TRINITAT GILBERT

El meu coterapeuta és un cavall

La hipoteràpia, la teràpia dalt d’un cavall, és una pràctica més a què recorren les famílies amb fills amb lesions neurològiques

La Fundació Teràpia a Cavall és un centre de fisioteràpia que treballa amb criatures a partir de 18 mesos amb lesió neurològica / FUND. TERÀPIA A CAVALL Zoom

Per entendre la hipoteràpia (teràpia dalt d’un cavall), Maria Teresa Llòria, veterinària, fisioterapeuta i directora de la Fundació Teràpia a Cavall, compara el cavall amb l’aigua. “Les activitats dins l’aigua no curen però sí que ajuden les criatures amb lesions al sistema nerviós”. Amb el cavall passa el mateix, “amb l’afegitó que el moviment tridimensional d’aquest animal és el que reprodueix millor la sensació de caminar per a unes criatures que sovint no han caminat mai ni ho podran fer”, diu Llòria.

Llòria aprofundeix en la comparació i afegeix que, com passa amb les activitats aquàtiques, la hipoteràpia necessita especialistes formats, en aquest cas fisioterapeutes. De fet, en una hipoteràpia hi pot arribar a haver fins a tres especialistes, com asseguren Teresa Xipell, directora del màster d’hipoteràpia i equitació teraupèutica a les escoles universitàries Gimbernat, adscrites a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Laura Giménez, biòloga especialitzada en comportament de cavalls i directora de Binomis-Cavalls, de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental).

Seguint aquest fil, Maria Teresa Llòria explica que es va formar als Estats Units, on va aconseguir la certificació com a fisioterapeuta especialista en hipoteràpia a l’American Hippotherapy Certification Board. A partir d’aquí, a l’Ametlla del Vallès va crear el centre de fisioteràpia, on té set cavalls i fa sessions amb els animals afegides a les altres que ofereix el centre (dalt de tricicles, en rocòdroms...). Totes tenen per objectiu el benestar corporal de l’infant que, per la patologia que sigui, no es pot moure.

UNA ESTRATÈGIA MÉS

“Treballo amb criatures a partir de 18 mesos que potser no aconseguiran caminar mai i, per tant, recórrer al moviment d’un cavall, i en plena natura, suposa una estratègia més, d’entre totes les que faig servir, però molt més beneficiosa”, explica. El benefici està en el fet que les criatures que tenen lesions neurològiques acostumen a estar en un entorn hospitalari. Per tant, ser en plena natura dalt d’un cavall ja suposa trencar una rutina a la qual estan lligats per necessitat.

El benefici està en el fet que les criatures que tenen lesions neurològiques poden estar en plena natura dalt d’un cavall i trencar la rutina

A més, el cavall els permet sentir com és caminar, saltar o córrer, cosa que no senten damunt de pilotes, ni de tricicles ni de rocòdroms, per esmentar algunes altres estratègies que els fisioterapeutes fan servir habitualment. “A la llarga puc aconseguir que les criatures s’asseguin millor, i això és essencial per a un infant que es passa una gran part del dia assegut, o que aixequin el cap”. El fet d’aixecar el cap, en comptes de tenir-lo abaixat, repercutirà també en una millor respiració. “Cadascun dels avenços amb infants amb lesions tan greus té una repercussió en el seu benestar”, diu Llòria.

FALTEN ESPECIALISTES

Per la seva banda, Teresa Xipell, directora del màster d’hipoteràpia i equitació teraupèutica, alerta que actualment hi ha pocs especialistes formats en hipoteràpia. “Com que no hi ha regulació, no hi ha prou control per garantir que les teràpies amb criatures amb lesions es facin amb especialistes i, alhora, amb els millors cavalls”, diu Xipell, que afegeix que “una hipoteràpia ben feta dona molts bons resultats per a les criatures”. Però “no es poden fer ni amb ponis ni tampoc amb cavalls vells”, recorda Xipell.

Per la seva banda, Laura Giménez, directora de Binomis, coincideix en el fet que les teràpies amb cavalls han de seguir unes normatives. Per començar, “s’ha de fer amb un cavall sa, preparat físicament per poder fer aquesta feina”. També hi ha d’haver el fisioterapeuta, el metge i un especialista en el comportament dels cavalls, “que sàpiga veure quan el cavall en té prou”, diu Giménez.

A Sant Fost de Campsentelles, Giménez hi té 30 cavalls amb què practica una equitació respectuosa. “No faig servir ferros; busco comunicar-m’hi sense fer servir cap forma repressiva ni de dolor per al cavall perquè m’entengui”, explica. “No practico teràpies perquè, en el meu plantejament sobre el respecte al cavall, hi ha el fet que l’animal també té sentiments i que no s’ha de considerar només com un vehicle que ajuda, perquè els cavalls poden crear vincles amb els genets i també notar-ne les emocions”, comenta la biòloga.

Malgrat això, al grau de fisioteràpia de la Universitat Autònoma de Barcelona les pràctiques de l’assignatura d’hipoteràpia es fan a l’hípica Binomis de Laura Giménez. “És una optativa, que vindria a ser una introducció al màster d’hipoteràpia i equitació teraupèutica, i que té per objectiu que els alumnes entenguin com és el cavall i el seu comportament”, explica Teresa Xipell. L’objectiu és que el cavall sigui una estratègia més en la teràpia fisioterapèutica.