Poesia per a infants

Una aula plena de nens i nenes. El professor arriba i els diu: "Avui llegirem un poema. Vosaltres tanqueu els ulls i escolteu. Deixeu-vos endur per les imatges, les paraules, l’emoció...". 

La poesia pot despertar tot tipus de sensacions i emocions en els infants. Tot i així, molt sovint es converteix en l’assignatura pendent a les aules. Per contrarestar aquest fet cada cop més editorials es dediquen a publicar poesia per a infants que acompanyen de delicioses imatges. Aquest és el cas del llibre Divuit poemes de natura i un conte entremaliat que ha publicat l’editorial Mediterrània amb poemes de Lola Casas i il·lustracions de Gemma Capdevila. Casas ens endinsa en el recorregut per la natura al llarg d’un any i a través de diferents poemes. “Són poemes breus, un per a cada moment de l’any -explica-. Al mig del poemari hi ha un conte sobre la Caputxeta que trenca i alhora complementa. La idea és anar passant per les diferents estacions de l’any a través de petits poemes”. A l’hora de crear poemes Lola Casas es basa en un eix central i, a partir d’aquí, anar estirant el fil. “Em puc basar en una bombeta, una cadira, un ocell... Recordo que un dia vaig veure una merla que creuava un pas de vianants i li vaig preguntar: "Tu on vas?" A partir d’aquí va néixer un altre poemari que es diu Ulls de merla”. 

Casas creu que sovint la poesia no s’acaba de saber tractar bé a les aules. “Estic tipa d’anar a escoles i veure nens que fan cantarelles. Per què serveix la poesia? Per memoritzar o aprendre vocabulari? No. La poesia serveix sobretot per pensar i fer-se preguntes”. En aquest sentit l’autora ens ofereix alguns consells. “És important que el mestre, o el pare, primer s’hagi llegit el poema. Després, el pot llegir amb el nen, i el que aquest no entén, el mestre ho pot complementar. Després es pot escenificar i dramatitzar. He treballat recentment amb una escola on els nanos s’estiraven a l’herba, contemplaven al cel i llegien poemes. També pots escoltar-los amb música, que es un gran complement. Jo, quan era professora, sovint els llegia poemes escoltant heavy metal”.

En aquest sentit, l’autora es carrega la idea d’haver de treballar els poemes tan sols per Sant Jordi i recorrent sempre als mateixos autors. “Jo acostumo a dir als professors que la rima és un element més, però no l’únic. Els proposo que treballin poemes oberts, que permetin als nanos deixar anar el seu talent. D’altra banda, els dic que no els facin fer fitxes. ¿T’imagines que anessis a veure una bona pel·lícula i que a la sortida del cine et fessin omplir una fitxa? No, els poemes són una altra cosa. Els poemes t’han de fer pensar”.

El primer contacte

Andreu Galan, poeta i mestre també defensa els beneficis que té la lectura de poesia tant per a nens com per a joves. “Jo crec que s’ha de començar no anant als clàssics. Verdaguer i Maragall són autors molt bons, però no per començar. Aquí tenim autors molt bons que es dediquen a la poesia infantil: Miquel Desclot, Joana Raspall, Pep Molist, Maria Dolors Pellicer... El primer contacte amb la poesia hauria de ser lúdic”. 

Andreu Galan creu que la lectura en veu alta de poemes ens ofereix moltes possibilitats. “Jo soc rapsode i faig espectacles de poesia. Per tant, estic molt a favor de dramatitzar la poesia. Pots fer representar un haiku entre tres nens, per exemple, i en surten coses interessantíssimes. A l’escola on treballo, sovint adjudico un poema a cada nen i li dic que se l’aprengui de memòria i que després el dramatitzi. En una altra ocasió, en una escola on vaig començar fent de mestre vam llegir Bestiari, de Josep Carner, i vaig portar-los màscares d’animals perquè cadascú s’identifiqués amb un animal i més tard ho escenifiqués. Quan fas aquests experiments surten coses molt imaginatives. Recordem que la poesia ve de l’oralitat. Hem de donar més importància a l’oralitat, a l’expressió, el gest”. 

Galan reconeix que, potser, els poemes costen d’entrada, però que després acaben agradant molt a les criatures. “A mesura que llegeixen comença a emergir una història nova, la història que hi ha darrere el poema. Jo sempre dic que els poemes són com el joc de trencar l'olla. Tu hi vas donant cops i més cops, fins que un dia et cau una piruleta. Quan això passa és meravellós. Els nanos estan descobrint un món nou. Estan descobrint un poema”.