Tribuna Oberta

Que el lleure no pari: els infants s’ho mereixen!

Què ha après el sector de l'educació en el lleure d’aquest estiu tan diferent?

Una imatge d'aquest estiu del Casal El Roser (Cerdanyola del Vallès)
Albert Riu
13/10/2020
3 min

Les activitats d’educació en el lleure són un dels (molts) fets singulars al nostre país. I ho són, sobretot, perquè moltes estan organitzades per entitats i organitzacions sense afany de lucre, basades en el voluntariat i liderades per joves.

Cada any, com si fos un petit miracle, veiem com grups i grupets de joves d’arreu de la geografia del país inicien colònies, campaments, rutes, casals d’estiu... Ho fan, segurament, amb menys recursos econòmics i materials dels que serien necessaris però amb una il·lusió, un compromís i una capacitació (gràcies a la bona formació) encomiables!

Aquest 2020, en un context social i sanitari inèdit i del tot excepcional, el miracle, en gran part, s’ha tornat a produir.

És cert que molts centres d’esplai o agrupaments escolta no s’hi ha vist amb cor. És comprensible. El vertigen de fer-ho en unes condicions que semblaven desnaturalitzar els trets característics d’aquestes activitats ho complicava. Però moltes realitats, molts equips de monitores i monitors (molts d’ells joves i voluntaris) sí que van decidir emprendre l’aventura d’un estiu diferent a través del joc, l’esbarjo, el contacte amb la natura, la convivència...

Ara, un cop ha començat el curs escolar, i amb ell també les activitats de lleure del curs (els dissabtes d’esplai, les primeres colònies de cap de setmana, les sortides...), és l’hora de fer balanç i de saber valorar els aprenentatges adquirits durant un estiu molt complex per corregir, esmenar, millorar o potenciar tot el que calgui. Així doncs, què hem après d’aquest estiu tan diferent?

  • Hem après que cal tenir confiança i esperança. Ha estat un encert confiar en les entitats que coneixem els infants, que treballem sempre per ells i per la defensa dels seus drets. Entitats que hem estat treballant durant els mesos més complexos d’aquest any amb creativitat, perseverança i proximitat (malgrat la distància).
  • Hem constatat la feblesa de la realitat que representem aquestes entitats. Especialment hem sofert el patiment de moltes entitats que treballem amb col·lectius vulnerables, en barris i municipis on res sembla fàcil i on la crisi sanitària i social ho ha complicat encara més tot.
  • Hem notat la importància de tenir al costat l’administració. Per elaborar conjuntament protocols i mesures, per contrastar inquietuds, per emprendre campanyes de sensibilització... I, en contrapartida, hem experimentat com s’arriba a trobar a faltar quan no hi és o quan arriba tard en tramitacions i processos burocràtics ineficaços i incomprensibles.
  • Finalment, hem conclòs que la professionalitat (entesa com una qualitat inherent en les persones, tant si són voluntàries com si hi ha una relació laboral) i el compromís de les monitores i monitors i educadores i educadors és i ha estat un valor essencial que hauria d’obrir també discursos de representants institucionals i portades de telenotícies o de diaris. Perquè ha estat gràcies a la seva formació, capacitació, organització, dedicació, esforç, entusiasme i il·lusió que tot això ha estat possible. I malauradament també hem hagut d’aprendre –una vegada més– que aquest reconeixement encara no ha arribat.

I ara, què cal fer-ne de tots aquests aprenentatges? On i com podem aplicar-los? Doncs en fer que el lleure i les activitats educatives per a infants, adolescents i joves no s’aturi. Els nens i nenes i els nois i noies ho necessiten (un altre aprenentatge novament assolit) i no en poden prescindir. S’ho mereixen.

Per això, ara més que mai, continuem. Que el lleure no pari! Bon curs!

Albert Riu i Mas és director d’acció comunitària de la Fundació Pere Tarrés

stats