Per què la poesia atrau tant els infants?
L’anòmala i l’anticonvencional és la que assimilen millor els nens
Girona"Us heu fixat amb les aranyes... Què teixeixen?" –pregunta Helena Maragall, mestra i pedagoga, als alumnes de tercer de primària en el taller de poesia mentre seuen plegats en rotllana entorn una espelma que ha encès només començar la sessió. Els infants creen mentalment una imatge d’aquest insecte i, a partir d’aquí, arrenca el poema. Avui toca: l’Aranya, de Bofill, Puig i Serrat. “L’aranya fa mitja damunt una flor, la tela que fila és com si fos d’or...”. Rima i llenguatge omplen la sala de l’escola, on Maragall recita acompanyada del gest per anticipar el vers que vindrà. Els alumnes participen a l’activitat amb ganes, hi estan avesats, tot i l’edat primerenca. A darrere d’aquest interès, hi ha un perquè: la poesia és innata en l’ésser humà.
Rafael Núñez, catedràtic emèrit de teoria de la literatura i literatura comparada de la Universitat d’Oviedo, destaca que “els nens són poetes des que comencen a expressar-se perquè a l’hora de dir el que volen deformen les paraules que han sentit o, fins i tot, se les inventen”. Aquesta creació del llenguatge és, segons Núñez, “l’autèntica poesia” perquè, tal com descriu el catedràtic, la poesia genuïna no fa un ús del llenguatge codificat, convencional i estereotipat, sinó que el crea. “La deformació i el fet d'anar contra les regles és part essencial de la poesia”, relata.
Núñez, a més, subratlla el “valor melòdic” que tenen les paraules en poesia. I és que, a part de transmetre imatges de situacions i fets, la poesia també és ritme, so i musicalitat. “Poden no tenir res a veure entre elles, però juntes fan rimes i associacions”. N’és un exemple Una, dola, tela, catola... que Carmen Bravo-Villasante, feia referència en El libro del folklore infantil. “Aquesta poesia anticonvencional i anòmala –tot i que molt rítmica– és la que els nens reconeixen i assimilen millor”, constata Núñez.
Precisament, la narradora Assumpta Mercader juga amb el ritme en el seu espectacle A de BrossA, que compta amb més d’una seixantena de funcions arreu del territori català. “Mostro els poemes curts i repetitius del poeta i dramaturg Joan Brossa i els infants se’ls aprenen de memòria”, explica Mercader, que reivindica “el plaer d’aprendre’s una cosa i dir-la de memòria; malgrat que això, actualment, estigui com defenestrat”. A peu de carrer o sobre l’escenari, aquesta “dona de paraula” –tal com ella s’anomena– busca transmetre als nens “com de bé s’ho passava Brossa creant”. “El meu punt de partida és com puc encomanar-los el plaer per la llengua, les paraules, el joc i crear poesia, trencant amb la poesia més estereotipada i quadriculada, perquè Brossa trenca amb tot això. Els convido a ser Brossa”. Mercader treu imatges i símbols d’un barret que donen peu a recitar poemes com aquest: “Ara plou plou plou plou / ara neva neva neva neva / ara cau pedra pedra pedra pedra”. Despertar, en definitiva, la curiositat per aquest gènere literari, en el qual també destaquen autores com Joana Raspall o Lola Casas, que van ser de les primeres dones catalanes a escriure poesia infantil.
La complexitat del procés de creació
Els poemes per a nens solen tenir una rima fàcil i estructures senzilles i breus. Però no tot s’hi val. Buscar, escriure i reescriure és part important del procés de creació. L’escriptor Rodolfo del Hoyo, autor d’una trentena de llibres, vuit dels quals són de poesia, acaba de publicar Tresors rere les portes, amb il·lustracions de Noemí Villamuza. L’obra poètica –la seva primera infantil– explica el món que s’amaga darrere de cada porta de casa i s’acompanya de vocabulari.
Del Hoyo assevera que “la poesia per a infants és un art i, com totes les arts, té la seva complicació”. En el seu cas, a l'hora de crear-la, ha pensat sobretot en la rima i en no superar versos de set síl·labes. “És la manera natural que tenim de parlar; pels adults, escric amb un mínim de nou síl·labes i la rima no la tinc tant en compte”.
Darrere d’un poema infantil, s'amaguen setmanes de dedicació. “A vegades, tens la paraula, però trenca el ritme i has de buscar un sinònim i, si no el trobes, cal modificar el concepte”, descriu. De totes les obres que ha publicat, aquesta –segons ressalta– li fa “especial” il·lusió perquè el 1999 havia parlat amb una editorial de la possibilitat de publicar un llibre de poesia per a infants i li van dir que no perquè “la poesia tot i ser molt bonica no tenia sortida al mercat”. Sortosament, això ha canviat: al carrer, a les llibreries i a les escoles. La poesia impregna molts racons. I per seguir animant els infants a llegir poesia, què cal fer? Segons del Hoyo, “animar els adults a no allunyar-los-en” i recordar, com diuen els experts, que forma part de la condició humana. És una necessitat vital.
Treballar la consciència fonològica i estimular la curiositat són només alguns dels molts beneficis de la poesia infantil. Gemma Carrasco, mestra d'educació infantil i psicopedagoga, concreta que aquest gènere literari “permet aprendre vocabulari nou i promou un llenguatge més ric i ampli”. També desperta vivències, amb la qual cosa “afavoreix el desenvolupament cognitiu perquè fa aflorar emocions”. A més, “fomenta la memorització a una edat que encara no tenen adquirida la lectura”. I un dels valors més importants és que alimenta la imaginació. “Es desenvolupa la creativitat, el pensament i s’aprèn a veure punts de vista diferents per poder entendre millor els altres”, conclou.