Dolor a l’aula. ‘Stop bullying’

Es tracta d’una violència sovint silenciada, però que propaga el dolor i la tristor a la velocitat del llamp. L’assetjament escolar -tant en la versió presencial com en el ciberassetjament-és una plaga que adopta moltes formes, es produeix en diferents contextos de l’escola i l’institut i no diferencia entre classes socials.

L’ONG Save the Children ha presentat el seu informe Jo a això no hi jugo, una àmplia recerca basada en entrevistes a 21.487 estudiants d’entre 12 i 16 anys a l’Estat. Un 8,8% dels alumnes a Catalunya (9,3% a tot Espanya) consideren que han patit assetjament en els últims dos mesos i un 6,8% (un 6,9% a tot Espanya) es consideren víctimes de ciberassetjament.

Pel que fa als assetjadors, un 6,5% dels estudiants (5,4% a Espanya) reconeixen que han assetjat algú i un 4,2% (3,3% a Espanya) afirmen que ho han fet a través d’internet o les xarxes socials. “A l’assetjament cal dir-li pel seu nom, és una forma de violència. No és un joc de nens i no podem justificar-lo. Com a societat no podem permetre’ns fallar als nens i nenes que estan patint situacions d’estrès o ansietat i que, com hem vist recentment, de vegades arriben fins i tot al suïcidi -lamenta Emilie Rivas, tècnica de polítiques d’infància i sensibilització d’aquesta ONG a Catalunya-. Cal tenir en compte que assetjament i ciberassetjament són formes de violència entre iguals, moltes vegades invisibles”.

Però què és el bullying? “És una violència d’un alumne sobre un altre amb intencionalitat d’agredir, amb repetició en el temps i a través del desequilibri de poder -detalla Rivas-. Hi ha dos tipus de bullying ; el directe, en el qual un o diversos alumnes n’assetgen directament un altre, i l’indirecte, que es realitza a través d’altres persones. No es coneix l’agressor, però la víctima pateix l’exclusió social, els rumors, les mentides...”

CONDUCTES RECURRENTS

CONDUCTES RECURRENTSEls experts consultats destaquen que les conductes abusives més recurrents són els insults, les amenaces, les agressions físiques, el robatori i l’exclusió social, acompanyats de rumors. Uns comportaments que provoquen conseqüències directes a la víctima, l’agressor, l’aula i els companys i, per extensió, al centre educatiu i les famílies. Les conseqüències per a la víctima directa són nefastes. “La violència afecta la salut física i mental de l’infant a curt i llarg termini i obstaculitza la seva capacitat d’aprendre i de socialitzar-se, a més de tenir impacte en la transició a l’edat adulta”, detalla Rivas. Amb tot plegat, hi pot haver conseqüències físiques (ferides, autolesions, trastorn alimentari...), psicològiques, morals i socials, que poden derivar en depressió, abandonament o absentisme escolar o, fins i tot, el suïcidi.

UNA LLEI ORGÀNICA

UNA LLEI ORGÀNICAPer eradicar l’assetjament escolar calen mesures integrals, legals, administratives i educatives, amb una partida econòmica de pes de l’administració. Des de Save the Children reclamen que “s’elabori una estratègia integral contra la violència contra la infància, articulada entorn d’una llei orgànica que protegeixi el dret dels infants a la seva integritat física i moral com a eix vertebrador, tal com s’ha fet en la violència de gènere”. Segons Rivas, “és fonamental una formació dels docents, així com de les famílies, i que tots els centres educatius tinguin un protocol d’actuació ben definit i un responsable al qual el menor pugui recórrer si se sent assetjat”, raona l’experta. A Save the Children Catalunya fan tallers de formació per ensenyar a detectar l’assetjament, i en un any han atès 800 educadors i 600 pares i mares.

L’ONG aposta perquè els centres educatius i l’administració competent abordin la restauració del dany ocasionat a la víctima, “donant-li suport psicològic i engegant mecanismes de justícia restaurativa, encaminats a educar l’agressor i no a criminalitzar-lo”.

BONA GESTIÓ DE LES TIC

BONA GESTIÓ DE LES TICSegons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), en l’àmbit de les TIC les criatures presenten més intensitat d’ús, i s’arriba al 70%. Segons aquesta mateixa font, el 30% dels menors de 10 anys tenen mòbil, un percentatge que s’incrementa fins al 90% en els joves de 15 anys. Els menors, per tant, estan cada vegada més exposats a les TIC i als riscos associats (cyberbullying, suplantació d’identitat, circulació d’informació personal compromesa, etiquetatge en imatges o continguts no propis, etc.).

El cyberbullying és una nova forma d’abús a menors que implica l’ús de les TIC per assetjar o intimidar mitjançant insults, xantatge o humiliació, entre d’altres. Coincideix amb el bullying en la intencionalitat d’agredir, la repetició en el temps i el desequilibri de poder. Però des de l’ONG alerten que és més difícil de detectar i gestionar perquè “l’anonimat de l’agressor porta a la desresponsabilització dels seus actes i a la pèrdua d’empatia”. “Els fets privats poden fer-se públics en un sol clic, i el dany s’estén ràpidament i arriba a més gent”, puntualitza la tècnica.

Ferran Vinyals, responsable de relacions amb la comunitat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Montcada i Reixac, conclou que l’assetjament virtual és “més greu perquè es produeix tot el dia, ja que el jove afectat pot consultar les xarxes les 24 hores”. “Això li fa viure una obsessió constant”, afegeix. Des de fa uns anys els Mossos ofereixen xerrades a les escoles per a una navegació segura. Entre altres consells, proposen no tenir Facebook fins als 14 anys i, en cas contrari, disposar d’un perfil tancat i no penjar informació personal ni fotos compromeses.