Els xumets en l’articulació de la parla

Les famílies assisteixen a la consulta del logopeda amb preocupacions de tota mena, però les més habituals són les relacionades amb les alteracions de la parla. Dins d'aquestes hi ha les produïdes per l’ús del xumet.

És important diferenciar entre l’ús del xumet i l’ús perllongat del xumet. Un ús més enllà dels 24 mesos pot provocar alteracions en el llenguatge del nin i el seu desenvolupament orofacial:

• Redueix els balbucejos, ja que durant molt de temps el xumet tapa l’òrgan fonador i això comporta un retard del llenguatge.
• Pot provocar malformacions dentals, mandibulars, paladar ogival i hipotonia o hipertonia dels músculs orofacials.
• Aquestes malformacions als òrgans bucofonadors produeixen dificultats articulatòries, anomenades dislàlies. Es poden reduir o suprimir visitant el logopeda.
• És possible que apareguin infeccions a l’orella mitjana (otitis), estomacals i dentals.

Por que parli malament

No tots els nins que fan un ús perllongat del xumet presenten alteracions en l’articulació, però si pot ser s’ha de suprimir abans dels 24 mesos per evitar aquest risc.

És correcte l’ús del xumet en un període de temps determinat (entre 10 i 24 mesos), ja que afavoreix el desenvolupament dels músculs facials i els encarregats de l’alimentació.

Utilitza xumet per dormir

És cert que els nins que utilitzen xumet tendeixen a sol·licitar-lo per calmar-se. A partir de certa edat, moltes famílies retiren el xumet durant el dia però el mantenen a la nit. És recomanable suprimir-lo completament per evitar que el nin es converteixi en depenent i sigui més difícil eliminar-lo posteriorment. Hi ha altres maneres d’aconseguir calmar l’infant sense la necessitat que succioni: pell amb pell, cantar cançons, la presència d’una llum càlida i lectura de contes nocturns, fins i tot des de molt petits.

Sempre s’ha de tenir en compte que, fins i tot dormint, exerceixen el reflex de succió.

"Plorava molt i l’hi donàrem"

No és recomanable que a un nadó se li introdueixi el xumet si s’opta per la lactància materna. La succió que du a terme durant l’alimentació és suficient per iniciar el desenvolupament orofacial i calmar-se en certs moments. Si s’introdueix el xumet ha de ser un cop superada aquesta etapa.

Pronunciar la /r/ forta

Entre les dislàlies produïdes per l’ús perllongat del xumet hi ha les següents:

• /r/ forta, /l/ i /z/ es pronuncien incorrectament a causa de la mala col·locació de la llengua, que sempre està en una posició inferior a la boca, i afavoreix una hipotonia lingual (baixa tonicitat muscular de la llengua).
• /p/, /b/, /t/ i /s/ presenten una pronunciació distorsionada pel costum de tenir sempre la boca oberta, causada per una hipotonia labial. L’alteració dels dos darrers fonemes apareix davant la presència d’una mossegada oberta (peces dentals superiors i inferiors no tenen contacte i deixen un espai en la zona mitjana).

Faringitis o angines

L’ús perllongat del xumet afecta també la respiració del nin. La dependència del xumet fa que se separin les peces dentals i el nin respiri constantment per la boca, de manera que és més fàcil agafar infeccions víriques i una notable reducció salival.

Una altra malformació que pot aparèixer per la respiració oral és el paladar ogival. A banda de la pressió constant que exerceix el xumet en el paladar, el fregament seguit de l’aire a l’hora de respirar per la boca acaba elevant el paladar més enllà del límit establert.

Una correcta deglució

Els moviments linguals que es produeixen en la secció pressionen les dents de la mandíbula superior. Si la succió és poc freqüent i en un temps limitat, no apareixen alteracions. Ara bé, si s’abusa d’aquest procés comencen les alteracions en les peces dentals i se superposen les unes sobre les altres, cosa que requereix, posteriorment, ortodòncia. La dificultat més greu arriba quan, un cop eliminat el xumet, es continua fent la pressió, cosa que genera l’anomenada deglució atípica. És una deglució amb moviments linguals imprecisos, pressió en les peces dentals, moviments sacàdics de la mandíbula, que deixa restes d’aliment a la zona oral que s’acaben introduint a la faringe (òrgan fonador i respiratori) i no a l’esòfag (òrgan que intervé en el procés d’alimentació). Aquest procés té efectes importants per a la salut.

Neus Nicolau és logopeda de l'Institut Balear de Pediatria