Ingressats al llit de casa

El Víctor (a la fotografia) farà tres anys al desembre. Fa poques setmanes el van haver d’ingressar per bronquitis, però, en lloc de fer-ho a l’hospital, va poder ingressar a casa seva, al seu llit, en un entorn que coneix i estima. És un dels pacients que s’han pogut acollir al programa Hospital a Casa de Sant Joan de Déu, centre pioner en l’atenció hospitalària pediàtrica al domicili a Espanya. “En poques hores vam haver de convertir l’habitació del Víctor en una semihabitació d’hospital, amb tots els aparells que necessitava per fer el tractament”, explica Silvana Velasco, la seva mare. “Tenim quatre fills i la logística se’ns ha complicat molt quan hem hagut d’ingressar a l’hospital. Tenir el Víctor a casa ho ha fet tot més fàcil i còmode”, afegeix.

CAPACITAR LES FAMÍLIES

En la majoria dels casos, els pacients que participen en aquest programa procedeixen d’una hospitalització convencional, tot i que també poden accedir-hi directament des d’urgències o des de consultes externes. Els equips que els atenen detecten quina família i quin pacient poden ser candidats a participar en el programa. Se’ls ofereix la possibilitat d’hospitalitzar el menor a casa i, si ho accepten, una infermera especialitzada capacita la família -i el menor si és prou gran- per dur a terme els procediments i les cures que siguin necessaris al domicili. “Necessitem que el nen estigui estable i que tingui un familiar o un tutor que estigui disposat a fer les cures al domicili les 24 hores del dia. A més, cal que la família tingui un habitatge condicionat i un telèfon a disposició”, explica Àstrid Batlle, pediatra coordinadora del projecte.

Segons Batlle, hi ha dos grans grups de pacients que poden fer ingrés a casa, “els de patologia respiratòria i els que tenen alguna infecció”. Per als primers, es capacita les famílies per gestionar l’oxigenoteràpia al domicili, administrar les nebulitzacions i reconèixer els senyals d’alarma i dificultat respiratòria. En el cas de les infeccions s’ensenya als pares a administrar l’antibiòtic endovenós, reconèixer els senyals de si la via està ben col·locada, administrar la medicació i, com en cas dels pacients respiratoris, a reconèixer els senyals d’alarma: “Les famílies fan d’infermeres dels seus fills, i això és molt ben rebut pels infants”, explica Batlle.

Segons la Silvana, l’experiència ha valgut la pena, tot i la responsabilitat de tenir el Víctor ingressat a casa: “Saps que no et pots equivocar, ni amb les dosis ni amb les hores. Ha calgut organitzar-se molt bé, però crec que hem estat millor aquí que a l’hospital. Les visites dels metges i saber que hi podíem contactar en qualsevol moment també ens han donat molta tranquil·litat”, explica.

SEGUIMENT TELEMÀTIC

Per poder controlar l’estat del pacient es fa un seguiment telemàtic gràcies a un equip de telemonitorització que es deixa a la família, format per diversos dispositius: una tauleta per fer videotrucades i introduir dades, i dispositius com l’oxímetre, la bàscula i un termòmetre, entre d’altres. L’equip de seguiment a distància no només dona tranquil·litat a les famílies sinó que permet a l’equip mèdic detectar si alguna cosa no evoluciona correctament i posar-se en contacte amb la família. Pel que fa al seguiment presencial, pediatre i infermer fan una visita diària als domicilis en la majoria dels casos.

Segons Batlle, tot i que encara no hi ha dades científiques que ho corroborin, la percepció que tenen metges i famílies és que els infants hospitalitzats a casa “es curen molt més ràpid”. Hi influeixen factors com el descans, l’alimentació, el caliu de l’entorn i l’estat anímic del pacient. A més, des del punt de vista clínic, es redueix el risc d’infeccions.

MÉS LLITS A L’HOSPITAL

Des del novembre del 2019, el servei de pediatria a casa de l’Hospital Sant Joan de Déu ha visitat prop de 450 pacients. El programa, avui ja consolidat, permet disposar diàriament d’entre 6 i 12 llits al centre “que s’aprofiten per a pacients que necessiten tota la infraestructura de l’hospital”, explica Batlle. Una enquesta realitzada a les primeres famílies que van fer el servei com a prova pilot (la primavera del 2019) mostra que valoren molt positivament l’experiència i conclouen que, en cas de necessitar-ho, la repetirien. També apunten que la càrrega de treball de tenir cura de l’infant havia sigut inferior de la que havien imaginat inicialment i que quan van tenir dubtes van poder resoldre’ls ràpidament. Pràcticament tots els pacients van ser tractats i donats d’alta al domicili.

Des del punt de vista mèdic, l’experiència ha permès detectar pràctiques al domicili traslladables a l’hospital amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels infants: “El programa fa fluir idees i informació de les cases a la planta de l’hospital i viceversa”, conclou Batlle.