LAURA PINYOL

Una aposta per educar en la pau

Una proposta educativa per aprendre a construir la felicitat responsable és l’aposta de Nora Rodríguez al llibre ‘Educar para la paz’

Treballar valors com l'empatia és clau / GETTY Zoom

“La fascinació per l’agressivitat també és un aprenentatge”. Aquesta és una de les moltes afirmacions que es poden llegir en l’últim llibre de l’escriptora, educadora i conferenciant internacional Nora Rodríguez, que acaba de publicar l’editorial Kairós (2018). L’autora llança un clam i firma tot un al·legat per educar d’una altra manera a 'Educar para la paz. La neurociencia de la felicidad responsable'.

“Un arsenal de capacitats -en paraules de Rodríguez- per construir una societat millor”. La principal tesi del llibre parteix de la premissa que no fer-ho, no canviar la manera com estem educant, té conseqüències terribles i constants com el bullying. Per a l’autora, és conseqüència de “l’era de la transparència”, en la qual el joc social consisteix en ser visible, fer-se visible i contribuir en ensenyar a les noves generacions que és normal exhibir-se, ser controlat pels altres (que, alhora, constantment opinen sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra imatge) i controlar també els altres. És una deriva de la tecnologia i el món hiperconnectat digitalment en el qual vivim.

EL MIRALL DEL REI DE LA SELVA

Si les notícies acostumen a ser negatives, es contribueix a generar la idea que només és possible sobreviure a partir de la confrontació i la lluita contra els altres. Per a aquesta idea, Rodríguez es val dels exemples del que se sublima del món animal: el més victoriós és el que deixa els altres morts de gana i assedegats en lluites a vida o mort. Amb aquest símil, adverteix que es projecta la percepció que “hi ha una única manera de viure en aquest planeta, que només és possible subsistir si s’és el més fort, el més àgil o el més astut; contràriament, estàs fregit”.

És difícil que els infants no se sentin confosos quan, d’una banda, els ensenyes a ser educats i pacífics i, de l’altra, constantment reben impactes sobre la lluita hostil per la supervivència.

Nora Rodríguez recomana “despertar el cervell social d’un infant per així despertar-ne els talents”

Seguint amb el símil dels animals, Rodríguez es val de ressenyar nombrosos estudis antropològics que expliquen com la cooperació i l’ajuda mútua són claus en l’evolució de les espècies. N’hi ha exemples diminuts i exemples gegants. Les formigues s’organitzen per mantenir la pau als nius, arrepleguen provisions per evitar la competència. Els rosegadors viuen en comunitats per protegir-se mútuament, com les aus, que migren en grans estols per ser menys vulnerables. Els búfals creuen les pastures en grans manades per trobar aliment i els castors, quan el nombre de la comunitat és massa gran, es divideixen en dos: els vells marxen riu avall i els joves riu amunt, per evitar les disputes.

Per tot això, Nora Rodríguez recomana “despertar el cervell social d’un infant per així despertar-ne els talents”, concepte que va estretament vinculat als principis de la teoria de l’aprenentatge social d’Albert Bandura, que sosté que l’aprenentatge és bidireccional: nosaltres aprenem de l’entorn i l’entorn aprèn i es modifica a partir de les nostres accions.

FELICITAT RESPONSABLE

A aquestes altures potser convé preguntar-se què té a veure educar per a la pau amb la felicitat responsable. Educar per a la pau és educar per a la felicitat responsable, que és la que inclou els altres, el seu benestar, proporciona una sensació de llibertat que permet als infants estar més connectats amb ells mateixos i amb el seu entorn, on el contagi emocional desperti la motivació. Com totes les espècies socials, diu Rodríguez, “cuidar els altres i ser altruistes ens fa més feliços que la conquesta immediata de la felicitat”. I en aquest camí tenim un aliat invencible: el cervell, “l’únic òrgan social”.

Educar per a la pau és educar per a la felicitat responsable

És cert que les noves generacions han crescut en un concepte de felicitat “a l’abast de la mà”, però és una felicitat que dura poc, perquè “depèn d’estímuls intensos i efímers, que se sostenen en béns materials i èxit fàcil”. En canvi, el desenvolupament d’aptituds com l’empatia, la compassió, l’altruisme, l’agraïment, la generositat i la consideració per al benestar dels altres en la presa de decisions és “la felicitat responsable”.

El desenvolupament d’aptituds com l’empatia, la compassió, l’altruisme, l’agraïment, la generositat i la consideració per al benestar dels altres en la presa de decisions és “la felicitat responsable”

Una innovació que no només s’ha de donar a les aules. Ha d’anar molt més enllà i embolcallar el conjunt de la societat. Però, d’entrada, seria un bon principi recordar que “l’educació no pot ser reduïda únicament a normes”. “Deixar que cadascú descobreixi els recursos propis per aprendre, aprofitar les oportunitats que sorgeixen o poder-se ajudar mútuament” són realitats que també formen part de la felicitat responsable i de l’educació per a la pau.

EL WIFI DE L’EMPATIA

En una societat dominada per l’economia i la tècnica, “cal educar perquè les criatures puguin aprendre mentre cuiden d’elles mateixes, entenent que el seu benestar no és independent del benestar dels altres”. La idea que els éssers humans vivim en competència “és un excel·lent caldo de cultiu perquè l’economia i la política acabin dissenyant la manera com les famílies i les escoles han d’educar”, alerta l’educadora i conferenciant. Per això, la revolució educativa que proposa Rodríguez en aquest llibre subratlla la necessitat de blindar els valors socials.

“A més tecnologia, més necessària és l’educació de la humanitat”, afirma Nora Rodríguez. I com que és fàcil imaginar-se un futur cada cop més tecnològic, Rodríguez assegura que cal preparar les noves generacions per evitar “la desconnexió humana” i fer-ho a través de “l’empatia”, com una mena de wifi “que ens mantingui connectats”.

PRENDRE PARTIT

En el llibre 'Educar para la paz' de Nora Rodríguez hi trobareu sempre un to positiu, encara que algunes de les asseveracions que ens brinda l’educadora deixin pares, mares i educadors consirosos. En blocs en què es parla de la generositat innata, de l’amabilitat com a arma de relació massiva, de cures mútues i de connexions amb la naturalesa, també hi trobareu recomanacions sobre com motivar-les, segons diferents franges d’edat, o un capítol dedicat a 'Pares i docents que inspiren...' que implica “fer sentir que s’accepten els nens per la seva manera de ser”.

Finalment, i per ajudar els lectors del llibre, Rodríguez tanca tots els capítols amb una vintena de qüestions gairebé imprescindibles i una de fonamental que val la pena, en resum, no perdre de vista.