O. VALLEJO

La màgia i els nens. Què els aporta?

Il·lusió, emoció però també dots comunicatives, lideratge, creativitat i empatia. És el poder de la màgia

Una imatge del programa del Super 3 ‘Wowzzy Baboom’, on ensenyen tot de trucs i secrets sobre el món de la màgia / TVC Zoom

Aquest mes de gener ha tornat al Super3 Wowzzy Baboom!, el programa de màgia pensat per als més petits que també agrada als grans. El personatge d’en Wowzzy és en Sergi Armentano (www.sergiarmentano.com), mag i actor que des dels 8 anys té clara la seva vocació: “Em flipava tant veure i viure la màgia i el teatre, que volia ser jo qui en fes perquè la gent experimentés aquella emoció”. Com la majoria de criatures, es va iniciar amb el Magia Borrás, després els Reis li van portar jocs més avançats, va començar a ser un habitual de la botiga El Rei de la Màgia (elreidelamagia.es) i va continuar aprenent amb un mag aficionat del seu poble. Ara fa un espectacle de màgia de prop al Teatreneu i fa classes esporàdicament a l’Escola de Màgia del Mag Lari (maglari.com/escola-de-magia).

Jordi Caps també és professor de l’escola, il·lusionista i assessor de màgia del programa del Super3. Es va iniciar en la màgia de ben petit: “Sempre he vist màgia, el pare hi era aficionat, a casa apareixien i desapareixien mocadors i cartes. Porto la màgia a dins des de sempre”. Tot i haver estudiat turisme i haver-se dedicat uns anys a la professió, sempre ho compaginava amb la màgia fins que va decidir que es decantaria pel seu somni, ser mag. Tots dos asseguren que no recorden la seva vida sense màgia. “Forma part de mi”, coincideixen.

APRENDRE A FER MÀGIA

En Martí (7) diu que de gran vol ser mag. L’últim cap d’any va coincidir amb un familiar llunyà que li va ensenyar a “fer màgia” amb cartes i, des de llavors, a més de fer el joc a la família i als amics, està esperant amb candeletes retrobar-se amb el familiar al desembre per continuar aprenent-ne. “És increïble com li canvia la cara quan agafa la baralla i et diu que triïs una carta. Se li il·luminen els ulls. A mesura que ha anat practicant s’ha anat deixant anar més. És un nen molt segur de si mateix, però tot i així ara és més hàbil, sap jugar més amb tu, amb les mirades i les preguntes que et fa per despistar-te”, explica la mare. Tant en Sergi com en Jordi es reconeixen com a nens tímids que gràcies a la màgia han superat la inquietud inicial de ser el centre d’atenció per guanyar en seguretat i altres habilitats que els han enriquit personalment: “Posar-te davant del públic -va fer el primer espectacle amb 10 anys- t’obliga a créixer, a parlar amb la gent, a trencar el gel i millorar les habilitats per les relacions socials”, diu en Sergi. I en Jordi afegeix: “Faig coaching per a empreses amb màgia. Expliquem habilitats que et poden ajudar a assolir objectius en el món empresarial com la creativitat, la il·lusió, la constància, la dedicació, l’empatia, el lideratge, la comunicació verbal i no verbal o la resiliència. La màgia hauria d’estar present a l’escola, et dona unes eines que t’ajuden a créixer i a guanyar autoestima”.

A partir dels 7 o 8 anys és una bona edat per estrenar-se amb la màgia

Per a Mireia Vilaseca, psicòloga d’infància i família, tot el que té a veure amb la màgia s’assembla més a un joc, en què s’espera que hi hagi un resultat que sorprèn. La màgia ben feta té recompensa, l’aplaudiment i la sorpresa del públic. “És un resultat que connecta amb una cosa molt autèntica, la part més emocional del nostre cervell, amb la il·lusió i el fet de sentir-te capaç de crear, de sorprendre el públic i també a tu mateix”.

PAS A PAS

A partir dels 7 o 8 anys és una bona edat per estrenar-se amb la màgia. A internet es poden trobar tota mena de jocs i trucs. També hi ha llibres d’iniciació que expliquen les bases i la teoria bàsica per començar amb jocs fàcils. Les escoles de màgia solen fer tallers a partir dels 7 anys. Diuen que se’n podria fer abans, però la psicologia és important en la màgia i si són més petits no s’hi pot aprofundir tant. El més senzill per iniciar-se en la màgia és començar amb jocs automàtics amb cartes, perquè no requereixen una gran tècnica sinó seguir uns passos, i funciona. Així s’aprèn a treballar la presentació i la manera de fer-ho. “També és fer d’actor; sempre hi ha un truc, però el més important és com cada mag se’l fa seu perquè sigui diferent. A mesura que vas dominant l’actitud per fer màgia pots anar complicant el nivell tècnic”, proposa Armentano. Amb l’aparició i desaparició d’objectes funciona igual: es comença amb coses senzilles per anar apujant el nivell de dificultat, provant-ho amb amics i familiars.

"La màgia hauria d’estar present a l’escola, et dona unes eines que t’ajuden a créixer i a guanyar autoestima”

Jordi Caps - Il·lusionista

A les botigues de màgia hi ha tota mena de jocs i es tracta d’anar trobant els que agraden més. “De trucs en pots aprendre a tot arreu: per internet, als llibres… La majoria de gent es pensa que aprenent quatre jocs ja són mags, però la màgia és molt més, és il·lusionar. L’essència de la màgia és la il·lusió que tens tu per aprendre a fer-ne i transmetre-la, creient sobretot en el que estàs fent. Qui creu en la màgia la pot veure a tot arreu”, afirma Caps. “Anar a un espectacle de màgia amb la predisposició de passar-s’ho bé sense saber què passarà és una il·lusió que et permet, en el teu dia a dia, deixar el pensament més analític i disfrutar amb el que no controles. Les sorpreses quotidianes poden ser impressionants si ens aturem a mirar-les”, conclou Vilaseca.