Els nens poden patir ansietat?

BarcelonaL'ansietat és una emoció bàsica que experimenten totes les persones, també els nens. "És normal i saludable" i és la reacció del nostre cos a l'estrès. Sol aparèixer com a resposta a un perill o una amenaça. "És una reacció adaptativa davant d'un perill. En el fons exerceix una funció protectora. Si no tinguéssim aquest sistema d'alarma, l'espècie humana no existiria", indica Esther Camprodon, psicòloga a la unitat de trastorns psicòtics incipients i adjunta a l'àrea de salut mental de l'Hospital Sant Joan Déu. Els trastorns d'ansietat es poden patir a qualsevol edat i són dels trastorns més prevalents a la infància i l'adolescència. "Les pors són evolutives i es manifesten de forma diferent en cada etapa evolutiva. De zero a dos anys, per exemple, tenen por a una pèrdua brusca del pare o la mare, i si desapareix, ploren", diu Camprodon.

La foscor, els monstres o la por a caure de la bicicleta són exemples que suposen les primeres experiències d’ansietat. Per a altres nens, aquests sentiments apareixen en situacions socials i d’avaluació, com ara fer un examen, conèixer altres nens o ser objecte d’una broma. Normalment aquesta ansietat és ocasional i de curta durada, si bé algunes persones són més ansioses que altres.

L’ansietat es manifesta com un sistema de resposta: cognitiva (l'atenció es desplaça a l'amenaça potencial), fisiològica (palpitacions, respiració superficial, tremolors, sudoració...) i conductual (involucrar-se en certes conductes i evitar-ne d'altres).

Quina és la diferència entre por i ansietat?

La por és la reacció fisiològica davant d'un perill i activa mecanismes que ens preparen per lluitar o fugir, i que si no s'activessin no podríem reaccionar. A més, normalment prové d'una amenaça identificada. En canvi, l'ansietat apareix quan el perill no existeix, quan anticipem una situació. "Per exemple, tinc un examen i apareix ansietat perquè estic imaginant aquella situació i anticipo el perill, tot i que no estic fent l'examen en aquest moment", apunta Camprodon. "Si vaig per un carrer fosc i tinc por, és una emoció adaptativa perquè he d'estar alerta per sortir corrents si cal, però si anticipo un perill futur que no sé si serà així o no és quan apareix aquesta part més cognitiva que és l'ansietat", afegeix la psicòloga.

Quan es considera un problema?

Quan l'ansietat és d'una intensitat elevada i invalidant, quan interfereix en la vida quotidiana i afecta negativament la capacitat per treballar, estudiar o socialitzar, o quan impedeix fer les tasques diàries és quan es considera un problema. "Dels 9 als 12 anys pot tenir por a suspendre, i això és adaptatiu, però és un problema quan decideix no presentar-se als exàmens de manera reiterada perquè té por de suspendre. I dels 6 als 8 anys el nen pot tenir preocupació per separar-se dels pares, però si deixa d'anar de colònies, no dorm a casa dels amics ni els avis i deixa de fer activitats que voldria fer perquè l'ansietat és desmesurada, seria convenient demanar ajuda", apunta Esther Camprodon. L'ansietat té tractament. "Si es tracta a temps es pot revertir la situació de manera ràpida", afegeix.

Com es presenten en els infants els trastorns d'ansietat?

L'ansietat es pot manifestar de formes diferents. L'Observatori FAROS de Sant Joan de Déu distingeix les següents:

1. Trastorn d’ansietat per separació (TAS): L’angoixa per la separació de persones estimades i per canvis en situacions conegudes constitueix una part normal del creixement. Un nen amb una ansietat excessiva davant la separació quotidiana dels seus pares pot estar patint aquest trastorn. El plor, la necessitat d’aferrar-se a algú o el sentiment de pànic davant la separació són indicadors comuns, així com una excessiva preocupació perquè els pugui passar alguna cosa. També suposen clars indicis que el nen tingui por que els pares no tornin a casa, que no vulgui dormir sol i que es negui a anar a l’escola.
2. Fòbia específica: Por excessiva a animals, a l'entorn natural (vent, llamps) o a situacions específiques (sang, injeccions, ferides).
3. Trastorn de pànic: És l'aparició sobtada i imprevista d’atacs de pànic. 
4. Ansietat per la salut: Preocupació excessiva per la salut que genera conductes obsessives i compulsives.
5. Fòbia social: Alguns nens senten ansietat davant la proximitat de certes situacions socials. Tenen dificultats per parlar en veu alta a classe, unir-se a una conversa, fer amics i parlar amb ells, fer-se valer o participar en les activitats de les classes. Aquests nens se solen inquietar massa pel que pensen els altres i mostren una excessiva preocupació per si fan o diuen alguna cosa incòmoda. Eviten aquestes situacions per por a fer el ridícul o a ser objecte de crítiques.
6. Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG): Els nens amb aquest trastorn es preocupen per moltes coses, des del rendiment escolar i la salut fins a qüestions familiars i el que passa al món. Tendeixen a presentar irritabilitat, alteracions del son i molèsties o dolors musculars causats per la preocupació.
7. Trastorn d'estrès posttraumàtic: La simptomatologia apareix després d’haver viscut una situació traumàtica.

Quins són els senyals d'alarma?

• Si evita situacions que abans feia de forma habitual.
• Si està excessivament preocupat.
• En el cas de nens més petits, si apareixen regressions o símptomes psicosomàtics.

Segons Camprodon, davant d'un senyal d'alarma hem d'observar què està passant i "estar atents". "Sempre és important consultar primer un pediatre per descartar un problema orgànic que expliqui aquesta situació", afegeix.

Quin és el tractament?

La teràpia cognitiva-conductual, amb la implicació de la família, és la intervenció que ha demostrat més eficàcia. "Quan són més petits el tractament és més conductual que cognitiu i sempre incorporem els pares en el tractament psicològic perquè els pares a vegades, sense adonar-nos-en, potenciem el trastorn", apunta aquesta professional.

Què poden fer els pares per ajudar una criatura amb ansietat?

Es recomana ajudar l'infant a afrontar les seves pors en lloc d'evitar-les. Des de l'Hospital Sant Joan de Déu aconsellen elogiar-lo per cada intent que faci per trobar una solució, parlar amb ell sobre el que li passa i per què, ajudar-lo a fer respiracions profundes i lentes, mantenir un estil de vida saludable, usar tècniques distractores per centrar-se en altres coses o donar-li una abraçada o la mà. Animar-lo a escriure allò que el fa sentir ansiós, construir una "caixa de preocupacions" o designar un "temps" de preocupació específica són altres estratègies que es poden aplicar.