Anar a buscar bolets és una activitat ideal per gaudir amb criatures
G. CASTANYER

Tocats pels bolets

Anar a buscar bolets és una activitat ideal per gaudir amb criatures / GETTY

Anar a buscar bolets és una activitat ideal per fer-la amb criatures. Permet ensenyar-los a respectar el medi i fer exercici en plena natura. Cal anar-hi amb precaució i coneixement, sense deixar el més petit rastre sobre el terreny

“A Catalunya, igual que passa al País Basc, ens tornen bojos els bolets”, afirma el botànic, micòleg i guia de natura professional Evarist March Sarlat. “Tenim una cultura molt arrelada a la natura i a la cuina, i els bolets ens atrauen moltíssim. Tant, que n’hem fet fins i tot programes de televisió líders d’audiència”, afegeix.

La tardor és l’estació ideal per anar a collir-ne, i fer-ho en família és una bona oportunitat per despertar en els més petits l’esperit d’observació, imaginació i curiositat. A més, es fomenten valors de respecte i estima pel medi natural, a banda de donar-los a conèixer interrelacions que s’estableixen entre els organismes: “El món dels fongs és molt complex i va vinculat a les plantes, i les plantes van vinculades al terreny. Hi ha simbiosis, col·laboracions, entre determinades espècies de plantes i bolets, que s’uneixen per l’arrel. La planta aporta al bolet substàncies complexes i el bolet aporta a la planta minerals i aigua, que per si sola aniria més lenta a captar. Una imatge de col·laboració importantíssima per entendre que nosaltres formem part de la natura i que, depenent de com anem a buscar bolets, en podrem continuar gaudint en un futur o no”, explica March Sarlat.

DESCOBRINT PETITS TRESORS

Anar a buscar bolets amb la canalla és com anar a la recerca del tresor amagat. L’activitat es pot plantejar com un repte que, a més, aporta una recompensa immediata: trobar-ne un fa molta il·lusió i incentiva a buscar-ne més. La família Casafont Vinyals és una de les estratègies que fa servir perquè la Magalí (7 anys) i l’Enric (9 anys) s’ho passin bé quan decideixen anar tots junts. “La millor manera de motivar els fills per anar a buscar bolets és que a tu t’apassioni. I a nosaltres ens agrada molt. De fet, per això creiem que a ells també els agrada, perquè hi anem sovint, han après a reconèixer-ne les espècies, resolen dubtes i preguntes i finalment els cuinem i ens els mengem”, explica la Núria, la mare. “A banda, estan en contacte amb la natura, aprenen a respectar el medi on són, observen animals i plantes i juguen amb troncs o pinyes. Els estímuls al bosc són infinits”, diu. “La millor cosa d’anar a buscar bolets és que després te’ls pots menjar”, explica la Magalí. “I que pots anar al bosc!”, afegeix l’Enric. “La mama ens ha transmès la il·lusió pels bolets, ella en troba molts, sobretot rovellons”.

Es fomenten valors de respecte i estima pel medi natural, a banda de donar-los a conèixer interrelacions que s’estableixen entre els organismes

QUIN D’AQUESTS ÉS MORTAL?

Un dels aspectes que més curiositat desperta del món dels bolets entre els més petits és el grau de toxicitat. “És una de les preguntes més recurrents que em fan els nens i nenes quan fem una sortida amb Naturalwalks: aquest és mortal?”, explica Evarist March. I és que la canalla, probablement per vinculació amb la literatura infantil, associa un bolet molt tòxic amb un de vistós, que té el barret de color vermell i pics blancs, però com explica el micòleg són bolets tòxics però difícilment mortals. “Els mortals no avisen. N’hi ha que no són gens vistosos, no fan mala olor ni tenen mal gust”, adverteix.

De fet, com recomanen els experts, cal acostar-nos als bolets tòxics des del coneixement i no des de la por, i permetre als infants que els observin i els aprenguin a distingir dels comestibles. “De bolets tòxics n’hi ha, però no són la majoria. Precisament cal dedicar-hi temps perquè els infants reconeguin tant una farinera borda (Amanita phalloides) -un bolet tòxic mortal molt freqüent als nostres boscos- com un rovelló, fredolic o llenega”, explica Marc Casabosch, divulgador de natura. “Menys del 10% dels bolets que trobem als nostres boscos són tòxics, i que siguin mortals n’hi ha menys del 5%”, afegeix Evarist March. Però davant el dubte, la millor actitud és deixar-lo allà on és, sense tocar-lo, perquè encara que sigui tòxic aquell bolet fa una funció important al bosc, degrada la matèria orgànica en descomposició, com fulles i branques, o bé ajuda els arbres a capturar més bé l’aigua i els nutrients.

En cas que vulguem saber-ne alguna cosa més, en podem agafar un exemplar i emportar-nos-el a casa, per estudiar-lo amb calma -mai per menjar-lo- o bé tornar al lloc on l’hem trobat amb un especialista que ens en pugui donar més informació. “Cal portar sempre un ganivet amb punta rodona per als infants, perquè el bolet no s’acaba a la part que veiem. Hi pot haver una part soterrada en forma de didal o volva que ens alerta de la seva toxicitat. Això passa amb les amanites”, apunta el micòleg March Sarlat.

SENSE PRESSA NI ESTRÈS

Una altra de les recomanacions que fan els entesos si volem anar a buscar bolets amb la canalla és anar-hi sense pressa ni estrès, sense tenir la sensació d’haver de competir amb ningú, ni tampoc haver d’omplir el cistell amb el mínim temps possible. “Caldrà escollir un itinerari còmode i senzill, fixant-nos allà on trepitgem, sense remenar la terra amb una falç o un bastó perquè estarem impedint que en surtin de nous la temporada següent”, explica Laia Ribas, presidenta de la Societat Catalana de Micologia. “Sempre explico que els bolets no s’amaguen. Ens sembla que hem d’aixecar branques i fulles per trobar-los i no és així. Cal temps i paciència per adaptar la mirada a un entorn que és diferent del que estem acostumats a veure diàriament”, afegeix Evarist March.

També és recomanable evitar collir els bolets que siguin molt petits, perquè encara no han deixat les espores (llavors) a terra. I intentar collir-ne només els que veritablement ens menjarem o necessitem, per predicar amb una recol·lecció coherent, sense haver d’agafar-ne quilos i quilos perquè després s’acabin llençant o malgastant: “Cal ser respectuós perquè el bosc fa un gran esforç a l’hora de generar tants i tants bolets cada temporada. Caldria que actuéssim com una espècie animal més, sense que la nostra intervenció tingués cap efecte negatiu en el medi”, apunta Marc Casabosch. Seria aconsellable també que les restes dels bolets que s’han netejat a casa, les tornéssim al bosc a la visita següent perquè les espores tornin a la natura i puguin ser viables. I portar sempre un cistell de vímet en comptes d’una bossa de plàstic, on els bolets s’ofeguen i entren en descomposició. Si s’agafa un cistell contribuïm a permetre que el bosc pugui recuperar les espores dels bolets que cauen mentre caminem i alhora afavorim el manteniment d’una activitat artesanal del nostre país.

Si s’agafa un cistell contribuïm a permetre que el bosc pugui recuperar les espores dels bolets que cauen mentre caminem

Finalment, tingueu present que segons un informe publicat per la plataforma digital 'Faros' de l’Hospital de Sant Joan de Déu, els bolets tenen importants beneficis nutritius, un baix contingut energètic i un alt contingut en fibra, i alhora contribueixen al sistema immunitari, perquè ajuden a millorar les defenses del cos. Tot i així, segons recomana el micòleg Evarist March, els infants mai haurien de menjar la mateixa quantitat de bolets que els adults, sinó una dosi molt inferior, ni tampoc menjar-ne de manera freqüent, sinó com un plat ocasional: “Els bolets no són plantes i poden ser difícils de digerir”, apunta.

I, per últim, si som novells en la qüestió i anem a buscar bolets amb la família, cal que ens assegurem d’anar-hi amb un professional que en sàpiga i tingui experiència i formació. La Societat Catalana de Micologia organitza tallers per a escoles així com exposicions i sortides familiars. El Castell de Ceuró i Naturalwalks  també organitzen activitats programades o cursos vinculats als bolets.