Criatures  /  Infància 13/05/2022

Mamà, no entenc els números

Quan detectam les dificultats, és el moment de posar en marxa una intervenció durant sis mesos per tal de compensar-les

Helena Alvarado
4 min
El diagnòstic es fa en l’etapa de Primària, però també existeixen evidències en l’etapa d’Infantil

La discalcúlia correspon al trastorn específic de l’aprenentatge de les matemàtiques, que es caracteritza per una dificultat significativa en el processament numèric, és a dir, en la capacitat per associar una quantitat a un número, i en el càlcul matemàtic, de manera que les activitats de la vida diària se’n veuen afectades. No tots els nins que presenten dificultats per aprendre les matemàtiques tenen discalcúlia, però entre el 3 i el 6% de la població infantil la pateix. Les investigacions apunten que, tot i que la prevalença és similar a altres trastorns (com la dislèxia o el TDAH), la discalcúlia encara és molt invisible i és el trastorn d’aprenentatge menys detectat i diagnosticat. 

Signes d’alerta

Si el nostre fill, en l’etapa d’Educació Primària, té dificultats evidents en les matemàtiques amb relació a la seva edat, hem de tenir en compte si manifesta els següents signes d’alerta: 

  • Compta amb els dits, fins i tot les xifres petites.
  • Té dificultats per comptar cap enrere (del 20 al 5, per exemple) o per comptar de manera saltejada (de 5 en 5, per exemple). 
  • Li costa fer càlculs simples de cap o càlculs aproximats. 
  • Té mancances a l’hora de discriminar desenes, centenes o unitats de miler.
  • Davant dels problemes de matemàtiques li costa saber quina operació ha de fer.
  • No hi ha manera que integri les taules de multiplicar i, quan ho fa, les oblida amb facilitat. 
  • Li costa fer dictats de números (transcriure les xifres que li deim) o bé reconèixer xifres visualment. 
  • Té dificultats per indicar la posició d’un número dins d’una línia numèrica. 
  • Presenta dubtes per discriminar de dues quantitats quina és la major o la menor. 
  • Li costa col·locar els números a les operacions. 
  • La seva dedicació i esforç a las tasques matemàtiques no es corresponen amb el resultat que obté.
  • Té sensació de fracàs i ansietat cap a aquest aprenentatge. 

El diagnòstic es fa en l’etapa de Primària, però també existeixen evidències en l’etapa d’Infantil. Pensam, de fet, que el sentit numèric ja és present en els nins abans que compleixin un any. Altres capacitats cognitives també contribueixen a l’aprenentatge de les matemàtiques, com la memòria de treball, la inhibició, la seqüenciació o altres funcions executives. Indicadors de l’etapa d’Infantil podrien ser dificultats per integrar la numeració de l’1 al 10, per associar el número amb la quantitat, per agrupar elements, per saber si n’hi ha més o menys, per fer sumes senzilles, per denominar numeració de 2 en 2...

Quan detectam les dificultats, és el moment de posar en marxa una intervenció durant sis mesos per tal de compensar-les. Si el nostre fill les supera, podem considerar que les dificultats prèvies manifestes eren a causa d’un retard maduratiu de l’aprenentatge que s’ha compensat. Si, per contra, ha millorat una mica però no de manera significativa, i persisteixen les mancances, és important que es faci una valoració neuropsicològica per part d’un especialista per determinar si les dificultats manifestes coincideixen amb un trastorn d’aprenentatge en aquesta àrea. 

Quin treball és necessari fer des de l’escola?

Quan un nin té un trastorn específic de l’aprenentatge, com és la discalcúlia, s’haurà de determinar quin grau d’afectació té. Serà lleu si es compensa amb adaptacions no significatives i reforç escolar; moderat si, a part de les ajudes escolars, necessita períodes de reeducació amb professionals externs per millorar, i greu quan, encara que rebi ajudes múltiples, és incapaç d’adquirir competències adequades. Les adaptacions no significatives fan referència que el tipus de metodologia que utilitzem estarà adaptada a les necessitats del nostre fill, però el contingut curricular serà el mateix que el de la resta de companys; per tant, podem concloure que el nostre fill necessita una manera diferent d’aprenentatge. El reforç escolar i la reeducació s’establiran a partir del perfil de potencials i febleses que s’ha obtingut en l’estudi neuropsicològic. 

I com podem ajudar-lo des de casa?

A part de l’ajuda d’especialistes, la nostra llar pot ser un suport important per l’avanç del nostre fill en l’aprenentatge de les matemàtiques, sempre des del joc i introduint les matemàtiques dintre de les activitats de la vida quotidiana. Jocs com l’oca, el parxís, els escacs, els daus, sudokus, el Rummikub, l’Uno, Els tres porquets, Yahtzee, Set, Monopoli, entre d’altres, poden afavorir treballar les habilitats matemàtiques de manera lúdica i planera, sense que s’associï a la feina d’escola. Altres activitats que podem incloure en el nostre dia a dia i que treballen en la mateixa direcció poden ser mesurar líquids o utilitzar balances quan cuinam, cronometrar activitats bàsiques (com rentar-se les dents), mesurar objectes amb una cinta mètrica, anar a comprar i que el nostre fill pagui al botiguer, etc. 

Tenir un fill amb un trastorn específic de l’aprenentatge o un altre trastorn del neurodesenvolupament que afecta el seu aprenentatge no és fàcil per ell. Necessita una família sensible a la seva dificultat i professionals competents que sàpiguen acompanyar-lo adequadament i aportar-li l’ajuda necessària. És obligació de tots preservar la seva autoestima i donar-li les eines adequades perquè pugui desenvolupar-se en les millors condicions. 

Helena Alvarado és psicòloga a l’Institut Balear de Pediatria

stats