ha d'haver la supervisió d'un adult, però anirà evolucionant segons el nivell de maduresa del menor i dels valors de la família", explica Aranda. Segons l'expert, a mesura que el jove es va fent gran, el nivell de supervisió hauria de ser més baix, bàsicament perquè també ha de formar part de la conversa a casa i, per tant, de manera natural els videojocs ja haurien de tenir visibilitat en la família.
  8. El joc ha de començar en un 'lloc social' i, més tard, passar a un espai privat. "L'evolució natural de l'espai de joc i de les necessitats del menor passa primer per un lloc social, com ara el menjador, per afavorir una supervisió dels adults quan és més petit. Amb el temps passarà a un lloc més privat, com la seva habitació, tant per necessitats pròpies del joc (multijugador, en línia, amb converses amb altres jugadors) com per poder-se expressar personalment fora de la mirada dels pares", explica Aranda.
  9. Vigilar els jocs amb apostes (de gambling) i les compres en línia. "Aquest tipus de joc fomenta el model d'escurabutxaques, de ruleta…, que cal que l'adult vigili". És un negoci que s'ha estès a la majoria de jocs i, segons l'expert, cal posar-hi molta atenció perquè fomenten la ruleta, les cartes, etc., una tipologia de joc que no té res a veure amb els videojocs. A més, en molts jocs hi ha una sèrie d'estratègies de compra des de la mateixa aplicació (in-app), que permeten al jugador, per exemple, tenir vides en canvi de pagar una quantitat de diners o de desbloquejar un element pagant, diners que es cobren directament amb la targeta vinculada al compte. Per controlar aquesta mena de compres hi ha mesures de control parental tant a Google Play com a Apple.
  10. És necessària una alfabetització sobre el joc tant a l'escola com a casa. "Incorporar a les polítiques educatives actuals una bona proposta d'alfabetització sobre els jocs digitals ens permetrà tenir capacitat crítica i competència creativa, i entendre, opinar i generar noves experiències de jocs i projectes", conclou Aranda. 

Un videojoc que convida a sortir de casa

I anant una mica a contracorrent en aquest sector, Xplora i PlayStation han desenvolupat Aces of the Multiverse, el primer videojoc per a PS4 que converteix l'activitat física realitzada en beneficis en el joc. Aces of the Multiverse és un joc que es practica en múltiples realitats paral·leles. A un costat de la pantalla hi ha els personatges de ciència-ficció, que competeixen en un emocionant torneig per proclamar-se Aces. A l'altre costat hi ha els jugadors, els quals, des del seu propi univers reals, poden desbloquejar nous personatges, equipaments i estadis.

Aces of the Multiverse Zoom

Aces of the Multiverse / PS i Xplora

La manera d'avançar en el joc és fent exercici físic, que es comptabilitza gràcies al podòmetre integrat en els dispositius Xplora, telèfons en forma de smartwatch per a nens. Es recullen els passos fets i s'envien a la consola a través de l'aplicació de Xplora. Així, l'exercici realitzat durant el dia es pot convertir en superpoders al videojoc.

Aquest joc es podrà trobar a final d'any.