Neus Nicolau

Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (II)

Cada pacient requereix una metodologia específica que afavorirà el seu llenguatge posterior

Cada pacient requereix una metodologia específica que afavorirà el seu llenguatge posterior / NEUS NICOLAU Zoom

Quins són els usos que es donen als sistemes pictogràfics? Sols estan destinats a la població amb discapacitat intel·lectual? Com s’utilitzen fora de l’entorn logopèdic? Aquestes i moltes altres preguntes es fan freqüentment quan parlam dels sistemes alternatius o augmentatius de comunicació.

El primer objectiu que tenim els logopedes és aconseguir una comunicació funcional per als nostres pacients, ja sigui per dificultats comunicatives, articulatòries, de llenguatge, de lectoescriptura o de veu. Per aconseguir aquest aspecte és molt important la utilització de diferents metodologies que potenciïn aquesta comunicació. Cada pacient requereix una metodologia específica que afavorirà el seu llenguatge posterior. Però, per descobrir quina és l’adequada per a cada pacient, s’han de provar diverses metodologies. Dues de les més eficients, sobretot en pacients infantils, són el llenguatge bimodal i el sistema pictogràfic.

  • El llenguatge bimodal: l’ús de gestos naturals que acompanyen el llenguatge ofereix una eina de comunicació diferent quan l’oral és limitada o insuficient. La funció és que el logopeda incorpori alguns gestos bàsics al seu discurs i durant les sessions de joc per afavorir la comprensió de la situació al pacient i proporcionar-li un model correcte de comunicació. Cada gest representa una acció o expressió bàsica que va sent coneguda pel pacient i la va incorporant al seu repertori comunicatiu amb la funció de fer demandes, sol·licitar atenció o expressar una informació. A mesura que el pacient es considera segur per emetre sons o paraules que representin cada gest, aquests gestos per si sols aniran desapareixent fins a convertir-se en recursos comunicatius que utilitzaran de grans en altres contextos.
  • El sistema pictogràfic és més conegut per utilitzar-se en pacients amb discapacitat intel·lectual o autisme. Però, i tots aquells altres pacients amb dificultats de llenguatge, de comunicació o, fins i tot, de lectoescriptura? No els pot ser útil? La representació visual afavoreix la memòria i l’atenció. És molt més fàcil recordar una llista d’imatges que una llista de paraules escrites. És molt més fàcil recordar una llista de paraules que et diuen oralment si te les presenten acompanyades d’imatges, que si te les diuen sense cap imatge que les acompanyi. Si estam d’acord en això, és molt més fàcil de comprendre l’ús de pictogrames com a potenciador del llenguatge.

Els pictogrames no sols s’utilitzen per comunicar, en cas de no tenir llenguatge. El sistema PECS, creat per treballar específicament amb persones amb autisme, ens diu que si un nin o nina agafa un pictograma i l’entrega a una altra persona, sol ser la de referència, està demanant allò que hi ha a la imatge. Tots entenem aquesta situació i no s’ha requerit llenguatge oral.

Els pictogrames no sols s’utilitzen per comunicar, en cas de no tenir llenguatge

Ara bé, si un pacient presenta un llenguatge limitat, els pictogrames no sols serviran per comunicar, sinó també per augmentar el seu vocabulari, iniciar-se en l’estructuració gramatical senzilla de tres elements (subjecte + verb + complement), classificar segons el camp semàntic, conèixer sinònims i antònims... i altres usos per als quals s’utilitzen els pictogrames. No ens oblidem de les persones que tenen una dificultat de lectoescriptura. Si estructuram frases més complexes amb pictogrames, on podem interactuar amb ells i manipular-los per crear frases noves amb els mateixos elements? I si les preguntes de comprensió lectora van acompanyades de pictogrames? Facilitaríem la tasca a persones amb dislèxia o altres trastorns d’aprenentatge? Tenint en compte que, des de ben petits, quan se’ls presenten els pictogrames, aquests van acompanyats sempre per la paraula escrita a sota, és un dels altres motius pels quals el seu ús beneficia l’adquisició de la lectoescriptura.

Actualment, en totes les teràpies logopèdiques no es concep una sessió sense la presència de pictogrames o de llenguatge bimodal en alguna de les activitats plantejades.

En totes les teràpies logopèdiques no es concep una sessió sense la presència de pictogrames o de llenguatge bimodal

Cal destacar que existeixen estudis científics que donen suport a l’ús d’aquests sistemes com a eina facilitadora de l’adquisició del llenguatge. L’ús de gestos o de pictogrames no provoca que el nin o nina no parli, tot el contrari, estimula l’estructuració mental del seu llenguatge per afavorir-ne una posterior adquisició. És molt important recordar que aquests tipus de sistemes requereixen un aprenentatge reiteratiu, constant i rutinari per afavorir l’aprenentatge i l’adquisició per part del pacient.

Aquests sistemes seran molt més funcionals i es podran generalitzar si no sols s’utilitzen en les sessions logopèdiques, sinó que també es fan servir fer a casa i a l’escola o escoleta. Per això, és important que en edats primerenques les famílies s’incorporin a les sessions per aprendre estratègies de comunicació per al seu fill o filla a casa.

Neus Nicolau és logopeda de l’Institut Balear de Pediatria