TRIBUNA OBERTA
Infància 16/12/2017

Jo soc de ratlles!

Eines de reflexió-acció que podem donar als joves per autoregular-se emocionalment

Maria Mercè Conangla
3 min
Jo soc de ratlles!

Vivim moments incerts en els quals les emocions estan a “flor de pell”. Els nostres infants i joves són especialment sensibles a com els adults donem sortida a la preocupació, a la inquietud, a la irritació, a l’entusiasme, al rebuig, a la decepció, a la tristesa o a les pors. Som models de referència per a tots ells i, per això, és clau reflexionar-hi.

D’infants ens agraden els termes molt clars i ben definits. El món es divideix en bons i dolents, en rics i pobles, en guapos i lletjos, en les coses que estan bé i malament, entre els que tenen raó i els que estan equivocats. Aquesta polarització ens ajuda a anar ordenant el que vivim i a clarificar-nos. El perill és seguir aplicant aquest criteri quan ja som adults. Hem d’entendre que som éssers diversos i que els límits sovint estan difuminats com en una paleta de pintor. Els colors emocionals i les formes de mirar el món es barregen i són diverses en intensitat i to. Aquesta diversitat és una gran oportunitat si la sabem gestionar.

S’explica que una mestra va fer la següent pregunta als infants de la seva classe: ¿Si les persones bones fossin de color verd i les dolentes de color vermell, tu de quin color creus que series? Els alumnes van anar responent o verd (la majoria) o vermell (alguns). Només una nena va donar una resposta diferent: “Jo seria de ratlles verdes i vermelles”.

Aquests dies incerts correm el risc de polaritzar-nos perquè en els extrems hi trobem una zona refugi per acomodar-nos que ens permet simplificar i buscar la seguretat. Penso que hi ha algunes eines de reflexió-acció que podem donar als nostres joves per ajudar-los a entendre i a autoregular-se emocionalment.

  • Cal aprendre l’art dels matisos. Entre el blanc i el negre hi ha un munt de tonalitats i matisos, i saber-ho apreciar vol dir madurar. Evitem la simplificació i jutjar algú penjant-li una etiqueta fàcil.
  • Tenim el dret a sentir el que sentim. L’emoció no es tria. El cor sovint té raons que la raó ignora -com deia Pascal-. Per tant, cal acceptar les nostres emocions i els sentiments de l’altre perquè són legítims.
  • Que tinguem dret a pensar diferent, a enfadar-nos o a sentir una emoció desagradable, no vol dir que aquí tot s’hi val. Som responsables de les nostres accions. Cal aprendre l’art de l’autocontrol emocional i construir-nos com a persones de pau. No val insultar, agredir, escridassar o pressionar algú pel fet que pensa diferent o veu les coses des d’un altre angle.
  • No hi ha una única raó. Cada persona té les seves raons per defensar alguna cosa o rebutjar-la. Si volem conviure des del respecte, cal aprendre a escoltar i a preguntar a l’altre, a posar-nos en el seu lloc (empatia) i bastir ponts de diàleg.
  • Per conviure dins de la diversitat, cal consensuar unes normes de convivència que permetin crear espais de respecte. Quan aquests espais queden petits, cal que plegats ens ocupem de construir-ne de més grans, de més nous i millors. Les normes han d’estar al servei de les persones i no pas les persones al servei de les normes.

Ara bé, tot això no és només per dir-ho als nostres infants i joves, tot això és també perquè ho practiquem nosaltres, els pares, mares, mestres i adults en general. Això vol dir viure-ho i aplicar-ho, precisament en moments incerts que és quan ens mira la nova generació i aprèn de nosaltres el que vol dir ser persona. Un repte enorme, com sabeu prou bé.

Maria Mercè Conangla és Presidenta de la Fundació Àmbit Ecologia Emocional

stats