PALOMA ARENÓS

Que pensin, que sentin

El doctor en belles arts Carles Bayod proposa una innovadora pedagogia a través de jocs didàctics de sensacions per harmonitzar les dues àrees del cervell

Una innovadora pedagogia proposa jocs didàctics de sensacions per harmonitzar les dues àrees del cervell / GETTY Zoom

El talent i la creativitat són dos tresors vitals que formen part de la identitat personal, i si es potencien fan brillar qui els té. Amb més o menys intensitat, tothom porta aquestes joies internes. La clau és saber quins passos cal seguir per fer que llueixin. Carles Bayod (Barcelona, 1943) és doctor en belles arts per la Universitat de Barcelona, pintor, pedagog i investigador des de fa 40 anys, i té algunes pistes en aquest sentit. Ha creat la sensologia, un mètode innovador per a una educació integral, i acaba de publicar' '¡Juguemos a sentir!' (Ed. Desclée), des d’on desenvolupa la seva teoria i l’acompanya amb 36 exercicis pràctics anomenats sensojocs. El seu mètode pedagògic es pot aplicar tant a casa com a l’escola i és vàlid -i necessari- tant per a infants com per a adults. “Els sistemes educatius no han valorat gaire la part silenciosa del cervell, la que només hi entén de sensacions. El sentir no s’ha tingut gaire en compte, sinó que el més important sempre ha sigut el pensament. Això deixa la ment del nen a mig desenvolupar, amb conseqüències serioses com el fracàs escolar, les depressions, la incomunicació o una porta a l’assetjament escolar”, detalla. El que Bayod proposa són eines pràctiques per desenvolupar conjuntament les dues parts del cervell, la que pensa i la que sent. Amb els sensojocs aprendran a sentir, a sentir-se, a sentir els altres, l’entorn, les diferents assignatures i l’art. “D’una manera molt senzilla deixaran de reproduir patrons i creences establerts i poden arribar a crear la seva pròpia educació”, assenyala.

"El sentir no s’ha tingut gaire en compte, sinó que el més important sempre ha sigut el pensament. Això deixa la ment del nen a mig desenvolupar"

Carles Bayod - artista i pedagog

“A la nostra societat occidental tendim a no donar importància al cervell dret i a ponderar més la importància del cervell esquerre perquè és el que pensa, el que llegeix, el que escriu, el que filosofa... Però també és el que ens pot mantenir en una presó intel·lectual i ens pot fer esclaus dels nostres pensaments i creences”, descriu. “El cervell dret viu, sent. L’esquerre descriu el que viu i el que sent”, matisa Bayod. “El cervell necessita buidar les neurones carregades amb experiències negatives i omplir-les de bones sensacions -explica-. Que els seus neurotransmissors activin les bones sensacions de la vida i que els axons i dendrites -que formen part de la cèl·lula i permeten que rebi estimulació exterior- de cada neurona es connectin amb més neurones positives”, exemplifica.

CREAR-SE LA IDENTITAT

Bayod és crític amb l’educació formal clàssica, que no té en compte l’educació emocional ni la coneguda com a educació viva o activa. “En l’ensenyament actual, el nen i la nena estan a mig gas. A l’escola es transmeten coneixements i també hi ha una certa educació en valors (molt diferent segons quina sigui la tendència dels legisladors). Però, ¿ens preocupem veritablement del desenvolupament personal del nen? De saber qui és? Aquest tipus d’educació només és possible quan es desenvolupa el nen totalment. En el que pensa i en el que sent”, remarca. L’autor està convençut que “la creativitat i el talent són claus per forjar la identitat de la persona”. Per tant, considera que “cal molta creativitat perquè el nen aprengui d’ell mateix qui és i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconeixe’s”.

‘SENSOLOGIA’ PRÀCTICA

“La sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se, ja que descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un menjar suculent. És la descripció de la vivència del cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència del cervell dret”. Per a l’investigador, una persona que pensa i sent és “una persona que ha après a crear-se, a sentir-se, a sentir els altres (empatitzar), a sentir el seu entorn, a sentir les assignatures de l’escola o la seva professió si és adult, a sentir l’art i l’estètica (que l’enfronta a si mateix contínuament) i a fixar totes les sensacions, contemplar-les, canviar-les si són patològiques i donar curs a la seva creativitat i a la seva vida”. Té clar que pensar o sentir no s’haurien de separar. “Si penses massa i t’oblides de sentir, possiblement et convertiràs en un dèspota sense empatia, una persona en involució. Si, per contra, sents massa i no penses, et pots tornar una persona excessivament sentimental tancat en pors i desitjos que no aporten solucions, només queixes i laments”. Per tant, Bayod defensa que l’infant s’ha de “desenvolupar en totalitat i sense influències doctrinals de cap tipus”: “Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida”, diu.

EXEMPLES DELS JOCS

Es comença amb el que podria ser una sensogimnasia o gimnàstica de les sensacions. Per exemple: “Expressar les dues sensacions tàctils del vidre i la llana amb dos sons de veu. Els altres han d’encertar quin so correspon a cada tacte. D’aquesta manera, l’adult que dirigeix el joc no ha d’aprovar o suspendre el nen, ja que són els mateixos alumnes els que determinen l’encert o desencert en la realització del joc”. “Un altre sensojoc és que la criatura dibuixi i pinti dues sensacions de tacte en quatre quadrats que prèviament haurà dibuixat en un full -explica-. Primer sent amb les mans el tacte de la llana, la seda, l’acer, un fregall, un vidre... I després ho dibuixa i ho pinta”.

Per acabar, una última proposta que permetrà a l’infant fer un canvi de suport expressiu de percepcions físiques al so de la veu. “El nen sentirà dues parts del seu cos (la mà i el peu, per exemple) i després les expressarà -com ell les senti- mitjançant la veu, amb dos sons diferents”. L’efecte de cervell total -amb diferents connexions neuronals noves- s’aconsegueix jugant i practicant els sensojocs.