L'Àlex escriu de bon matí la següent piulada: "L'armari de la meva habitació em fa pena de les hòsties que s'ha emportat quan estic de mala llet. Però m'ha d'entendre, no puc matar ningú". Ahir la Rosa intentava donar arguments al seu tutor perquè entengués les raons del seu comportament. "Deixa'm, estic engoril·lada",li deia. Després, a la ràdio em preguntaven per què els pares censuren abans un joc virtual si hi surten pits de dona que si es produeixen desenes de morts per minut. I, així, vaig començar l'any educatiu pensant en malestars, agressivitats i violències.
Recordava com de la impotència surten les violències i, sense quedar atrapat per la literatura de les seves frases, considerava tot allò que podem fer perquè un adolescent gestioni la part rabiosa i fosca que s'acumula a la seva vida. Pensava en els malestars. En les dificultats d'encaix amb un mateix, les que sorgeixen de les relacions entre iguals, les que produeix la seva presència a l'escola, les que es deriven de les seves relacions amb els adults. Recordava que, perquè no saltin les espurnes, cal començar per reconèixer el sentit i el valor dels seus malestars. Donar valor a allò que l'angoixa i tenir la paciència de no pertorbar-lo.
Desitjos impossibles
Pensava en els desitjos i les frustracions. En fins a quin punt vivim nosaltres i viuen els adolescents de desitjos impossibles, i que han estat imposats mercantilment. Ja fa temps que escrivia sobre la violència dels gelats i el pacifisme de les pistoles. Sovint la seva ràbia neix de provocar artificialment el desig de tenir allò que després no tothom aconseguirà. De crear necessitats de ser impossibles per a la majoria. Acumulen la ràbia derivada de les frustracions, del gelat tret de la boca quan estàs a punt d'assaborir-lo. Toca estimular felicitats més elementals i facilitar formes positives de descàrrega de les agressivitats creades. Armaris que puguin ser atrotinats.
Pensava en com ens atrapa l'espectacularitat, les formes provocatives de les seves conductes. En com ens resulta molt fàcil generar moralina, censurar, sancionar conductes. Tanmateix, ens costa explicar i defensar que, en la tensió i en la pau, cal recordar sempre que som persones que es necessiten mútuament per viure. Que no podem matar ni podem relacionar-nos com si fóssim goril·les que dominen la bandada.
