A.F.

Quin estiu necessiten les criatures amb TDAH?

Rutines a l'aire lliure, activitats gratificants i descans, claus de l'estiu postconfinament

Quin estiu necessiten les criatures amb TDAH? / GETTY Zoom

L'alteració de les rutines, la falta d'activitat a l'aire lliure o el canvi de modalitat d'accés a les classes són algunes de les circumstàncies derivades del confinament a què s'han hagut d'enfrontar els menors en general i els nens amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en particular. No obstant això, i atès que encara no hi ha dades concloents sobre l'impacte a mitjà i llarg termini d'aquesta situació, les percepcions dels experts apunten que, en general, aquests nens han respost bé –de vegades molt millor fins i tot que els adults i del que es podria esperar a priori– a unes circumstàncies tan excepcionals i atípiques com les viscudes durant les últimes setmanes.

"En la nostra pràctica clínica veiem nens i nenes amb TDAH que s'han adaptat prou bé a la situació de confinament, segurament a causa de la disminució de les exigències del seu entorn, no només acadèmic sinó també social i familiar", explica Jordi Maurici Reixach, professor col·laborador de la UOC en l'assignatura de tècniques d'intervenció amb nens i adolescents (mòdul cognitivoconductual) del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció i psicòleg de l'àmbit clínic infantil i juvenil a la Fundació Institut de Psicologia de Barcelona.

Els experts aconsellen preparar-los per al començament d'un nou curs atípic i estar molt pendents de la seva adaptació

En la mateixa línia, Raúl Tárraga, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, comenta que l'impacte en aquests nens ha estat determinat en gran mesura per les circumstàncies en què han passat el confinament. "Alguns dels factors més rellevants en aquest sentit han sigut l'espai i les condicions d'habitatge (domicilis grans o petits; amb molta o poca gent), la disponibilitat per jugar o interactuar amb els germans o altres nens de la família, el grau d'atenció que han pogut rebre dels pares o dels cuidadors principals o l'ajuda i supervisió que han rebut per gestionar la gran quantitat de temps lliure generada sobtadament", assenyala.

Els dos experts coincideixen que no és fàcil extrapolar els efectes negatius d'aquesta situació en el cas concret dels nens amb TDAH als de la resta de la població infantil, però sí que es poden apuntar algunes conseqüències concretes que s'han constatat. "Entre aquestes conseqüències, destacaria l'augment dels problemes de conducta i les dificultats d'autocontrol; l'aparició o l'augment de la simptomatologia d'ansietat i un estat d'ànim més negatiu, les alteracions del son i una disminució de les activitats gratificants, especialment les socials, en aquest cas amb més afectació en adolescents", assenyala Jordi Maurici.

L'adaptació a la nova realitat

Curiosament, com explica Raúl Tárraga, el confinament no ha tingut únicament conseqüències negatives per als nens. "Si les condicions els han permès disposar del seu propi espai, si han rebut suport i supervisió dels pares o cuidadors, si han tingut la companyia d'un germà en el joc i han dedicat el temps lliure a activitats productives, es poden haver donat molts casos en què, en la desescalada, fins i tot hagi "costat" fer-los sortir de casa. Cal tenir en compte que habitualment, a casa, aquests nens estan sotmesos a una supervisió i a unes normes més laxes que quan interactuen a l'exterior (on solen estar sotmesos a moltes restriccions), motiu pel qual molts d'ells, especialment els que no presenten un component d'hiperactivitat tan acusat, s'han trobat fins i tot més còmodes que no pas els adults en l'entorn domèstic durant el confinament", assenyala.

El confinament no ha tingut únicament conseqüències negatives per als nens

Aquesta opinió coincideix amb els resultats d'estudis que reflecteixen que, sobretot en el tram d'edat de vuit a deu anys, el confinament s'havia traduït en una disminució significativa dels casos d'estrès i ansietat, cosa que també s'ha pogut donar en el cas concret dels nens amb TDAH, com assenyala Jordi Maurici. "En efecte, en alguns casos sí que hem observat una millora de les situacions associades als nivells elevats d'estrès durant aquestes setmanes", afirma.

Com afrontar l'estiu?

D'altra banda, un cop superat el confinament i ja en el context de vacances actual, una de les qüestions que molts pares es plantegen ara és com es poden introduir les mesures de seguretat establertes per evitar contagis –mascareta, higiene de mans, distància social– en el dia a dia dels nens amb TDAH. "És important que tinguin informació del que han de fer, i que vagi acompanyada d'una explicació, adequada a la seva edat, sobre els motius pels quals ho han de fer, i en les indicacions s'ha de posar èmfasi en el "sí" ("Hem de portar mascareta"), en lloc de posar-lo en el "no" ("Ja tornes a anar sense mascareta")", explica Raúl Tárraga, que ofereix com a idea per facilitar aquest compliment l'elaboració de petits programes d'economia de fitxes en què s'acordin recompenses amb els nens quan compleixin el nombre de vegades a què s'han compromès de fer una cosa determinada (portar la mascareta sense treure-se-la durant determinats minuts, per exemple). "Les recompenses han de ser en sentit positiu. D'altra banda, els pares els han de repetir aquestes normes sovint i els han d'ensenyar a donar-se instruccions a si mateixos –autoinstruccions–, amb frases fàcils d'entendre i de recordar", assenyala.

L'estiu pot, en certa manera, "compensar" els possibles efectes negatius del confinament

Pel que fa al tipus de rutines més recomanables per aconseguir que aquests nens aprofitin tot l'estiu –i, en certa manera, "compensin" els possibles efectes negatius del confinament–, Jordi Maurici afirma que, sens dubte, el millor és planificar activitats plaents a l'aire lliure, que impliquin moviment i, també, relacions amb altres nens. "No obstant això, en els casos amb dificultats d'aprenentatge, pot ser efectiu aportar algun tipus de reforç o suport psicopedagògic. En canvi, no té gaire sentit plantejar activitats adreçades a centrar l'atenció (les quals no han demostrat que millorin la simptomatologia del dèficit d'atenció en persones amb aquest trastorn). Així mateix, cal tenir en compte que aquests nois i noies solen mostrar més dificultat per mantenir l'esforç durant l'última part del curs, de manera que no seria recomanable plantejar un estiu fent feina, per exemple, per recuperar el que no s'ha pogut fer durant el confinament, ja que això no els permetrà descansar i desconnectar, cosa que és molt important en aquests moments", afirma Maurici.

La prevalença del TDAH en nens i adolescents és variable segons els estudis. A l'estat espanyol es pot arribar a situar entre el 6% i el 10%

A l'hora d'aconsellar activitats concretes, Jordi Maurici i Raúl Tárraga coincideixen que la premissa fonamental és que aquestes activitats suscitin l'interès de l'infant i, sobretot, que li agradin i en gaudeixi. "És recomanable que els que presenten un TDAH amb hiperactivitat i impulsivitat facin activitats a l'aire lliure que impliquin moviment: esports individuals o d'equip, dansa, campus multiesportius, colònies o campaments d'estiu que incloguin excursions a entorns naturals. En canvi, per als que presenten simptomatologia exclusivament de dèficit d'atenció, això potser no serà tan necessari", diu Maurici.

"Hi ha nens que prefereixen ballar, cantar, tocar un instrument, practicar un esport o una activitat física, pintar, modelar, etc. El més important, a més que sigui una activitat gratificant, és que tingui un valor que vagi més enllà de simplement "passar l'estona", és a dir, que li reporti algun tipus d'aprenentatge. Això sí, l'estiu és molt llarg i també cal incloure en les jornades moments "lliures" (controlant-ne la durada) que els permetin desconnectar, evadir-se i, simplement, gaudir", afegeix Raúl Tárraga.