E.E.

Quan la pell cou

La dermatitis atòpica és una malaltia crònica de la pell, que pateixen entre un 15% i un 20% dels infants i que sol remetre amb els anys

Entre un 15% i un 20% dels infants tenen pell atòpica / GETTY Zoom

Tot i ser una malaltia molt freqüent en la infància, la dermatitis atòpica té dos símptomes principals, que són la pell seca (o xerosi) i el prurit (o picor). Tots dos fan que sigui una companya de viatge força molesta, a més d’imprevisible, ja que té un curs recidivant, que significa que reapareix espontàniament després de més o menys temps d’haver desaparegut.

CARÀCTER ESTACIONAL

En un 75% dels casos, la dermatitis atòpica s’inicia abans dels sis mesos d’edat, i en un 30%, entre el primer i el cinquè any de vida. Però no tot està perdut, ja que com apunta Asun Fernández, pediatra del Centre Mèdic Clínicum, “té tendència a millorar o remetre en l’adult”, un fet que corrobora la dermatòloga Cecilia Juárez, que explica que “en més d’un 75% dels casos la malaltia es resol sola i millora després de la pubertat”. Un tret que s’afegeix a una altra particularitat, ja que la malaltia té una influència estacional: millora a l’estiu i empitjora a l’hivern, amb alguns brots a la primavera i la tardor. Encara que, com diem, la pell atòpica millora a l’estiu, la radiació solar també suposa un risc per a aquest tipus de pell, i és important protegir-la adequadament del sol. A més, el clor de la piscina, la sorra o la suor actuen com a barreres irritants i desencadenants de brots. Per això, els especialistes de la salut recomanen utilitzar fotoprotecció durant tot l’any i especialment a l’estiu, a més de mantenir les cures específiques per a la pell atòpica, com la higiene i la hidratació.

La malaltia té una influència estacional: millora a l’estiu i empitjora a l’hivern, amb alguns brots a la primavera i la tardor

L’origen de la dermatitis atòpica és multifactorial i, segons Fernández, “hi influeixen factors genètics -els nens amb història familiar d’atòpia tenen més probabilitat de patir-ne- i alteracions immunològiques, units a una disfunció de la barrera cutània i una hiperreactivitat davant diversos desencadenats externs com els al·lèrgens alimentaris i microorganismes”. A aquesta enumeració, Juárez hi suma “els gels de bany abrasius, detergents, un ambient fred i sec o la falta d’hidratació de la pell”.

COM TRACTAR ELS BROTS

“Un correcte diagnòstic i un tractament adequat són claus per al pronòstic i la qualitat de vida dels nens afectats”, afirma Fernández, que afegeix que el tractament bàsic consisteix a “evitar els factors desencadenants, a tractar la pell entre els brots i a tractar els brots en si mateixos”.

Els gels de bany abrasius, detergents, un ambient fred i sec o la falta d’hidratació de la pell poden afavorir un brot

I com cal tractar els brots? “Es tracten segons la gravetat”, diu Juárez. De vegades, n’hi ha prou administrant corticoides tòpics, però en altres casos, per controlar-los són necessaris els corticoides sistèmics. “En ocasions les lesions poden sobreinfectar-se i calen antibiòtics”, explica la dermatòloga, que posa un èmfasi especial en allò que cal evitar durant aquests episodis tan molestos: bàsicament, “que l’infant es grati, controlant el prurit cutani amb antihistamínics”.