Criatures 02/10/2021

Com estimular el llenguatge?

Els dos anys són una edat molt rellevant per al desenvolupament del llenguatge; per això, com més estímuls lingüístics pugui rebre, molt millor

3 min
Opcions per estimular el llenguatge en la canalla.

Els bebès ja es comuniquen de manera no verbal, utilitzant expressions facials, senyalitzacions, plors i algunes vocalitzacions. A l’any alguns nins ja comencen a expressar paraules del seu entorn més proper com mamà i/o papà, el nom d’algun animal de companyia, alguna salutació o acomiadament així com alguna demanda com “aigua” o “més”. Però és entre els dos i els dos i mig quan es produeix el que anomenam ‘explosió del llenguatge’, ja que passen d’expressar 5 o 6 paraules a dir-ne prop de 400. És clara la preocupació dels pares quan veuen que el seu fill en aquesta edat no arriba a aquesta xifra. Per tant, què podem fer per estimular el llenguatge d’aquests nins i aconseguir que es produeixi aquesta explosió lingüística?

Lectura de contes. Els contes són una eina lingüística molt potent a través de la qual s’adquireixen moltes habilitats i, també, augmenten l’atenció i el vincle matern o patern amb el fill. És molt important que es dediquin uns deu minuts al dia, en el moment del dia que es pugui fer de manera relaxada, a la lectura. Allò ideal és fer-ho sempre al mateix lloc, i s’ha d’estar en una posició còmoda, amb una il·luminació neutra i un ambient amb poc renou. Com menys distraccions hi hagi al voltant del nin, molt millor. Els contes han de ser curts amb imatges clares i de colors vius. La temàtica hauria de ser del gust del nin o nina encara que seria convenient tenir contes de diferents camps semàntics (animals, colors, eines, menjars, mobles, esports, vehicles…) per poder aprendre el major nombre de vocabulari possible. La lectura convé que sigui pautada i clara i es repeteixi cada paraula almenys dues vegades amb el suport de senyalització a la imatge corresponent. Els contes vivencials són molt més enriquidors. Si feim la lectura d’un conte d’un nin que va a la piscina podem agafar un ninot de jugueta i posar aigua dins un cubell per representar l’escena del conte i fer que el nin o nina també el pugui representar.

Joc simbòlic. El joc simbòlic és aquell que consideram que representa la vida real, com jugar a cuinetes, fer carreres de cotxes o jugar amb una caseta i la família que hi viu. Aquest tipus de joc permet incorporar no sols vocabulari nominal, sinó també verbal, adjectival i adverbial, entre d’altres. Convé que, mentre es juga amb el fill o filla, s’utilitzi el llenguatge oral per a totes les accions que es fan. Si estam preparant un plat de menjar ho explicam: “Ara vaig a fer menjar. Agaf l’olla i la pos al foc per encalentir-la. Quan ja està calenta hi pos els aliments. Què vols que hi posem?”. Fer-lo partícip de la teva tasca augmenta la seva motivació. Consideram una resposta acceptable si assenyala l’aliment, si l’agafa i l’entrega, fins i tot si es queda mirant-lo fixament. Si no apareix el llenguatge verbal som nosaltres qui el posam “Aaah! Vols una pastanaga! Molt bé! La pastanaga és de color taronja! Que bona, la pastanaga!” Com més vegades es doni el model de les paraules major atenció i adquisició per part del nin o nina.

Jocs de torns. Tots els jocs senzills o complexos que impliquin la gestió de torns fomentaran el coneixement dels torns de la conversa. El joc de tirar la pilota fa que puguem incorporar la paraula ‘pilota’, les demandes de ‘vull’ i ‘més’, els adjectius ‘gran’ o ‘petita’, els colors… i l’‘obligació’ de fer demandes ja que han d’aconseguir que l’altra persona faci alguna cosa per poder tenir després el torn.

Música. La música és una de les arts que estimulen gran part del nostre cervell. Quan aprenem una cançó, les primeres vegades intervindrà l’hemisferi esquerre, ja que és on es troba la configuració lingüística i l’hemisferi dret és on es desenvolupa la melodia. Però una vegada superada aquesta etapa, l’hemisferi esquerre deixa de fer una feina conscient i passa a ser automatitzada. Aquest fet fa que els nins siguin capaços de cantar una cançó perfectament intel·ligible i amb tot el lèxic possible però no puguin expressar la paraula ‘vaca’ quan la vegin, encara que coneguin a la perfecció la cançó de La vaca Lola. L’ús dels instruments permet conèixer el ritme i la melodia de la música i, per tant, el ritme del llenguatge (prosòdia). Permet aprendre paraules de manera rítmica, cosa que en facilita l’adquisició.

Totes aquestes activitats o eines es poden fer a casa en el dia a dia, però cal tenir en compte que si el nin o nina continua presentant dificultats del llenguatge fins i tot estimulant-lo a casa i en altres entorns cal visitar el logopeda perquè pugui fer una valoració lingüística i considerar rellevant o no aquest retard en l’adquisició.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria

stats