La literatura a l'educació infantil

L’educació literària comença a la panxa: les cantarelles ens lliguen als nostres orígens. Però des d’aquí fins que som capaços de llegir s’ha de crear un itinerari perquè els més petits s’ho passin bé amb els llibres. A més d’aprendre vocabulari i tradicions, els llibres ens han de fer somiar i fer passar moments agradables. Jaume Centelles, mestre jubilat amb més de 40 anys d’experiència -molts dels quals fent-se càrrec de la biblioteca escolar-, creu que entre tots, pares, mestres, llibreters i bibliotecaris, hem d’apostar perquè siguem un país lector. Considera que els últims anys hi ha consciència de la importància que la literatura sigui present a l’educació infantil, “per això és imprescindible que a les escoles de mestres s’ensenyi literatura”, apunta Centelles.

Cristina Correro, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura de la Facultat d’Educació de la UAB i membre de Gretel (Grup de Recerca de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària), apareix a classe amb un carro de la compra ple de llibres. L’objectiu és que les futures mestres d’educació infantil -la gran majoria són noies- coneguin cada any 500 títols: “Hem canviat la manera de fer les classes. Treballem la literatura a partir de la producció real; volem que es fidelitzin amb la literatura, si la coneixen llegiran a les criatures. El que pretenc és que les futures educadores d’infantil coneguin moltes obres per poder oferir a cada nen llibres d’acord amb els seus gustos literaris i dins un itinerari lector”, comenta Correro. Té la voluntat de transmetre una literatura de qualitat tant a educadores com a infants.

Boom literari

Abans els llibres per a les criatures més petites eren escassos, no es consideraven literatura. Per sort aquest debat ja s’ha superat i, des dels anys 90 i amb el nou mil·lenni, la literatura destinada a les criatures dels 0 als 5 anys s’ha anat desenvolupant, i podem trobar autèntiques obres d’art. L’edició de literatura infantil té un creixement sostingut que no aconsegueix la literatura adulta. A casa nostra la producció ha crescut gràcies a editorials com Corimbó, Combel, Joventut, Kalandraka i Ekaré, entre d’altres.

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha publicat fa poc ' La literatura de l’educació infantil', de les professores Cristina Correro i Neus Real. El llibre és un recurs útil, una caixa d’eines perquè les professionals de l’educació formin petits lectors literaris. És un llibre divulgatiu i interdisciplinari en què participen psicòlogues, mestres i la bibliotecària de Rosa Sensat. Correro i Real donen pautes per ensenyar aquesta literatura i aprofitar els aprenentatges que se’n deriven a través d’una gran diversitat de llibres i personatges que parlin de coses diferents. El llibre també recull bones experiències com la de l’Escola Bressol Municipal Can Caralleu i l’Escola Orlandai, i explica com treballen la literatura i amb quina mena de llibres ho fan.

ELS LLIBRES A L’AULA

A l’EBM Can Caralleu de Barcelona planten la llavor del gust per la literatura des de ben petits. L’eix principal i transversal del projecte educatiu són les arts. “Es tracta d’explorar tots els llenguatges artístics que podem tenir a l’abast. Ens acostem al llibre de qualitat, sobretot els àlbums il·lustrats. Som conscients del poder màgic, transformador i comunicatiu que tenen els relats”, diu Mercè Lafarga, directora del centre. És un camí que han anat fent, estant en contacte amb el món de la literatura infantil, buscant propostes en què l’àlbum il·lustrat, la imatge, l’art i els llibres d’artistes estiguin a l’abast de les criatures. Entenen que és una oportunitat perquè els llibres ajudin a descobrir, gaudir i alhora fer ús d’unes paraules que no formen part del llenguatge del dia a dia i sense les quals no es pot dir que es tingui riquesa de vocabulari. Les educadores proporcionen imatges i il·lustracions de qualitat, pensades per a cada edat.

EXPLORANT (AMB) LA LITERATURA

Els infants, des de les etapes escolars més inicials (els 4 mesos) estan en contacte amb àlbums que manipulen, i uns altres als quals les educadores hi posen paraules a través de la transmissió oral. A vegades hi ha jocs de falda amb les primeres paraules, un element transmissor de la mateixa cultura que els identifica, els arrela i els socialitza. Quan les criatures són més grans, entre 1 i 2 anys, apareix el petit relat, històries curtes que comencen i acaben. Les imatges són prou clares i netes amb un vessant artístic, i s’ofereixen diversos tipus d’il·lustració. Després comencen a mirar l’àlbum de manera compartida entre infants. Aquí ja tenen un racó a l’aula amb contes que van canviant. Quan són grans, entre 2 i 3 anys, entren al conte tradicional.

Dins el projecte d’escola, la literatura és l’eix per descobrir i explorar altres realitats. A cada classe tenen una bossa viatgera on les famílies dibuixen i expliquen experiències amb un àlbum que s’enduen a casa. També creen escenaris, una mena d’univers paral·lel on entren a manipular i experimentar la història narrada. “Els escenaris sorgeixen d’observar els interessos del nens i les nenes, que mentre els expliquen 'Quin gust fa la lluna?' comencen a buscar a les capses on tenen figures d’animals per fer la torre que explica el conte. Les criatures recreen la història i la porten a la seva imaginació”, diu la directora.

Com triem els llibres per a la canalla?

De llibres n’hi ha molts, però ¿com sabem quins són els bons? Si volem seguir a casa amb el plaer de la lectura, Cristina Correro ens dona les claus per fer una bona tria. Necessitem el PIN (producte + il·lustració + narració).

• Producte. Material ben editat, pensat des de la primera fins a l’última pàgina.
• Il·lustració. Il·lustracions que ens agradin, amb diversitat de tècniques, gammes cromàtiques i estils diferents.
• Narració. Narracions que ens enganxin i agradin als nens.

Lafarga valora que a través d’aquestes experiències es democratitzen els llibres: “Posem a l’abast de les famílies i els infants llibres de qualitat. Si no, probablement alguns es quedarien amb les edicions més comercials. Aquesta aposta suposa donar-los eines”, conclou la directora.

ENVOLTATS DE LLIBRES

“Des del primer dia, fa més de 60 anys, l’Escola Orlandai aposta per educar en el gust per la lectura”, diu Mariona Trabal, mestra jubilada que segueix anant a estones a l’Orlandai, on ha sigut la bibliotecària 10 anys, per fer el traspàs amb el nou responsable. Tenen biblioteques d’aula des de P3 i fan visites setmanals a la biblioteca de centre, on els expliquen un conte i se’ls fa un petit obsequi amb l’etiqueta del conte. Així quan arriben a casa els pares saben què els han llegit i poden parlar-ne. Les famílies poden anar a la biblioteca el divendres a la tarda i endur-se llibres en préstec. Tenen una maleta viatgera per fomentar que llegeixin contes a casa. A classe les mestres els expliquen contes populars de viva veu per donar pes a l’oralitat i els llegeixen contes més llargs parant en un punt emocionant, que reprendran la setmana següent. “És important que creixin envoltats de llibres per educar-los la sensibilitat”, diu Trabal.

Alguns imprescindibles

Si voleu descobrir llibres interessants per als petits de casa, des del Criatures hem impulsat un canal específic a Instagram (@criaturesarallegim). A més, la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat disposa d’una bibliografia selectiva amb els llibres que haurien d’aparèixer a l’educació infantil:

• 'De què fa gust la lluna?',de Michael Grejniec (editorial Kalandraka)
• 'L’erugueta goluda', d’Eric Carle (Editorial Kókinos) i 'Qui, què, qui', d’Olivier Tallec (editorial BiraBiro)
• La col·lecció 'Del Bressol a la Lluna', de l’editorial Kalandraka
• La col·lecció 'Què em Contes!', de l’editorial Combel