PERE VALL

Grimpar, jugar, fer amics

La moda dels rocòdroms s’ha estès a totes les edats. Parlem d’aprendre a escalar i del motiu pel qual aquest esport ajuda les criatures a conèixer el seu cos i la seva coordinació

La Macie escalant una de les parets del Sharma Climbing Barcelona / CRISTINA CALDERER Zoom

La Macie fa una estona que intenta pujar unes quantes parets del Sharma Climbing Barcelona. En teoria encara està en ple escalfament amb cinc criatures més i el seu instructor, Pau Galofré, però aquesta nena escocesa de 5 anys va una mica per lliure. “Macie, torna!”, crida el Pau. I ella li fa cas... una estoneta. Iván Calderón, coordinador de cursos de l’escola, ens explica que els espais tancats d’escalada “van néixer de la necessitat que tenien els escaladors de trobar un lloc per entrenar-se durant l’hivern i els dies de pluja”. Aquí, on som, es practiquen dos tipus d’escalada. Una és la de blocs artificials, que no necessita sistemes de seguretat i pot arribar fins als cinc metres. I l’altra mena d’escalada s’assembla més a la que es practica en plena naturalesa i requereix corda, arnès i casc.

Segons l’edat de la canalla utilitzem diferents metodologies. Quan són molt petits treballem la motricitat i desenvolupen la coordinació corporal i la concentració. I, a mesura que van creixent, es van diversificant els exercicis. A partir dels 8 anys tenen el cos més desenvolupat”, continua Calderón. “Nois, ¿fem l’exercici dels malucs? I comencem ja a pujar, però no gaire amunt”, suggereix el Pau als sis alumnes. Durant la classe hi afegiran la corda i altres jocs. Per exemple: amagar una moneda entre els blocs. “Quan són tan petits venen a jugar i el fil conductor és l’escalada. Un altre dels jocs que fem? El del gat i el ratolí”, diu el Pau.

L'instructor, Pau Galofré, donant instruccions als seus petits alumnes Zoom

L'instructor, Pau Galofré, donant instruccions als seus petits alumnes / Cristina Calderer

Amb 21 anys, el Pau té un grau mitjà de conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural (Cafemn) i el nivell 2 de tècnic d’escalada. Els menuts estan en mans expertes! El Pau no es perd cap detall del que fan els deixebles: “Vinga, salta que jo t’agafo! I vosaltres no us mogueu tant, que us marejareu! Ajunteu els genolls! Feu un cercle i poseu-vos de bocaterrosa”. La barreja, en un mateix espai, de petits i veterans fa imprescindible un control visual constant dels professors. “Abans de la pandèmia passaven pel nostre local unes 500 persones diàries”, recorda l’Iván.

ESPERIT DE SUPERACIÓ

Acabada la classe la Karin, la mare de la Macie, diu: “La Macie té molta energia i no té por de res, però també sap detectar quan hi ha un perill a prop. Quan la porto aquí o al parc tinc plena confiança en ella. Jo, quan era jove, també escalava, però ara estic una mica vella”. El Nuno, el pare del Lucas, ens relata el seu emocionant cas: “El Lucas, que ara té 7 anys, va ser un nen prematur. Va néixer amb només 550 grams. Amb l’escalada i el futbol s’ha fet fort. I ha après a caure. Durant el confinament, ell i jo hem jugat a voleibol al saló de casa. És un campió!” El Phoenix, de 6 anys, també està encantat: “Puc trobar-me amb altres nens i jugar-hi. El que més m’agrada és la corda”. L’Amit, el pare del Phoenix, completa la resposta: “Al principi no sabíem si hi estaria còmode. Ho va provar i hi està molt a gust”.

El Lucas, a qui veiem en plena escalada, va ser un nen prematur. Va néixer amb només 550 grams Zoom

El Lucas, a qui veiem en plena escalada, va ser un nen prematur. Va néixer amb només 550 grams / Cristina Calderer

Tot plegat és el que ens deia abans el Pau: en aquestes edats, el més important no és arribar a dalt de tot el primer dia, sinó anar a poc a poc, entretenir-se, aprendre a conviure i observar els més grans. Uns grans que estan més forts i que, en molts casos, porten unes vistoses samarretes, arracades i tatuatges. I molts d’ells són estrangers. “Alguns dels nostres clients adults venen només per desestressar-se, per desconnectar de la feina o dels estudis”, comenta Calderón. El món dels rocòdroms és així: esport, educació i esbarjo. Per cert, on és la Macie?