OLGA VALLEJO

Quan la pubertat s’avança

La pubertat precoç comporta que un nen o una nena es fa gran abans que la resta. És un fenomen prou habitual però que genera alguns dubtes entre pares i mares. Què és? Com es diagnostica? Què suposa? Es pot tractar?

És més freqüent que es doni en nenes que en nens / GETTY Zoom

La pubertat precoç és un procés normal però que comença abans d’hora. És més freqüent que es doni en nenes que en nens, i es diagnostica quan la pubertat comença abans dels 8 anys en les nenes i els 9 en els nens. Es considera que és una pubertat avançada si s’inicia entre els 8 i els 10 (elles) i entre els 9 i els 11 (ells). L’avançada és una variant de la normalitat, però no es considera una patologia.

INDICADORS

La pubertat comença, en les nenes, amb l’aparició del botó mamari -creixement del pit-, i en els nens, amb l’augment del volum testicular. Hi ha altres canvis del cos d’un nen, com pot ser l’inici del pèl púbic, tot i que no necessàriament vol dir que està començant la pubertat. Altres indicadors que poden predir una pubertat precoç o avançada poden ser l’alçada, quan són criatures molt altes de famílies baixetes -“pot obeir al fet que està madurant aviat i farà una pubertat precoç”-; o les dents, si cauen molt aviat pot ser que tot en ell o ella s’avanci. “Les famílies que són maduradores avançades també hauran de tenir-ho en compte, perquè això s’hereta; mares que han tingut la regla molt aviat tenen el risc que els passi a les filles”, explica la doctora Mònica Peitx, endocrinòloga pediàtrica del Centre Mèdic Teknon. Puntualitza que també s’ha de tenir en compte d’on venim. A Sud-amèrica és normal començar abans aquests canvis fisiològics, mentre que a Suècia solen arribar més tard. En el cas de les nenes, després de l’aparició del botó mamari arriba la pubarquia i l’axil·larquia -pèl púbic i axil·lar, respectivament-, i al cap de dos anys la primera regla. Llavors ja hi ha pits pràcticament formats i s’està gairebé al final del procés, però encara es pot créixer més lentament durant els següents dos anys. Als nois els augmenta el volum testicular, de 2 a 20 centímetres cúbics. A partir dels sis mesos o un any, aquest testicle començarà a produir testosterona. I serà llavors quan en veurem les conseqüències: augment de la velocitat de creixement i de la llargada del penis i aparició dels pèls, primer al pubis i després a les axil·les.

CONSEQÜÈNCIES

La pubertat precoç pot produir una talla final més baixa -en relació a la resta- i algun problema psicològic o social pel fet de fer tots aquests canvis abans que la resta de companys. Si la família n’identifica algun símptoma cal anar al pediatre, que és qui decidirà si s’ha de fer algun estudi més o alguna derivació. “Fem una sèrie de proves per veure si realment està en pubertat. Amb l’edat dels ossos es pot fer un pronòstic de talla final. Si concloem que és precoç existeix una medicació eficaç que atura aquesta pubertat”, apunta la doctora. El tractament és sempre el mateix fàrmac, que s’administra per via intramuscular cada mes.

La pubertat precoç pot produir una talla final més baixa -en relació a la resta- i algun problema psicològic o social pel fet de fer tots aquests canvis abans que la resta de companys

Quan als 5 anys a la Júlia (11) li va sortir el botó mamari la van dur al pediatre, que els va proposar fer alguns canvis en l’alimentació -ous i pollastre ecològics, per exemple-, i al cap d’un temps li va marxar el botó. “Ens va explicar que es troben bastants casos per causes ambientals o d’alimentació”, explica la seva mare, la Maria (46). Però als 7 n’hi va sortir un altre. Els resultats de la radiografia de canell que li va demanar el pediatre van mostrar que anava un parell d’anys avançada respecte a la seva edat. L’especialista els va proposar fer un seguiment endocrinològic. “Des d’aleshores -els 7 anys- s’ha visitat amb la doctora Peitx uns dos o tres cops a l’any. Li han fet radiografies de canell i ecografies per mirar els ovaris. Al principi semblava que havia d’anar molt ràpid. I gairebé als 8 anys ens vam plantejar si aturàvem el procés”. Fins quan s’atura? Intenten que facin el canvi com la resta de companys, però s’ha de valorar en cada cas. A vegades la pubertat està massa avançada i aturar el procés seria més perjudicial per a la talla final. Per això van decidir no fer res. No sempre està indicat aturar-ho.

Després de valorar pros i contres i fer-li una corba d’alçada, la doctora va explicar a la família de la Júlia que, entre que li venia i no li venia la regla, ja tindria els 9 anys i seria una pubertat avançada. “Amb la medicació només haurien aturat que li vingués la regla, però poca cosa més, i vam decidir no medicar-la. Al final li ha vingut gairebé als 11”, explica en Raül, el pare. Reconeixen que estan contents de no haver fet res. A ells, com a pares, els neguitejava que es quedés molt petita d’alçada i els possibles problemes de gran pel fet de tenir la regla des de tan jove. La Maria destaca especialment la importància de l’acompanyament mèdic: “Dona molta tranquil·litat quan sents que estàs en bones mans”.

Els canvis de comportament propis de l’adolescència arriben una mica després que els canvis físics del cos

CRÉIXER

La doctora explica que sovint les famílies viuen l’inici de la pubertat amb una certa angoixa, incloses les pubertats que comencen en el moment adequat per a l’edat: “La pubertat es viu malament en general. Senten que els seus fills són massa petits per començar a fer el canvi, però, per definició, la pubertat comença amb un cos de nen. Els canvis de comportament propis de l’adolescència arriben una mica després que els canvis físics del cos”. En la mateixa línia, Roger Buxarrais, psicòleg clínic a l’Associació ReSitua’t, considera que tendim a crear tabús sobre aspectes de la vida -la sexualitat, la mort, els canvis que comporta la pubertat- a causa, moltes vegades, de la inseguretat dels pares, que els porta a sobreprotegir els fills. S’ha de poder parlar de tot amb els fills adequant el llenguatge i les explicacions a la seva edat. A mesura que van creixent, si els fills estan acostumats a parlar de tot sense censura també pregunten quan tenen curiositat o dubtes. La tranquil·litat de parlar amb naturalitat els permet créixer amb seguretat, sabent que els pares podran acompanyar-los en aquesta etapa de canvi. Amb la pubertat, com amb la resta de temes que ens anem trobant al llarg de la vida, és important que hi hagi una bona comunicació familiar, “que es parli sense pudor, amb naturalitat, de les etapes, del fer-se gran, dels desitjos…” “Si això està en la conversa fluida del dia a dia, quan arriba el moment no cal fer res d’especial”, explica el psicòleg.

A hores d’ara, la Júlia és l’única de la classe que té pit i un cos diferent del de la resta de nenes. A casa han intentat que el procés sigui com més natural millor. N’han parlat moltes vegades i han intentat normalitzar-ho. I és que quan els pares s’angoixen perquè els fills arriben a la pubertat abans que la resta, han de tenir present que per acompanyar els seus fills, primer ells hauran de treballar-se aquest neguit.