El 'bullying' es gesta en l'etapa d'educació infantil

L'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI-WAECE) ha publicat una guia –coordinada per Franklin Martínez Mendoza– adreçada als mestres d'educació primària en què s'aborda la problemàtica del 'bullying' en l'etapa escolar infantil.

La guia presenta alguns mètodes i tècniques sociomètriques susceptibles de ser utilitzades pels educadors per treballar amb la família i els nens sobre determinades condicions i variables significatives. L'anàlisi mostra que el 'bullying' no es manifesta en l'últim curs d'infantil, però decididament es gesta i condiciona en aquest període quan coincideixen determinades variables, sobretot entre els més grans de l'educació infantil, és a dir, alumnes de cinc a sis anys.

De fet, pel seu desenvolupament mental i físic, els nens de cinc a sis anys són psíquicament capaços d'assumir tasques i responsabilitats complexes en els quals no únicament el joc ocupa el seu temps fonamental. En l'últim any de l'etapa d'educació infantil sorgeixen les actituds, conductes i comportaments que seran després dominants en l'etapa escolar.

El bullying, un fenomen de grup

Una d'aquestes variables, potser la més significativa, és la presència d'una família disfuncional en aquells nens que es convertiran en assetjadors. Dels resultats de la investigació es dedueix que el personal tècnic i educatiu del grup infantil ha de prestar una atenció particular als nens pertanyents a famílies disfuncionals.

Encara que una família funcional crea condicions favorables per al sa desenvolupament general dels nens en el seu trànsit a l'escola primària, això no vol dir que aquests nens siguin "immunes" a aquesta possibilitat, ja que això depèn molt també de com es comporta el grup escolar, de la cohesió del grup, i de la qualitat i bon acompliment dels mestres, entre altres condicions. És per això que l'educació de pares en l'etapa escolar assumeix un paper significatiu en la continuïtat de l'escola.

La guia aplega informació que, de manera visual i molt ràpida, permet veure als mestres com funcionen les interrelacions en el seu grup. Aquests mètodes permeten als mestres identificar les rivalitats entre els líders dels grups, les seves xarxes, els nens aïllats, els nens rebutjats, els inadaptats, les 'eminències grises', els nens 'illa' –que formen un grup a part del grup general–, etc.

Treballar les relacions en família

Aquest tipus de gràfics constitueixen un element molt valuós també en el treball amb pares i mares, ja que ofereix un element no subjectiu per donar suport als plantejaments que puguin fer-los els mestres respecte a les particularitats i conducta del nen, sobretot quan es tracta d'una família suposadament disfuncional.

Segons l'AMEI, és imprescindible que els mestres, igual que fan sistemàticament la valoració del desenvolupament de tots els alumnes del seu grup, facin l'anàlisi del sistema d'interrelacions que hi ha entre els nens, ja que això els permetrà detectar particularitats i diferències amb les quals han de treballar per encaminar el treball pedagògic i l'acció educativa que requereix cadascun en particular.