Infància 17/07/2020

Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (I)

Un dels més utilitzats és el sistema pictogràfic

Neus Nicolau
3 min
Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (I)

En l’àmbit de la discapacitat, en què un gran nombre de persones no presenta llenguatge oral, s’utilitzen els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (SAAC) per comunicar-se. I què passa amb les persones que tenen un trastorn del llenguatge, un retard maduratiu, un trastorn de l’espectre autista, un trastorn de l’articulació...? Per a què les fan servir? Per tenir-ne unes nocions bàsiques cal presentar-los primer.

Què són?

Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació són sistemes diferents del llenguatge oral que permeten a una persona comunicar-se.

Quan una persona no pot accedir, per qualsevol raó, al seu llenguatge oral, utilitzarà un sistema alternatiu de comunicació. D’altra banda, si una persona ha quedat sense llenguatge durant un temps determinat o presenta un llenguatge poc funcional o inintel·ligible utilitzarà un sistema augmentatiu de comunicació. N’hi ha de molts tipus, uns de més coneguts que els altres i, fins i tot, alguns que sense adonar-nos-en utilitzam més d’una vegada.

Què feim si som a l’estranger i no coneixem l’idioma? Com ens comunicam si no disposam d’un diccionari o d’un telèfon mòbil que ens faci de traductor? Fent gestos naturals, comprensibles per a qualsevol persona i que ens permetin mantenir una conversa senzilla i clara i rebre una resposta igual d’eficient. Aquest és un dels SAAC que coneixem: el llenguatge gestual.

Dins aquest tipus de llenguatge coneixem els gestos naturals que feim per potenciar la nostra comunicació i fer més enriquidor el nostre discurs; el llenguatge de signes que utilitzen les persones amb discapacitat auditiva i el llenguatge bimodal, aquells gestos que presenten una mescla de gestos naturals i llenguatge de signes que s’utilitzen com a suport al llenguatge oral, si aquest és insuficient.

Quantes vegades passejam pel carrer i ens fixam en la quantitat de senyals que ens indiquen alguna acció o prohibició?

Existeix un tipus de SAAC molt poc conegut que es basa en l’ús de senyals, no sols de trànsit, sinó també d’altres que faciliten la comprensió del llenguatge. Molt semblant a aquest és el sistema Bliss, un conjunt de signes i símbols que representen paraules. Encara que, com passa amb el llenguatge de signes, aquests dos sistemes sols els comprenen aquelles persones que en tenen coneixement. No acaba de ser un sistema funcional per comunicar-se amb qualsevol persona.

Així, un dels Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació més utilitzats és el sistema pictogràfic, en què cada paraula o expressió s’interpreta amb una imatge característica i fàcil de comprendre. Els més coneguts són SPC i ARASAAC. SPC abans era més utilitzat i conegut. És una eina de pagament que presenta imatges senzilles en blanc i negre amb un fons en color, segons la funció que fa dins la frase. Seguint en la mateix línia, el 2007 el govern d’Aragó va crear un sistema igual que el SPC, de manera gratuïta, amb imatges més netes i amb més opcions per a elles: ARASAAC, actualment molt més utilitzat.

Es continua amb la mateixa línia de colors que havia creat SPC segons la funció dins la frase:

  • Groc: subjecte; persones, animals, altres éssers vius i objectes que puguin fer de subjecte en moments determinats.
  • Verd: verbs
  • Taronja: complements; funció de complement directe dins la frase
  • Blau: adjectius
  • Rosa: expressions

Aquesta distribució i metodologia no sols permet a les persones que l’utilitzen comunicar-se, sinó també aprendre a crear frases ben estructurades, amb coherència.

Tots aquests pictogrames es poden utilitzar per crear plafons de comunicació, llibretes plenes de pictogrames creades de manera individual, amb els quals es poden comunicar sempre que no existeixin dificultats motrius o visuals.

D’altra banda, per fer més atractiva i portàtil aquesta comunicació, que és l’objectiu de poder-se comunicar amb qualsevol persona en qualsevol lloc, s’han creat aplicacions per a tauletes i mòbils que permeten tenir un plafó de comunicació allà dins, poder editar en qualsevol moment i rebre una resposta auditiva que amb els plafons de paper no es té.

Ara que tenim nocions dels SAAC, en el proper article coneixerem l’ús que se’n fa en la logopèdia.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria

stats