A.F.

Com parlar de la mort amb la canalla

Coincidint amb Tots Sants, consells sobre com parlar de la mort i el dol amb les criatures

Com parlar de la mort amb la canalla / GETTY Zoom

Perdre una persona estimada és una de les situacions més difícils que pot viure una persona. Vivim en una societat on no estem familiaritzats amb la mort i explicar aquesta realitat a una criatura pot ser molt complicat si no es tracta des de la sinceritat i l'emoció. Per aprendre a parlar de la mort als més petits, Àngels Ponce, experta en teràpia familiar i dol, comparteix una sèrie de consells que ens serviran per abordar aquestes delicades converses.

El primer que sempre cal tenir present és que explicar de manera ambigua aquest fet a la canalla només els genera confusió i, a més, pot tenir conseqüències negatives tant sobre els nens com en el conjunt familiar. Quan un ésser estimat i proper mor és normal que els adults s'enfrontin a les preguntes dels més petits, que des de la seva curiositat i ignorància no comprenen què ha passat i senten pena. En aquest moment sorgeix la gran pregunta: com els ho expliquem i quan? "En general els pares gestionen malament aquestes situacions perquè suposen una excepció dins les converses amb els nostres fills. La mort no és un tema que es tracti amb freqüència i naturalitat, sinó que només s'aborda de manera esporàdica quan passa en un entorn molt proper i moltes vegades es fa de puntetes, sense tractar el tema en profunditat. Tots els pares desitgen poder estalviar-los el patiment davant la pèrdua d'algú a qui estimaven, però la majoria d'ells no saben com fer-ho", explica Àngels Ponce, experta en teràpia familiar i duel.

Tenir clares algunes idees sobre com comunicar aquest tipus de notícies als més petits pot ser de gran utilitat

Tenir clares algunes idees a l'hora de com comunicar aquest tipus de notícies als més petits de casa pot ser de gran utilitat per a tots els membres de la família. En aquest sentit, Àngels Ponce ofereix aquests consells:

  • És necessari transmetre i sentir tranquil·litat. Sovint expliquem les coses des del propi estat emocional. Això vol dir que segons ens sentim quan els ho expliquem, així ho percebran. "És important ser conscients de com ens trobem nosaltres mateixos perquè aquesta emoció s'impregnarà en el nen, així que si el que vull és transmetre tranquil·litat haig de sentir-la i buscar un moment en calma", recomana Ponce. S'ha de tenir present que, al costat de les paraules, el nen també observarà l'actitud i el llenguatge no verbal de l'adult, per la qual cosa hi ha d'haver una coherència entre el que es diu, com es diu i com s'actua.
  • No s'ha de témer a l'ús de la paraula 'mort'. És habitual que aquesta paraula s'eviti sempre que es parla amb menors, però és necessari normalitzar el seu ús. Molts nens i nenes ja saben que existeix la mort, la coneixen després d'haver-la llegit en els contes, vist en pel·lícules o en la pròpia televisió. La majoria coneixen algú a qui se li ha mort algun familiar, algun amic o alguna mascota molt estimada. És important que el temor a l'ús d'aquesta paraula desaparegui per facilitar l'enteniment amb el nen.
  • Ser sincers i demostrar les emocions reals. "Si el nen té edat per entendre el que ha passat no cal recórrer a metàfores, tan sols s'ha de dir la veritat", aconsella Àngels Ponce. És important enfrontar-se a aquest tipus de situacions sempre explicant la veritat i no amagant el que l'adult sent o el que ha passat. Compartir amb els nens la realitat i les emocions que acompanyen la pèrdua d'una persona estimada reforça aquestes emocions i les normalitza. Hem de transmetre'ls que plorar i estar trist és normal i que trobar-los a faltar també. Així els estem donant permís perquè expressin i comparteixin les seves emocions amb nosaltres. "Compartir amb els nens el que sentim és la millor manera d'educar-los emocionalment", afirma Ponce.
  • Adaptar els arguments i conceptes segons l'edat. Els nens entendran la mort mitjançant la seva experiència i maduresa, per la qual cosa és molt important adequar el discurs a l'edat del nen. "Hem de tenir en compte que un nen de 6 anys, per exemple, no necessita saber-ho tot sobre la mort", assegura Ponce. En els casos en què els nens són petits és aconsellable respondre simplement a les preguntes que facin, sense donar-los més explicacions que les que ells demanen. Parlar amb ells de la persona morta pot ajudar a aconseguir que expressin els seus sentiments, de manera que podran conèixer més el seu estat emocional. La criatura pot reaccionar davant la mort de moltes maneres, depenent dels factors que l'influeixen, no només l'edat que té, sinó la manera com es relaciona amb el seu entorn, el nivell d'enteniment, l'experiència o el propi vincle que l'unia amb la persona morta.