Criatures 02/03/2019

Les autoinstruccions

Ajuden a organitzar els pensaments, reduir la conducta impulsiva i regular les respostes emocionals

Mari Mateu
3 min
Les autoinstruccions

Pensam que tots els nins són capaços de concentrar-se a l'hora de desenvolupar una tasca o de regular la conducta de manera automàtica sense pensar-ho, però no és el cas de tots. Hi ha molts de nins que necessiten que els ensenyin a fer-ho d'una manera conscient, ja que moltes vegades actuen de manera poc reflexiva o els costa fer activitats sols sense ningú que els ajudi.

Les autoinstruccions van sorgir de la idea de Meichenbaum als anys seixanta amb els treballs duits a terme amb nins amb dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Les autoinstruccions són una tècnica cognitivoconductual mitjançant la qual el nin es dona un conjunt d'ordres o instruccions per a la regulació de la seva pròpia conducta o per aconseguir resoldre tasques de manera autònoma.

Per a què serveixen?

Les autoinstruccions inclouen l'ús de la pròpia parla per reflexionar sobre el propi comportament utilitzant frases per guiar-lo i regular-lo. Ajuden a seqüenciar i organitzar els pensaments, a reduir la conducta impulsiva i a regular les respostes emocionals, a augmentar l'atenció i a millorar la concentració. A més, s'aconsegueix que els nins siguin més autònoms a l'hora de fer tasques. En el cas de nins amb dificultats de l'aprenentatge, fa que aprenguin passos per comprendre un enunciat, desenvolupar un escrit, resoldre operacions o problemes matemàtics, etc. Aquesta tasca els suposa fer-ho de manera conscient, però amb la pràctica es pot arribar a una automatització.

L'ensenyament de les autoinstruccions inclou els passos següents (Meichenbaum, 1977):

  • L'adult actua com a model i desenvolupa una tasca mentre va dient les autoinstruccions en veu alta.
  • El nin du a terme la mateixa tasca seguint les instruccions de l'adult; és a dir, l'adult va dient en veu alta els passos a seguir a mesura que el nin va fent la tasca.
  • El nin torna a fer la tasca mentre diu les instruccions en veu alta.
  • El nin fa la tasca verbalitzant els passos en un to molt baix.
  • El nin segueix les autoinstruccions en silenci i de manera autònoma.

Característiques

  • Cal que estiguin adaptades a les característiques del nin que les utilitzarà (edat, gustos, dificultats, etc.).
  • S'han de seguir de manera sistemàtica i constant.
  • Cal que siguin fàcils d'entendre, curtes i directes.
  • La conducta objectiu ha d'estar dividida en diferents passos com més concrets millor.
  • El suport visual sempre facilita l'aprenentatge i, per tant, cada pas ha d'anar acompanyat d'un dibuix o una imatge.
  • És recomanable utilitzar diferents colors que destaquin les paraules més importants de la instrucció.
  • El full amb les instruccions ha de captar l'interès del nin; per tant, sempre ajuda que vagi acompanyat d'alguna il·lustració que li agradi.

Un exemple d'autoinstruccions per fer una tasca o activitat són les que proposa l'autora Isabel Orjales Villar, adaptades a partir de les autoinstruccions de Meichenbaum (1961):

  • Primer mir i dic el que veig.
  • He d'estar segur del que he de fer.
  • Com ho he de fer?
  • He d'estar molt atent i veure totes les possibilitats de resposta.
  • Ja puc fer-ho.
  • És bo autoreforçar-se i autoavaluar-se: "Fantàstic! M'ha sortit bé" o "No m'ha sortit bé. Per què?" (repàs de tots els passos). "Ah!, era això. Bé la pròxima vegada no faré aquesta errada".

Recomanacions

Perquè el nin interioritzi instruccions, l'entrenament ha de ser constant. Algunes activitats que ajuden a practicar les habilitats necessàries en cada pas d'una seqüència d'autoinstruccions són les següents (Orjales, 2007):

  • Primer mir i dic el que veig. El nin pot fer jocs de rastreig visual i observació com cercar diferències entre imatges, seleccionar el dibuix que és exactament igual a un model, cercar el que falta a una imatge, etc.
  • He d'estar segur del que he de fer. Per practicar aquesta qüestió es poden fer activitats de comprensió d'enunciats escrits complexos, de comprensió de problemes, desxifrar enigmes, etc.
  • Com ho he de fer? És recomanable fer activitats que reforcin la flexibilitat cognitiva i l'entrenament d'estratègies de solució de problemes perquè els nins vegin que hi ha diverses maneres de resoldre un problema o de fer una tasca. Es poden fer problemes matemàtics, laberints, trencaclosques, jocs amb el tangram, etc.
  • He d'estar molt atent i veure totes les possibilitats de resposta. Per practicar aquest pas es poden escollir jocs com els escacs, les dames, el sudokus o el tres en ratlla, que ens permeten analitzar diverses possibilitats de resposta abans de prendre una decisió.
  • Autoreforçar-se i autoavaluar-se. És recomanable reforçar i animar positivament l'actuació del nin i fer tasques que permetin a l'infant autoavaluar-se i repassar els passos que ha fet durant l'activitat per veure quina ha estat l'errada i poder corregir-la.

Mari Mateu és psicòloga de Creix

stats