A l'escola bressol, quan?

Només 16 setmanes de baixa per maternitat, un dels períodes més curts de la Unió Europea. Amb les vacances i el permís d'alletament sumen gairebé cinc mesos i mig. És l'edat que tenien la Maia i l'Iris, les dues filles grans de la Maria Gutiérrez Domènech, quan van començar a anar a l'escola bressol. A la Charlotte i al Thomas, els dos petits, els va portar una mica més tard, als 7 i als 8 mesos, respectivament, i la Maria assegura que llavors va viure el canvi amb més tranquil·litat. "Pot ser que també fos perquè no eren els primers i ja tenia més experiència com a mare, però em sentia molt més segura i confiada, malgrat els retrets que em van fer a la feina per haver demanat un permís sense sou", explica aquesta economista que treballa en una entitat financera. El seu marit, l'Erwin De Cock, d'origen flamenc, se sorprèn que sigui tan difícil al nostre país conciliar la vida familiar i laboral, sobretot per a les dones. A Bèlgica està molt ben vist, per exemple, que les mares o els pares treballin un 70% de la jornada mentre els fills són petits.

La Tuulikki Trias, psiquiatra finlandesa establerta a Catalunya i casada amb un català, té dos fills. El gran, de 4 anys i mig, no va anar mai a l'escola bressol. Va començar l'escolarització directament a P-3, i amb el petit, de 8 mesos, pensen fer el mateix, en principi. La mare treballa només jornada reduïda a la Fundació Orienta i està molt convençuda dels beneficis que té per als seus fills aquesta opció. "I no és una opinió, sinó que ho diuen els estudis científics", puntualitza. Algunes investigacions apunten que portar un nen molt petit durant moltes hores a l'escola bressol no permet la interacció suficient, ni el tracte individual que necessita a aquesta edat, i el pot conduir a una situació d'estrès que pot repercutir a la llarga en el seu desenvolupament. Concretament, hi ha estudis en neurobiologia que han detectat alteracions en els nivells de cortisol -l'hormona relacionada amb l'estrès- en criatures que assisteixen llargues jornades a l'escola bressol durant els primers anys de vida o que presenten una falta de referent emocional estable. Aquestes alteracions marcarien un patró neurobiològic que podria influir en la tendència a alguns trastorns, com la depressió, l'ansietat i els trastorns de l'aprenentatge, i augmentarien l'agressivitat.

La psiquiatra psicoanalista Llúcia Viloca, supervisora de Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) durant més de 30 anys, explica que "fins als 2 anys el nen no té la representació mental dels objectes afectius prou desenvolupada per diferenciar clarament el que és casa seva del que no ho és i per poder recordar interiorment que es queda unes hores a un lloc i que després el vindran a buscar". La imatge dels objectes afectius -s'entén la persona de referència que el cuida, normalment la mare- està tenyida de percepcions i sensacions durant els primers mesos de vida i no és fins cap als 9 mesos que comença a entendre que l'objecte que ha desaparegut ha anat a parar a algun lloc. És el que en psicologia evolutiva es coneix com a permanència de l'objecte. Per aquests motius, afegeix Viloca, és molt important que abans d'aquesta edat el nen tingui un referent molt constant per desenvolupar-se i una interacció molt individualitzada amb aquest referent per aconseguir un vincle segur, perquè si no es pot "desregular emocionalment i tenir problemes d'aprenentatge i salut mental a la llarga".

Tria obligada

¿Però què poden fer els pares per evitar qualsevol perjudici sobre la salut del seu fill quan la majoria estan obligats a tornar a la feina després de la baixa maternal o, a tot estirar, cap als 8 mesos? En general, tots els pares i mares volen quedar-se amb els seus fills a casa el màxim de temps possible. Llavors, quin és el millor moment per dur-los a la llar d'infants? Entre els experts hi ha certa divisió d'opinions, però totes les fonts consultades coincideixen en un primer aspecte: com més temps puguin estar a casa amb la mare o el pare, millor. Dit això, hi ha molts matisos a afegir. "No podem parlar d'edats sense tenir en compte el context en què neix cada criatura -explica la psicòloga especialitzada en educació infantil Carme Thió de Pol-, però si tenim en compte el seu procés de desenvolupament i les seves necessitats pròpies, és cert que durant el primer any de vida els nadons no necessiten excessivament el contacte amb iguals, que és el que aporta principalment l'escola bressol". "El primer any a casa és recomanable, si es pot, i si el pare o la mare ho viuen bé, perquè disfrutar-ho i passar-ho bé amb la criatura és un aspecte fonamental en la relació", afegeix aquesta psicòloga, autora dels llibres Entre pares i fills (Ed. Barcanova) i M'agrada la família que m'ha tocat (Eumo Ed). Segons Thió, les jornades reduïdes serien una bona solució per als progenitors, ja que permeten combinar la necessitat d'interacció individualitzada amb els nanos amb la continuació de la carrera professional, un aspecte també important per al benestar de tots dos. Tanmateix, Carme Thió considera que en molts casos "una escola bressol amb educadores ben formades pot representar un gran suport en la criança dels fills".

Recerca i preguntes

Abans de triar una escola bressol per als seus fills, la Maria Gutiérrez va buscar molt, i es va decidir per l'Escola Linus de Barcelona. La porta està sempre oberta per als pares i la Maria va estar donant el pit als seus fills a dins de l'aula una estona cada matí, mentre va poder, i així els nadons s'hi van poder anar adaptant sense pressa. També valora molt que les educadores estan en continu procés de formació i diu que sempre li han donat molts bons consells de criança. Al mes de setembre la directora de l'escola, Tere Esteva, convoca una reunió per parlar amb els pares de les emocions que genera l'inici de l'escola bressol, tant per als fills com per als progenitors. "Si anticipes i facilites que expressin els seus sentiments, els ajudes perquè els pares es preparin i puguin contenir millor el malestar, i aquesta acció repercuteix positivament sobre la criatura", conclou.