Infància 23/12/2020

Per Nadal, joguines educatives

En les joguines per als més petits ha de prevaldre la senzillesa a la sofisticació

A.f.
3 min
Es recomana als pares que s'asseguin amb els seus fills i es converteixin en els seus companys de joc

En la infància, el joc és més que un entreteniment: és l'acte d'aprenentatge per excel·lència. Com assenyala la professora de psicologia del desenvolupament de la Universitat Abat Oliba CEU Clara Valls, "els nens aprenen jugant" i a través del joc poden adquirir totes les competències que han de desenvolupar: emocionals, comunicatives, motrius i, fins i tot, de raonament matemàtic o espacial.

Per això l'elecció d'una joguina com a regal de Nadal també té una dimensió educativa que convé tenir en compte. De fet, en els últims temps s'ha generalitzat el concepte de joguina educativa, en què en el disseny ja s'ha valorat aquest vessant formatiu del joc. Aquest tipus de jocs ha experimentat una gran expansió amb l'auge de les tecnologies digitals.

No obstant això, la sofisticació que la digitalització posa a l'abast del sector de la joguina no sempre és el més recomanable, sobretot si es tracta de nens petits. Com explica Clara Valls, en edats primerenques s'ha de donar prioritat a les joguines que propicien la manipulació d'objectes i el joc simbòlic, que és el que permet "interioritzar aprenentatges".

La senzillesa de la joguina és un valor en si mateix, perquè deixa el camp més obert a la imaginació. El desplegament de les facultats imaginatives es veu afavorit quan la criatura "percep que està en un entorn en què se li permet expressar-se, decidir quin material pren i com l'utilitza". "Per aquest motiu, les joguines que permeten moltes possibilitats d'ús, promouen més la imaginació". No passa de la mateixa manera amb materials "més estructurats, amb funcions més definides", com seria el cas de jocs amb botons que accionen sons i moviments.

Limitar l'exposició a pantalles

Les tecnologies ben utilitzades permeten fer jocs que estimulen aspectes molt positius des del punt de vista educatiu, i compten amb l'avantatge que les pantalles atrauen molt els nens. No obstant això, a l'hora d'administrar-ne l'ús cal tenir en compte que en els més petits "prima la necessitat de manipulació dels objectes per poder interioritzar els aprenentatges" i que "s'ha de limitar l'exposició a les pantalles pels seus efectes negatius en el somni dels nens", adverteix aquesta especialista.

És una realitat que cal tenir present en el context de la crisi del coronavirus, en què s'ha multiplicat el nombre d'hores que els menors passen a casa i els pares han tendit a ser més permissius amb l'ús de pantalles. En la mesura del possible, Valls recomana als pares que s'asseguin amb els seus fills i es converteixin "en els seus companys de joc, representant rols en les seves imaginatives històries, sigui amb disfresses o ninots". En aquest joc simbòlic, "els més petits (1,5 anys - 5 anys) podran relaxar-se, expressar-se, desenvolupar les seves habilitats socials i la seva creativitat i, el més important, enfortir el vincle amb els seus pares".

La socialització del joc tradicional

En un any tan atípic, la socialització que va lligada a cert tipus de jocs es fa encara més necessària. "Les restriccions han reduït el temps de contacte social entre els nens", així que, en molts casos, no han disposat "del temps de joc lliure per relaxar-se, expressar les seves emocions i desenvolupar les seves habilitats socials i la seva creativitat".

En aquest sentit, els jocs tradicionals ofereixen un terreny ideal per cobrir aquesta necessitat, ja que solen aportar "tots els aprenentatges implícits en la relació amb els iguals: escolta, respecte, acceptació de les diferències o resolució de conflictes". Aquest factor social del joc també és, a parer seu, fonamental: "Al final no importen tant les joguines o el joc, sinó tenir algú amb qui jugar".

Valls també advoca per mantenir encesa el màxim possible la flama del joc. Encara que avui sembli que els nens es fan adults més ràpidament i que tenen menys temps per jugar, la veritat és que jugar és una funció bàsica des del punt de vista educatiu. De fet "el component motivacional del joc i les possibilitats que ofereix per atendre la diversitat a l'aula comporta que cada cop siguin més les escoles que en lloc de llibres utilitzin jocs durant la primària per a l'adquisició dels aprenentatges instrumentals com són les matemàtiques i les llengües".

stats