Infància 05/12/2020

Els valors educatius del joc

Les potencialitats del joc i el gaudi en l’aprenentatge dels nens són una mina de possibilitats per aquestes festes

Natàlia Costa
7 min
La tendència STEM  Els  valors educatius del joc

Nadal és temps de jugar i, per tant, temps d’aprendre, però també és temps de triar joguines i jocs que eduquin l’infant. Paradoxalment, el temps de joc, tan oposat al temps de treball, és, malgrat tot, una font de desenvolupament personal tan vàlida com les hores dedicades a l’aprenentatge conscient. Des de ben aviat, amb els contes infantils, el joc esdevé una rica font de formació, i ja des de ben petits el temps d’oci amaga moltes potencialitats. Per als investigadors en la matèria Rosario Padial i Pedro Sáenz-López, els contes tenen un “paper fonamental com a instrument educatiu”, segons exposen en la seva publicació Los cuentos populares/tradicionales en educación infantil. Per als experts, els contes, juntament amb el joc motor, “són eines d’aprenentatge naturals, motivadores i significatives” i constitueixen un vehicle per a l’aprenentatge integral dels infants.

Així, entre els valors educatius del conte popular enumeren la possibilitat d’incentivar en el nen una “actitud de sensibilitat cap a la bellesa”, ja que el conviden a desenvolupar un llenguatge figuratiu i amb recursos expressius. També el duen a adquirir capacitats lingüístiques “precises”, a ampliar el vocabulari i a incrementar la seva “afectivitat, partint de la base de la noblesa i la bondat”. Generen hàbits de sensibilitat artística, però no només això; també serveixen per divertir i entretenir al mateix temps que es transmeten coneixements. Se satisfà la seva necessitat “d’acció” projectada en la seva imaginació i, cosa no menys important, es facilita en un primer estadi la “superació de l’egocentrisme” perquè es convida els nens a empatitzar amb personatges aliens a ells. Finalment, els contes infantils preparen els infants per a la vida perquè els ofereixen “models de comportament, sentiments i valors”, uns models que sovint són alternatius als que viuen a casa seva.

JOCS QUE GENERIN PLAER I NO OBLIGACIÓ

Quan els nens no són tan petits el joc continua sent fonamental, i el més important és que es siguin jocs “tan divertits com sigui possible, motivadors per excel·lència i sense necessitat de perdre el rigor educatiu”, exposen els experts. Igualment, l’investigador Joaquín Giró constata que “tot i que el joc és lliure, intens, per plaer i creador, el seu objectiu és el joc mateix, i si es converteix en obligatori o no hi ha plaer, serà una nova forma de treball”, avisa a la publicació El uso de juegos tradicionales en el proceso educativo y su desvirtuación en la praxis pedagógica.

Per a ell, el joc ha de trobar sempre el punt de plaer que l’alliberi de les “cadenes del treball”, amb una vivència de llibertat per part del nen, que es deixa guiar per la seva pròpia necessitat. Tanmateix, recorda que qualsevol joc és una activitat sense una finalitat concreta però és alhora “una activitat endreçada, sotmesa a regles i, per tant, hi pot intervenir un factor formatiu i educatiu”. De fet, remarca que l’activitat lúdica és “un dispositiu culturitzant” i, de fet, Giró assenyala que no és estrany trobar-se en les programacions de magisteri l’ús de jocs tradicionals com a instruments de participació escolar, fins i tot com a tècniques d’aprenentatge i desenvolupament.

Segons defensa, el joc origina “moltes activitats superiors, si és que no les origina totes”, en referència a àmbits com l’art, la ciència i fins i tot el treball, de manera que el joc constitueix el “vestíbul” natural d’aquestes activitats, i el que cal veure és fins a quin punt el joc pot dur les criatures “a les portes de la vida social”. En realitat, explica que en els jocs tradicionals “tot” pot servir de suport de l’activitat lúdica, des d’un objecte fins a una paraula o el mateix cos, i que “es pot jugar a tot arreu”, cosa que acosta la canalla a aquest món real. Però l’expert avisa que tota l’evolució de qualsevol infant depèn, en gran manera, del correcte aprofitament de la seva capacitat d’aprendre, i que al mateix temps “les possibilitats d’aprendre que tenen els nens depenen de les oportunitats d’aprendre jugant que se’ls ofereixi”. Això fa que el joc sigui estrictament necessari.

POTENCIALITATS EN TOTS ELS SENTITS

Segons afegeix la investigadora Maria Teresa Gómez a la publicació Videojuegos y transmisión de valores, els jocs tenen unes “potencialitats molt clares”. En primer lloc, assenyala que comporten aprenentatges en l’àmbit motor perquè impliquen, per exemple, moviments, precisió, força i velocitat. També assenyala les seves implicacions en el desenvolupament intel·lectual, per exemple a l’hora d’entendre “com funciona” el mateix joc i posar-ho en pràctica, solucionar diverses situacions i elaborar estratègies.

Un altre dels àmbits en els quals els jocs són educatius per a ella és en el desenvolupament afectiu, perquè, segons diu, “ajuda a identificar i comprendre situacions”, a banda d’implicar confiança i la necessitat d’adoptar diferents rols. Gómez també recorda que els jocs afavoreixen el desenvolupament social de les criatures: “Són una forma de relació, de respecte, de consensuar normes, d’utilitzar el llenguatge, de fer aportacions creatives a partir de l’actuació de l’altre i de transmetre valors”, afirma.

ELS VIDEOJOCS, UN MÓN PLE DE POSSIBILITATS

Per als més grans els jocs també són els videojocs, una controvertida forma d’entreteniment. Per a Gómez, els videojocs tenen grans potencialitats en el terreny cognitiu, per exemple en la memorització de fets i l’observació dels detalls, en la percepció i reconeixement espacial, en el descobriment inductiu, en les capacitats lògiques i de raonament, en la comprensió lectora i de vocabulari, en els coneixements geogràfics, històrics i matemàtics, i en la resolució de problemes. També permeten desenvolupar “destreses i habilitats” com l’autocontrol i autoavaluació, la implicació i motivació, la inversió d’esforç, les habilitats motrius i la percepció visual i la curiositat, entre altres aspectes.

Per a l’investigador Julián Pindado, de la Universitat de Màlaga, els videojocs també constitueixen “una rica font d’informació i aprenentatge” que nodreix de recursos simbòlics les experiències vitals d’infants i joves. Segons explica a la investigació Las posibilidades educativas de los videojuegos, entre els seus atractius hi ha el caràcter lúdic, així com una millora de l’autoestima dels nens a mesura que assoleixen els diferents objectius proposats pel joc. També considera valors positius la projecció de les fantasies, el fet de propiciar un espai socialitzador amb altres jugadors i l’aprofundiment en la cultura electrònica.

La tendència STEM

A l’hora d’encertar els jocs, un dels corrents actuals és seguir la tendència de les joguines STEM, un mètode educatiu basat en la idea d’educar els nens al voltant de les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (expressades en les sigles angleses). La fusió d’aquestes àrees ha fet posar de moda, més enllà dels èxits de cada Nadal, decantar-se, per exemple, per jocs de taula i estratègia, propostes basades en la investigació i l’exploració, i els jocs de construccions, peces i geometria. En una visió més holística i humanista, més enllà del mètode STEM, també cal tenir presents els jocs que fomenten la creativitat, l’esperit artístic, la curiositat per la història i la natura i l’amor per les lletres.

stats