Pedro Albertí Celada

Obesitat infantil (I): concepte i freqüència

L’obesitat infantil pot tenir diferents causes

Obesitat infantil (I): concepte i freqüència / GETTY Zoom

Amb motiu de la freqüència del problema, del fet que, per aquest motiu, està ‘de moda’ als mitjans de comunicació i del suggeriment de molts pares, durant les properes setmanes esbossarem alguns conceptes relacionats amb l’obesitat infantil.

L’obesitat infantil és una síndrome clínica que pot tenir diferents causes i que es defineix com un augment del percentatge de greix corporal en major quantitat de la considerada com a “normal”. S’associa habitualment a una ingesta elevada de calories juntament amb un estil de vida sedentari. Cal dir que sol tractar-se d’una malaltia crònica i que, a la llarga, produeix complicacions: l’anomenada síndrome metabòlica, la síndrome X, juntament amb moltes altres, com ara articulars respiratòries, cardiològiques, etc., a què farem referència en l’apartat de ‘Complicacions’.

S’associa habitualment a una ingesta elevada de calories juntament amb un estil de vida sedentari

Encara que existeixen altres mètodes, que es comentaran a la secció de ‘Diagnòstic’, en general no es realitzen determinacions del percentatge de greix de manera habitual, per la qual cosa es pren com a indicador el pes corporal, que és de fàcil determinació en qualsevol domicili. Aquesta dada és molt útil en la immensa majoria de casos, tot i que pot no ser vàlida en algunes ocasions. Tots coneixem casos de persones molt corpulentes, amb estructures òssies grans i molta musculatura, que en teoria tenen un pes superior al normal per a elles segons la seva alçada, però que NO tenen un augment del greix corporal, de manera que NO tenen sobrepès. Un exemple clar d’això podria ser un culturista: tenen un pes elevat pel tremend augment de massa muscular, però tenen percentatges de greix ínfims. Malgrat que el seu pes corporal sigui elevat, en cap cas parlaríem de sobrepès o obesitat.

Es fa servir el concepte d’Índex de Massa Corporal (IMC, o, en anglès, BMI, de Body Mass Index) com a paràmetre per a la valoració inicial del pes de les persones. L’IMC és una fórmula matemàtica:

IMC = P / T2 (pes en kg dividit per l’alçada en metres al quadrat). Per exemple, algú que mesura 1,80 i pesa 80 kg: IMC = 80 / (1,8) 2 = 80 / 3,24 = 24,69.

Així, s’estableixen diversos nivells segons el resultat que ens doni el càlcul de l’IMC:

– Baix pes: IMC per sota de 20 (de 18,5 segons alguns autors americans)

– Normopès: IMC entre 20 i 25

– Sobrepès: IMC entre 25 i 30

– Obesitat tipus I: IMC entre 30 i 35

– Obesitat tipus II: IMC entre 35 i 40

– Obesitat tipus III (obesitat mòrbida): per sobre de 40.

Aquesta classificació no és vàlida en els nins, ja que les proporcions corporals canvien amb el creixement. Si feim aquests càlculs en un nin de cinc a deu anys, veurem que el resultat no és congruent amb la situació de l’infant. Per això, en nins es considera: sobrepès: IMC per sobre del 85% del corresponent per a la seva edat, i obesitat: IMC per sobre del 95% del que correspon a la seva edat. Per a això, hi ha unes corbes disponibles per a nins i nines. Es calcula l’IMC com s’ha explicat, i després el resultat es posa a la corba en el punt de la seva edat. I veim a les dues gràfiques vermelles que marquen el 85% i el 95% respectivament. Així podrem valorar si el nin té sobrepès o no: https://www.aepap.org/sites/default/files/curvas_orbegozo.pdf (pàgines 509 i 516).

Freqüència del problema

Segons el nostre parer, un dels millors estudis que es coneixen en aquest camp a Espanya és l’estudi Enkid. Va fer la valoració de sobrepès i obesitat en la població infantil i juvenil. Les dades inicials que va aportar varen ser alarmants: sobrepès: 12,4% de la població infantil i juvenil; obesitat: 13,9% de la població infantil i juvenil. Així, veim que, en total, un 26,3% dels nins i adolescents estarien en situació de sobrepès o obesitat, en l’any de realització de l’estudi. L’estudi continua obert, i evidencia que la situació empitjora, ja que aquest percentatge augmenta al voltant d’un 0,5-1% anual. És a dir, la suma de sobrepès i obesitat afectaria ja més del 30% dels nins. Per això, no és exagerat parlar d’epidèmia, tal com veim als mitjans de comunicació, ja que el percentatge de població infantil que el pateix és molt elevat. Els anys 70 aquest percentatge estava, en total, al voltant del 7%, i la majoria eren nins amb sobrepès, i molt pocs aconseguien paràmetres d’obesitat. És a dir, eren molts menys nins en total, i amb menys quilos d’excés. Només cal mirar una foto d’un curs escolar de deu anys, per exemple, dels anys 70, i comparar-la amb el mateix curs en l’actualitat: la situació es pot comprovar a simple vista.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria