Com aprendre a tocar l’harmònica i sortir-se’n
Sergi Raya, al text; Dani Vizoso, a les il·lustracions, i Àlex Cassanyes, als arranjaments musicals, són els autors del llibre ‘Harmonicus’, publicat per l’editorial Andana i pensat perquè les criatures contactin des de la primera infància amb la música. És un mètode, també per als adults, per tocar amb l’harmònica les cançons tradicionals catalanes
Un dia el músic i professor de música Sergi Raya estava apuntant, a casa seva, exercicis per als seus alumnes (adults) quan la seva neboda va bufar l’harmònica que ell li havia deixat. “Vaig pensar que l’harmònica era un bon instrument per començar a entrar en el món de la música”, recorda Raya. A poc a poc va anar pensant a escriure cançons i un sistema entenedor per tocar aquest instrument, fins que li va donar forma en un llibre d’autoedició, 'Harmonicus', que aquest any ha tornat a publicar l’editorial Andana amb el mateix nom.
'Harmonicus' és, doncs, un llibre de música adreçat a criatures a partir de 4-5 anys que té l’objectiu d’ensenyar a tocar les cançons tradicionals catalanes i també de festes destacades de l’any amb l’harmònica. “Està pensat perquè el llibre sigui un primer contacte amb la música de manera divertida amb un sistema molt visual i intuïtiu”, explica Raya. L’autor sosté que l’ha ideat perquè els infants des de ben petits puguin entendre l’instrument, i també per als mateixos pares que no saben música, perquè els puguin ajudar.
És per això que el llibre es completa amb una harmònica Hohner, especial per a criatures, amb només 4 forats, de plàstic, i també un cedé amb arranjaments fets per Àlex Cassanyes. Els arranjaments estan produïts en dues versions, una tocada amb l’harmònica i una altra versió en karaoke.
Segons Sergi Raya, l’edat ideal per començar a tocar l’harmònica és entre els 4 o 5 anys, “tot i que moltes vegades els més petits hi juguen i, encara que no entenguin el sistema, el fet de bufar l’harmònica ja els diverteix”. Ara bé, amb el llibre també poden cantar les cançons. “I les cançons, com que són tradicionals, quan es van fent grans ja no les canten tant”.
Per la seva banda, “els pares també els podran ajudar malgrat que no sàpiguen música, perquè el sistema no és un pentagrama que s’ha de desxifrar”, afegeix Raya. I el músic ho explica amb més detall: a l’harmònica cada nota està pintada d’un color i, per tant, al llibre no es parla de notes sinó de colors. A més, els dos sistemes de tocar l’harmònica estan explicats d’una manera ben gràfica: o bé hi ha una nota que es bufa com les espelmes d’un pastís, o bé hi ha una nota que s’aspira com es fa amb el líquid d’un got en una canya. Us animeu a provar-ho?
