OLGA VALLEJO

Aquest any faran cas a les joguines noves?

Per què la majoria de criatures aparquen ràpidament les joguines noves? Com han de ser les joguines perquè no les abandonin?

L'Arlet (3), jugant a cuinetes amb la mare, la Carina / DAVID BORRAT Zoom

Un estudi revela que el 52% de les criatures dediquen només entre 1 i 7 dies d’atenció a les joguines noves. Ara que s’acosta l’època en què arriben més joguines noves a casa és un bon moment per entendre per què a la mainada deixen d’interessar-los objectes que en principi desitjaven i com haurien de ser les joguines que demanaran als Reis perquè hi juguin més.

L’empresa Aldi acaba de publicar un informe sobre joc infantil a Espanya per saber com juguen els més petits i reivindicar el seu dret fonamental a jugar i divertir-se. La companyia ha fet l’estudi enquestant 500 famílies a través d’una dinàmica grupal de quatre famílies, dirigida pel psicòleg infantil Alberto Soler. Una possible explicació del perquè d’aquest desinterès és la sobreestimulació dels nens i nenes, que sovint estan sobreregalats amb moltes joguines que són de mala qualitat. Soler explica la màxima de com més fa la joguina, menys fa el nen: “Les joguines que tenen una funció molt concreta fan que els infants les oblidin ràpid, perquè un cop han complert la funció, perden l’interès”. Joguines no estructurades com els blocs de construcció o objectes que es troben pel carrer -no cal que sigui un joc comercial- ofereixen un munt de possibilitats i no discriminen per gènere.

Una possible explicació del perquè d’aquest desinterès és la sobreestimulació dels nens i nenes, que sovint estan sobreregalats

Hi ha joguines que responen a una visió comercial, com a bé de consum que es regeix per les lleis del mercat, el màrqueting, la publicitat o les llicències, i unes altres que es basen en uns criteris diferents: són joguines atractives i divertides que sobretot busquen el respecte del desenvolupament natural dels infants. “Es tracta que l’infant sigui el protagonista. Són joguines creatives i versàtils que respecten el moment en què es troba la criatura”, explica en Quim Salvador, cofundador i codirector de la botiga de joguines Jugaia. Recomanen que les joguines tendeixin a ser obertes, que no diguin exactament com s’ha de jugar; així es permet fer-ho de moltes maneres diferents. Sovint, amb els regals cridaners, com els jocs en què prems botons i fan sorolls, la mainada s’excita però perd ràpid l’interès; en canvi, altres joguines més senzilles tenen un recorregut més llarg perquè les poden utilitzar de la manera que cada persona necessita. “Les joguines no dirigides o poc estructurades, les que no et diuen com has de jugar, són més versàtils i creatives. Les nines que tenen uns trets facials poc definits, per exemple, permeten als petits triar com està la nina”, diu Salvador.

Per la seva banda, el creador de jocs de taula Toni Serradesanferm assegura que no se sap què fa que un joc triomfi: “Intentes crear continguts de qualitat però no tots arriben igual. No es tracta tant de jocs bons o dolents, sinó de jocs que s’adapten bé al jugador”. El que considera imprescindible per als jocs de taula és que tinguin un bon repte, el grau d’atenció requerida adequat i una narrativa atractiva.

APRENDRE JUGANT

A l’Arlet (3), a qui veiem a la fotografia jugant a cuinetes amb la mare, el que més li agrada és fer manualitats i imitar el món dels adults. “Li hem comprat poques joguines comercials, però tampoc li agraden. Ella crea i juga amb el que tenim, pots, capses o el que troba pel carrer -pedres, aglans, bastons, fulles, petxines- i que va guardant a la butxaca de camí a l’escola o del parc cap a casa”, comenta el pare, l’Aleix (40). La Carina (36), la mare, afegeix que li han regalat una cuineta que li encanta, hi juga cada dia, i demana als Reis una caixa enregistradora, perquè tothora vol jugar a comprar i vendre: “Té fruites i verdures de joguina però prefereix anar al rebost i agafar el que tenim”. El que compren més durant l’any és plastilina, pasta de modelar, colors i retoladors. “Intentem trobar l’equilibri entre el que ens va dient, el que li crida més l’atenció i s’hi entreté, i el que creiem que és adequat a la seva edat”, explica la mare.

Com a mestra de primària -aquest curs és tutora de tercer- troba que a classe es juga poc: “Els alumnes t’ho demanen, volen jugar més. A mesura que es fan grans ens dediquem a fons als continguts més acadèmics i ens oblidem que jugar forma part de l’aprenentatge”. Soler hi està d’acord: el joc és la principal via d’aprenentatge i de coneixement per als nens i nenes. “Els beneficis del joc venen del joc lliure, quan la criatura fa el que vol quan vol, sense la intervenció dels adults. Aquest és el veritable aprenentatge. Els jocs pretesament educatius perquè continuïn treballant continguts educatius ja no són joc”.