Bernat Coll

Què és el TANV?

El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal és un trastorn del neurodesenvolupament poc conegut

Què és el TANV? / ISAAC BUJ Zoom

El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal és un trastorn del neurodesenvolupament poc conegut i que engloba tot un seguit de dificultats que comprenen mancances en l'esfera social, en les habilitats visoespacials, el desenvolupament psicomotriu i de l'atenció i el funcionament executiu. Aquestes mancances comporten tot un seguit de dificultats que afecten negativament la integració i competència social de l'infant, el seu aprenentatge i un adequat desenvolupament i equilibri emocional.

Actualment aquest trastorn no figura en la classificació del manual diagnòstic dels trastorns mentals (DSM V), però això no significa que no es coneguin àmpliament les seves repercussions en el desenvolupament dels infants.

Un dels punts clau que defineixen el trastorn i que el fan més evident és la discrepància entre les habilitats del llenguatge (són infants que tenen un bon vocabulari i una bona comprensió i expressió oral) i les habilitats comunicatives, ja que fracassen a l'hora de mantenir una conversa amb els seus amics a l'escola.

Actualment aquest trastorn no figura en la classificació del manual diagnòstic dels trastorns mentals

Això és causat per les dificultats que tenen per entendre les claus no verbals de la comunicació. S'ha de tenir en compte que en un acte comunicatiu és tant o més important interpretar com es diu alguna cosa que el missatge mateix. Els infants amb TANV no saben desxifrar les expressions emocionals dels altres, el to de veu, els gestos ni les mirades, que són elements fonamentals a l'hora de donar un sentit global a la comunicació, i això pot fer que moltes vegades no entenguin les ironies, les bromes ni els dobles sentits.

Els infants amb TANV no saben desxifrar les expressions emocionals dels altres

Aquesta és una de les característiques que també presenten infants amb trastorn de l'espectre autista i pot fer que es puguin confondre fàcilment els dos trastorns. En el cas dels TANV, els infants que en pateixen sí que tenen motivació i interès per cercar i mantenir contactes socials, i en canvi els que pateixen TEA no. No obstant això, cal tenir en compte que per les dificultats a què s'enfronten i pel rebuig que poden experimentar dels altres, pel fet de no mantenir una conducta del tot apropiada, no és estrany que molt sovint optin per aïllar-se.

Altres característiques que poden presentar

El trastorn de l'aprenentatge no verbal no afecta tots els infants de la mateixa manera ni en el mateix grau. No obstant això, per a la majoria, aquesta condició afectarà algunes de les habilitats següents:

  • Habilitats conceptuals.El TANV afecta la capacitat de raonament abstracte, la formació de conceptes, la resolució de problemes i la capacitat per entendre les relacions entre causa i efecte.
  • Habilitats motrius. És molt freqüent que les habilitats motrius fines i gruixades estiguin afectades. Aquest fet implica que els infants amb TANV presenten problemes amb la coordinació i el moviment. Solen ser maldestres, no solen ser gaire bons en la pràctica esportiva i solen mostrar problemes amb l'escriptura. També manifesten problemes en altres habilitats manuals com ara cordar-se el cordons de les sabates, botonar-se les camises o utilitzar les tisores.
  • Habilitats visoespacials.Els infants amb TANV solen presentar moltes dificultats amb el processament visual i l'establiment de les relacions espacials. És molt comú que tinguin problemes per orientar-se en relació amb l'espai, tant amb ells mateixos com amb els objectes del seu voltant. Com a conseqüència d'això, els costa molt adaptar-se als entorns nous i resoldre problemes que tinguin un component visoespacial.
  • Pensament abstracte. Això els provoca moltes dificultats amb la comprensió lectora. Més concretament, aquestes dificultats se centren a entendre "la idea general" i fer inferències sobre un text. Per altra banda, aquests infants poden arribar a compensar aparentment les seves mancances, perquè solen ser hàbils memoritzant detalls, però si aprofundim una mica podrem comprovar que no entenen els conceptes ni les relacions entre ells.
  • Dificultats atencionals. És molt comú que també presentin les mateixes dificultats atencionals i de control executiu que presenten els infants amb trastorn de dèficit d'atenció. De fet, poden presentar-se els dos trastorns a la vegada. No solen parar atenció a les coses i cometen errors per descuit. Sembla que no escoltin quan se'ls parla. Tenen dificultat per organitzar-se, per acabar les tasques escolars i per seguir instruccions. També és molt comú que perdin coses o que oblidin coses de forma freqüent.

Què podem fer per ajudar-los?

El Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal és un trastorn que requereix un abordatge integral multidisciplinari, ja que són moltes àrees les que poden estar afectades. Una bona aproximació terapèutica hauria de tenir en compte aquestes possibles intervencions:

  • Entrenament de les habilitats socials per ensenyar-los a desenvolupar-se adequadament en els contextos socials, per aprendre a iniciar i mantenir converses, fer amistats, reconèixer i aprendre les bromes i els dobles sentits, etc.
  • Psicoteràpia, per tal de fer front als possibles trastorns d'ansietat i de l'estat d'ànim que puguin sorgir com a conseqüència de les dificultats de relació social o de l'aprenentatge.
  • Teràpia ocupacional, per tal de millorar tant les habilitats motrius fines i gruixades, a més de l'equilibri i la coordinació.
  • Reeducació pedagògica, que els ajudi a superar les dificultats de l'aprenentatge, que sorgeixen especialment en l'àmbit de les matemàtiques i en la lectoescriptura.

Bernat Coll és psicòleg de Creix