Teràpia per a infants amb ninos

Les criatures no sempre són capaces de comunicar-se verbalment amb fluïdesa. En funció de la seva edat hi ha diverses metodologies que poden resultar molt útils a l’hora de fer teràpia amb infants. La tècnica dels ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic i s’utilitza sovint com un instrument projectiu. “Es tracta de representar situacions relacionals o vivències internes a través de la creació d’escenes utilitzant ninos o figures”, explica l’Anna Ferre Giménez, psicòloga i terapeuta Gestalt i de trauma, i autora de Cuéntalo con muñecos. Orientaciones prácticas para terapia y asesoramiento* , que ha escrit amb la col·laboració de Susana Vela (Editorial Octaedro, 2020). A banda del llibre, Ferre i Vela ofereixen formació perquè els terapeutes puguin treure el màxim de suc d'aquesta metodologia i estiguin capacitats per fer una intervenció respectuosa amb els pacients. Aquest és el primer manual dirigit a professionals perquè coneguin la tècnica, aplicable tant a infants com a adults.

La metodologia

Aquesta metodologia es pot fer servir com un suport explicatiu per descriure una situació o un conflicte; per reflectir situacions pròpies de les relacions, veient com s’ubica una persona en el seu entorn familiar o professional o amb altres persones, i per representar aspectes o rols d’un mateix. Per a Ferre, és una metodologia especialment útil perquè “ofereix la possibilitat de complementar el relat verbal d’una situació afegint-hi informació que veiem a través de la tria dels ninos que fa el pacient i com els col·loca. Permet veure des de fora el que pensem o sentim dins”. A més d’oferir aquesta visió del problema, permet crear noves alternatives movent els ninos, que poden acostar el pacient a la imatge d’una possible solució. 

L’Anna Ferre va arribar a la teràpia amb ninos fa més de 10 anys. “Em va fascinar des del primer moment. Els ninos que utilitzem són els clics de Playmobil, perquè tenen infinitat de personatges, cada mes surten noves col·leccions de figures amb diferents professions, èpoques històriques i fins i tot de sèries de televisió”, explica. En la teràpia han anat definint un pack bàsic que combina ninos amb els quals més o menys es poden representar característiques arquetípiques: figures que representen autoritat o agressors, mares, pares... i d'altres més neutres, que permetin una representació reduïda del món que ens envolta. Puntualitza que els Playmobil són una eina més: “No són una teràpia en si, és una metodologia, un llenguatge per ajudar els pacients a veure des de fora les seves imatges internes”.

Ferre explica que és un abordatge que exploren conjuntament pacient i terapeuta, que estableixen un diàleg i es fixen en com s'han col·locat els ninos i el que més destacaria tant de la tria de ninos com de la posició. “Els pacients, a través de veure i parlar sobre l'escena dels ninos amb el professional, poden ampliar les seves imatges internes i identificar emocions i sensacions, cosa que els ajuda a trobar nous significats a les seves vivències internes i a comprendre's millor a ells mateixos i les seves relacions amb altres persones”, assegura la psicòloga.

Experiències

La Carme (55 anys) ha utilitzat la teràpia amb ninos com a pacient: “La desconeixia i ha sigut increïble”. Reconeix que al fer la tria dels ninos i col·locar-los no ets conscient que mostren la manera com veus cadascuna de les persones que representen i com es relacionen les persones. “Però quan hi reflexiones sorprèn, la posició de cada nino indica el que hi ha. Ho veus gràficament i ho entens. A mi em va ajudar a entendre que les relacions havien de moure’s del lloc on eren”. Al llibre llegim que és una de les millors eines, especialment amb els més petits, per veure en molt poc temps si la situació que adopten els menors a la família suposa un risc per a ells i així poder protegir-los.

“És especialment útil quan es treballa amb nens. Tot i que jo treballo amb tota la unitat familiar, sobretot a les criatures menors de 10 anys els resulta més complicat comunicar-se amb la paraula. Per això utilitzo jocs, dibuixos, contes, i els ninos podien ser una eina més. És una tècnica molt poderosa que resulta especialment atractiva per treballar amb infants”, explica Maria Teresa Ferrer, psicòloga de l’ASPANOB (Associació de Pares de Nens Oncològics de Balears).

Ella va descobrir la teràpia amb ninos a l’intercanvi d’experiències, tècniques i novetats que fan cada any entre diverses associacions que estan federades. Una companya d’una altra associació va comentar la metodologia amb ninos, i a partir d’aquí la Maria Teresa va decidir que volia fer el taller per conèixer-la millor. Quan va fer les pràctiques de la formació va posar-la en pràctica representant el seu cas: “Vaig tenir leucèmia quan era adolescent. Vaig representar el meu entorn més proper en el meu moment de curació com a pacient. A mesura que col·locava les figures s’anava construint una imatge clara: tothom tenia el seu rol i una dedicació, una cosa que sempre havia valorat molt. No em venia de nou, però sí que em va impactar aquesta construcció semiinconscient que reflectia a la perfecció la situació que vaig viure”, diu Ferrer. Considera que, a més de ser una tècnica original, permet extreure informació de la situació que viu el pacient, les relacions, les problemàtiques i com viu i veu les coses. 

A la pràctica, la psicòloga de l’ASPANOB utilitza els ninos com una eina més. Per una banda, té pacients oncològics de fins a 18 anys, i després hi ha les famílies. Amb els més petits treballa jugant amb clics que representen situacions. A mesura que la canalla va elaborant les experiències que viu, tant les que es van resolent com les que no acaben d’anar bé, va variant la representació de les seves històries. “Tenia una pacient que era molt extravertida i que finalment va morir. A mesura que s’anava trobant pitjor el joc va canviar radicalment, va començar a utilitzar els Playmobil de forma agressiva, després desganada i al final, com que ella volia seguir aquí, s’aferrava a ninos molt potents com una boxejadora”, recorda.

També comenta el cas d’una nena de 7 anys amb el pare malalt amb un tumor cerebral. Quan treballaven amb ninos s’evidenciava que el pare s’anava deteriorant i que hi havia molta angoixa. La mare sempre la representava treballant, fent-se càrrec del pare i els fills. La nena sempre feia servir les mateixes figures, però quan el pare va empitjorar va començar a canviar la representació de l’escena: desapareixia el personal sanitari, seguia amb la família i apareixien personatges màgics –pares noels, àngels i princeses–. Comenta que la mare sempre era una dona amb vestit amb molt de vol, “perquè quan es posava a jugar i tots els ninos acabaven rodolant, ella era l’única que no queia mai de la taula. Quan perden el pare o la mare necessiten saber que l’altre els donarà seguretat”.

Ferre explica que en determinades situacions pot ser que la metodologia no aporti gaire, o que a alguns pacients no els cridi l’atenció. “Llavors utilitzo una altra tècnica, però en general dona molta informació”. Encara que a vegades hagi de treballar a peu de llit amb el pacient estirat, i que costi que els ninos s’aguantin drets, assegura que és una metodologia efectiva i ràpida, i que el que s’hi treballa és valuós per després poder fer una feina multidisciplinària. “La teràpia amb ninos ha sigut tota una revelació, una tècnica molt potent que se suma a totes les altres que tinc”, conclou.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir 'Cuéntalo con muñecos' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.