El Brooklyn Children’s Museum, un museu pioner encara vigent

Quan es va fundar l’any 1899, el Brooklyn Children’s Museum de Nova York va ser el primer museu dels EUA concebut i dedicat específicament als infants. També va ser un dels primers -o potser el primer- que hi va haver a tot el món. L’objectiu inicial era posar en contacte les criatures de la ciutat amb la naturalesa, i sobretot dirigia el focus cap a tot el que tenia a veure amb les ciències naturals: els animals, les plantes, els minerals... Al llarg dels seus 120 anys d’existència, però, el museu no ha parat de transformar-se. Després de la Segona Guerra Mundial va començar a dedicar més atenció a la tecnologia, alhora que es va proposar tenir una dimensió més sociocultural.

Des que va reobrir les portes el 2008, després d’unes importants obres d’ampliació i renovació que l’han convertit en un dels primers museus ecològics del país -cosa que vol dir que funciona de manera sostenible i que educa en la sostenibilitat-, ha accentuat la voluntat d’oferir una experiència integral i interactiva a les criatures que el visiten. La idea continua sent la que des de fa un parell de segles ha impulsat la pedagogia més avançada: barrejar educació amb entreteniment, instrucció amb experiència directa, i tot plegat amb l’objectiu d’estimular “el desenvolupament social, emocional i físic de les criatures”.

UN MUSEU ON HI HA DE TOT

El museu, que ocupa un vistós edifici groc de quatre pisos i en forma de L, ofereix un ventall prou variat d’ambients, propostes i experiències. Amb les seves exposicions -tant permanents com temporals- i amb els seus programes conduïts per professionals de l’educació incita els infants a fer servir tots els sentits -prohibit no tocar!-, a observar atentament tot el que se’ls posa davant dels ulls i a fer servir la imaginació de manera recreativa i lliure.

Les àrees principals del museu són cinc: la Sensory Room (sala sensorial), un espai dissenyat per a criatures amb tota mena d’habilitats, on hi ha coixins grossos de colors, jocs d’aigua i peces de construcció d’escuma; World Brooklyn (el món de Brooklyn), on els infants troben reproduccions d’establiments del barri -una pizzeria, un supermercat, una botiga amb productes del Carib, l’interior d’un autobús...- i poden jugar a fer de venedor, de cuiner o de cambrer; la zona anomenada Totally (tots), que és per als menuts més petits, de menys de dos anys; la Collections Central (l’espai expositiu principal), on s’exhibeixen alguns objectes de la col·lecció del museu, que inclou des de roques i minerals fins a màscares i vestits de tota mena de procedències, passant per l’esquelet d’un elefant asiàtic; i Neighborhood Nature (barri de la natura), que estimula l’observació participativa de la natura i que compta amb vitrines amb animals vius, diorames i, fins i tot, un hivernacle.

Tot i el context estructuralment masclista de l’Amèrica a cavall dels segles XIX i XX, el Brooklyn Children’s Museum no s’entendria sense la figura pionera i excepcional d’Anna Billings Gallup, una mestra i impulsora de l’estudi de la naturalesa que el 1902 va ser contractada pel museu com a assistent i que només dos anys després va ser ascendida a màxima responsable de les exposicions. Va ser Gallup qui va posar els fonaments del museu creant una col·lecció centrada en la zoologia, la botànica, la història americana, la mineralogia, la geografia i l’art. La intenció -va escriure programàticament- era que les exposicions fossin “d’aparença atractiva i de muntatge senzill, i amb plafons explicatius adaptats a les necessitats de les criatures”.

Bernat Sureda, catedràtic de teoria i d’història de l’educació de la Universitat de les Illes Balears, explica que “el Museu dels Infants de Brooklyn respon a la idea, estesa entre els cercles pedagògics moderns dels EUA i d’Europa a finals del XIX i principis del XX, de posar a disposició de les criatures uns espais d’experiència que afavoreixin els aprenentatges en espais més amplis que les escoles”: “No és casualitat que fos també aleshores quan es van crear els primers parcs infantils a les ciutats, que combinaven espais de joc i una protecció davant la creixent aparició dels vehicles de motor”. Per a Sureda és important recalcar que, “a partir del moment que es considera que l’infant té les seves pròpies lleis de desenvolupament, el joc es converteix en l’activitat infantil per excel·lència: la manera que tenen les criatures d’explorar i de conèixer”.

El producte d’una llarga història

Les idees pedagògiques avançades sobre les quals es va fundar el Brooklyn Children’s Museum es remunten a finals del segle XVIII. “Va ser aleshores -explica Bernat Sureda- quan es va donar als infants un estatus diferent dels adults, i es va començar a considerar la infantesa una etapa fonamental del desenvolupament humà”. El llibre Émile ou de l’éducation, que l’il·lustrat francès Jean-Jacques Rousseau va publicar el 1762, va suposar el tret de sortida d’aquesta nova manera de formar les criatures. “Les idees de Rousseau van ser determinants en el reconeixement de la infància com a etapa específica, cosa que volia dir donar-li un tractament específic tant pel que fa a l’educació com als aspectes legals i de protecció, a la literatura, als espais a la llar i fins i tot, a la llarga, als productes específics de consum”, diu Sureda. “I al llarg del segle XIX -afegeix- es va imposant el concepte d’ensenyament intuïtiu, que apostava perquè els nens adquirissin els coneixements a partir de l’experiència”.